Descobrint l'escola rural (II)

(Continua des de Descobrint l'escola rural I )

Racó a l'aula dels grans

Us explicaré una anècdota que em sembla molt divertida. Durant l'hora que vaig estar a l'aula dels grans, vaig viure una situació que em va fer topar amb un altre tret diferencial entre l’escola coneguda i la que coneixia aquell dia. En aquest cas, més enllà de qüestions de mida, era una qüestió més aviat lingüística. L’O de sisè no tenia les seves ulleres i havia d’escriure a l’ordinador un text sobre el dia de la seva Primera Comunió pel llibre electrònic que escriuen. L’Andreu em va demanar si li podia donar un cop de mà, dictant-li el text perquè forcés menys la vista. Encantada, vaig seure al costat i li vaig començar a dictar. Explicava que havien menjat patates fregides. Vaig mirar la pantalla i vaig veure que havia escrit “patatas”. El vaig alertar. La seva resposta va ser molt divertida: “Tu m’has dit ‘patatas’, a veure si ara em sortirà el text en barceloní!”. No m’havia trobat mai en la situació de dictar a algú que parla un dialecte diferent del meu. Curiosament, després em va costar més dictar-li, suposo que per la falta de costum de no fer les neutres.

L’hora del pati va ser un altre moment de contrast amb el que havia conegut fins llavors. Acostumada a patis que són compartits per un centenar –o més – de nens alhora, el pati de l’escola Sol Naixent m'inspirava, si més no, tranquil·litat. Érem tretze criatures, quatre adults i la calma habitual de Cubells. Això sí, com a tots els patis d’escola, s'hi jugava un partit de futbol.

En tornar a l’aula, ara a la dels petits, va ser el moment de canviar els càrrecs  i fer les rutines diàries. Amb cinc criatures a infantil... tothom té càrrec! Passar llista (es fa molt ràpid), l'ordre, el temps, la data... Va ser fantàstica la sortida que va tenir un nen de P4 quan el van informar del seu càrrec: “Una altra vegada?”.  La Ma Àngels li va explicar que tan pocs com eren no quedava més remei que anar repetint! 

L’última hora del matí la vaig passar amb els grans a Educació Física. Vam parlar força amb la Carme de la complexitat que suposa ser pocs al grup i, a més,  d’edats diferents.  A l’hora de treballar esports i, per tant, fer equips, el reduït nombre de nens i nenes fa que les possibilitats de combinació siguin limitades. Convé pensar-hi força per fer equips que vagin variant i, alhora, siguin equilibrats.

Tanmateix, el que en un principi sembla un problema, esdevé una oportunitat. I és que ser pocs, d’edats diferents  i estar barrejats fa que uns aprenguin dels altres, que els grans facin de model dels més petits  i que aquests es plantegin reptes que veuen assolir als que van davant.

Cubells (Calvari)

Va arribar la una i, per tant, l’hora de marxar. Una de les últimes preguntes que vaig fer va ser quants nens es quedaven a dinar aquell dilluns. Tres. El dia següent jo tornaria a l’escola, al menjador, amb els més de cent nens que es queden a dinar –en el primer torn-, amb el xivarri, el dringar dels coberts i les safates, les monitores amunt i avall amb el menjar... una altra realitat però, com totes, amb els seus pros i els seus contres.

Moltes gràcies a l'equip de l'Escola Sol Naixent per haver-me deixat entrar a les aules, permetre'm participar d'un dia a l'escola de Cubells i haver contestat totes les preguntes que vaig fer. El calendari i la distància no ens deixarà trobar-nos però a través del bloc de l'escola us aniré seguint.

Descobrint l'escola rural (I)

Imagino que no sóc l’única que el fet de treballar amb infants la fa més conscient de la pròpia infància. Sent així, sovint tinc molt presents records de l’escola o de la percepció que tenia llavors de fets i situacions que passaven en el meu entorn. De vegades, aquesta memòria esdevé una eina ja que m’ajuda a posar-me en el lloc de l’infant que tinc davant i reflexionar abans d’actuar segons el rol que em pertoca. Altres vegades, els records són interrogants, preguntes que em vaig fer fa molts anys que no van tenir resposta i que ara em puc replantejar.

Aquest és el cas de la pregunta que em feia quan anava a Cubells, passava per davant de l’escola –sempre buida- i pensava en com seria ser-ne alumna.  Aquesta qüestió em venia al cap tant a Cubells, on veia un centre molt més petit que el meu i en un entorn molt diferent; com a Barcelona, on vaig descobrir que hi havia col·legis amb portes d’entrada pràcticament iguals que les d’un edifici d'habitatges i amb patis interiors.

Com deia abans, ara tinc l’oportunitat de replantejar-me preguntes com aquesta. Aprofitant que s’acostava un dia de festa local en dilluns, vaig trucar a l’escola de Cubells per demanar permís per fer-hi una visita. No hi van tenir inconvenient. 

Érem al vespre de diumenge i ja estava neguitosa. Se’m feia estrany haver de matinar per anar a l’escola allà, encara que fos com a visitant...

A Cubells, les classes comencen a dos quarts de nou (fan sisena hora). Quan vaig arribar, uns minuts abans de l’hora, els menuts ja eren a la porta amb les seves famílies. Una mestra va obrir i van anar entrant. No va sonar cap timbre ni música. Anaven entrant tranquil·lament i, certament, va durar poc. Aviat ja eren tots dins.

La primera hora la vaig passar a l’aula dels menuts. Visualment, l’aula es dividia en dos espais:  un format per taules en forma d’U on seien els nens i nenes de P4 i P5 (tres i dos alumnes, respectivament) i un altre format per dues taules individuals, una al costat de l’altra però capiculades, on seien les dues alumnes de primer. La jornada començava amb una estona de lectura. P4 i P5 miraven i llegien contes lliurement, mentre que la mestra llegia amb les dues nenes de primer.  En acabat, van fer diferents tasques, segons el curs. Tanmateix, les parets m’explicaven que també feien activitats conjuntes.

Cal dir que era un dia diferent del que és habitual ja que la tutora del grup arribaria més tard. Així, les rutines com el canvi de càrrecs, passar llista, el temps, etc. es van fer després del pati.

Cap a les deu vaig anar a l'aula dels grans. Cinc cursos en un únic espai; sis alumnes en total: dos nens de segon, una nena de tercer, un nen de quart, un de cinquè i un de sisè. Com en el cas dels petits, treballen individualment continguts del seu curs però també realitzen activitats tots junts, per cicles... L'heterogeneïtat del grup demandava atenció individual. L'Andreu anava amunt i avall, atenent a uns i altres, reforçant aquí i animant allà... 

(continuarà...)