El temps i l'espai del menjador escolar (des de la bressol fins a secundària) tenen un valor educatiu que no sempre és reconegut, com ja vaig defensar a mitjans d'octubre
en aquesta entrada. La llàstima és que sovint s'ha de defensar i reivindicar tant a fora com a dins. La tasca educativa durant l'estona del menjador no es limita únicament a potenciar una alimentació suficient, variada i saludable pels infants, sobretot si es té en compte el temps d'abans i després de dinar que és la major part de la franja horària. Si més no, en aquest cas em centraré en el temps dedicat a l'àpat.
L'acte de menjar és un acte social, per comunicar-se, compartir i conviure. En el marc d'aquesta activitat, hi tenen cabuda aprenentatges de l'àmbit social, afectiu, psicomotor i cognitiu. És perfecte per treballar hàbits i actituds positives en aquest context, com són l'espera del torn, col·laborar en parar la taula, ajudar en el servei, col·laborar en la neteja (com un hàbit més, mai com a càstig!); habilitats socials (relació amb els iguals i els adults, gestió de conflictes, de les emocions, etc.) i, així mateix, és un moment fantàstic per potenciar l'autonomia personal
de l'infant (ús dels coberts, servir l'aigua, hàbits d'higiene, entre altres). En resum, es tracta d'una oportunitat que no ens pot passar per alt.
Per tal que tot això sigui possible i sigui efectiu, cal que sigui una estona de plaer, relaxada i agradable. Malauradament, sovint els recursos d'espai, de temps i de personal no afavoreixen que sigui així del tot. Massa vegades, la pressa i l'actuació per inèrcia de l'adult són un impediment per dur-ho a terme (sobretot amb els més petits). La pressa porta a que els infants s'ho trobin tot preparat per "menjar i marxar" i que, fins i tot, es posi la cullera a la boca d'aquells que van massa lents pel ritme frenètic del menjador. Per altra banda, en els menjadors escolars en general, trobo a faltar una reflexió més profunda de la intervenció educativa i que, precisament, hauria de ser útil en la lluita contra aquesta inèrcia que no ens deixa avançar:
quins objectius perseguim amb el que fem? com ho fem? per què ho fem així? ho podem fer millor?
Àngels Geis Balagué planteja en la seva tesi un decàleg de bones pràctiques per al menjador de segon cicle de l'Educació Infantil que podeu trobar
a la seva tesi i a la nota de premsa:
Un estudi acadèmic reivindica el menjador escolar també com a espai educatiu.
Llegint el decàleg, mentalment puc anar posant un
vist en alguns dels punts. Altres em provoquen un sospir i un
"tant de bo!". No puc estar més d'acord en cadascun dels enunciats però sóc conscient que a dia d'avui és molt difícil complir-los tots. Tanmateix, que sigui difícil no vol dir que ens haguem de rendir. Cal seguir reivindicant el paper del menjador i, per fer-ho amb prou força, cal que les persones que hi treballem hi creguem i forgem la nostra consciència educativa amb actitud professional i amb formació.
Geis Balagué, M. A. (2014); Elaboració i validació d’un protocol per a
l’avaluació de la
qualitat
educativa dels menjadors de parvulari. Tesi
doctoral. Universitat Ramon Llull, Barcelona. Recuperada
de http://hdl.handle.net/10803/133009
