divendres, 21 de febrer de 2014

Un mestre particular

És divendres (faves tendres). Ha estat un matí agredolç,  tot i que ha estat més dolç que agre.
Un dels moments dolços de la jornada ha estat durant el Racó de Llengua, amb el P, quan hem visionat el conte Un mestre particular, d'Una mà de contes. 
Accepto que avui estic més sensible que de costum (que ja és dir) i potser per això el conte m'ha arribat més. Sigui com sigui, l'he trobat preciós i digne de ser compartit.

"-I com és que tu en saps tant? -va tornar a preguntar el fill del ministre, més animat.
-Perquè un mestre és com un nen, que mai no perd la curiositat- va contestar. "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada