Arrenca a córrer

A Aprenent... us parlava d'Arrenca a córrer. En aquesta entrada us faré cinc cèntims de qui són i què fan.

Vaig conéixer aquesta organització a través d'una de les seves fundadores, la Laura. En una de les converses que teníem a l'espai de joc, on ve amb els seus fills, va sorgir el tema de l'educació, del futur, de les competències que necessitem i necessitaran els nostres infants per afrontar els obstacles d'un nou segle. I, arran d'aquí, em va parlar d'Arrenca a córrer.

Sovint, quan ens parlen d'emprenedoria automàticament pensem en empresa, en el sentit econòmic, i ens oblidem del que realment vol dir emprendre i del que realment vol dir empresa.
Si mireu el significat d'aquestes paraules al DIEC2 , veureu que emprendre vol dir  "posar-se a fer, començar" alguna cosa que requereixi un esforç, una dedicació, riscos o dificultats, ja sigui un viatge, una carrera, un negoci o una associació de veïns. Així, l'empresa és "tot allò que s'emprèn, que es posa en execució".
A partir d'aquí i escoltant la Laura i la Mercè, penso en algú emprenedor com algú actiu en la seva vida i socialment, amb els recursos personals i la voluntat d'enfrontar-se als obstacles que es pugui trobar, ja sigui a nivell laboral o personal.
Elles defineixen l'actitud emprenedora com "tenir la disposició i la capacitat de decidir el rumb de la nostra trajectòria, incloent l’àmbit personal i també el professional". Per tal de promoure aquests valors i aquesta actitud emprenendora,  ofereixen cursos, conferències i tallers, jornades, etc. a escoles, famílies i altres entitats.
No hi ha dubte de que el seu objectiu està estretament lligat a l'educació i, per tant, és un tema amb el que estan molt sensibilitzades. Mostra d'això són les entrades del seu bloc i la seva intervenció a Radio Kanal Barcelona (programa "En Positiu"). La podeu sentir tot seguit (a partir del minut 1:26)

La por (Taller per famílies, APDAE)

No s'ha de fugir de la por. Tothom té por d'alguna cosa. El que cal és saber com enfrontar-s'hi i tenir eines per guanyar-la.

Dibuixant les pors

Dormir en un llit gran, els dinosaures, els llops, "somiar coses lletges" o la foscor són algunes de les pors dels més petits. Poder-les reconèixer com a tals ja és un pas per aprendre a gestionar-les.
I si ser conscient de les nostres pors i enfrontar-nos-hi és difícil, imagineu el que pot representar ajudar els més petits a dominar les seves.
De vegades, ens podem trobar perduts, que no trobem les eines adequades o que, per donar respostes als altres, primer hem de trobar solució a les nostres pròpies preguntes.
APDAE (Associació Pèrdues i Dol en l'Àmbit Educatiu) és una organització sense ànim de lucre, jove però preparada, dedicada a l'Educació Emocional, en general, i a la gestió de les emocions vinculades a la pèrdua i el dol, en concret.
Avui han vingut a l'Espai per dur a terme un taller per famílies sobre la por. A través de contes i diferents dinàmiques, han creat un clima que ha convidat a petits i grans a compartir els seus temors i les seves experiències.

Alguns dels contes que proposen

Ha estat genial veure com, poc a poc, els adults es treien la seva cuirassa i reconeixien les pors que (també) tenen.
Durant i al final del taller, les famílies han tingut l'oportunitat de preguntar, resoldre dubtes i rebre assessorament per part de les professionals de l'entitat.
Podeu contactar-hi o seguir-la a través del seu bloc.

Geocaching

Durant aquesta setmana de vacances que hem tingut, hem aprofitat per estrenar-nos en la cerca de geoamagatalls a través de Geocaching.

Per qui no ho conegui, Geocaching (Geocerca) és un joc a l’aire lliure de cerca del tresor en el món real. Es tracta de localitzar contenidors amagats, geoamagatalls, fent servir dispositius GPS i compartir les experiències en línia.

En el nostre cas, vam fer servir els nostres smartphones com a GPS, concretament amb l’aplicació C:geo per Android. Aquesta aplicació et permet entrar a la sessió personal, cerca els geoamagatalls més propers a la nostra localització, ens mostra la informació sobre el geoamagatall escollit i ens dirigeix cap a ell a través del navegador GPS.

De cada geoamagatall, disposem d’informació relacionada amb les característiques del contenidor, dificultat del trajecte, l’accessibilitat (infants, discapacitats, animals, etc), si és necessari portar equipament especial (escala, per exemple) o si és accessible amb el cotxe.  A més, podem trobar geoamagatalls ubicats en llocs d’interès turístic. En aquest cas, a més, sovint s’afegeix informació del lloc.

D’aquesta manera, a més de fer una excursió a la muntanya, podem conèixer llocs nous d’interès natural o històric, per exemple, i per acabar d’arrodonir-ho, podem acabar trobant el geoamagatall.

Cada contenidor conté un full informatiu, a més dels objectes que els propietaris hagin introduït, per si algú el troba per casualitat. Entre els objecte que nosaltres hem trobat hi havia una pilota de golf, clip de cabell, llapis, llibreta de visites i bolígraf, entre altres. Inicialment, en un dels contenidors hi havia hagut un CD de música. La raó per la qual no vam trobar el CD és l’intercanvi. Quan algú troba el geoamagatall, pot quedar-se algun dels objectes que hi ha dins. Només es demana que, a canvi, s’hi deixi alguna cosa.

Nosaltres vam visitar tres geoamagatalls a Lleida: El Merengue (trinxeres de la Guerra Civil), la Torrota (ermita de Sant Feliu, a Montsonís) i El Front del Segre (búnker de la Guerra Civil). D’aquests tres geoamagatalls, en vam trobar només dos. El Merengue se’ns va resistir i hi haurem de tornar a l’estiu. Els altres dos els vam trobar sense problemes.

És una experiència molt maca, com  ja he dit, per la combinació de sortir a la muntanya, conèixer llocs nous, història i, a més, trobar un tresor. Us recomano que feu un cop d’ull a la pàgina web.

Pels que sou de Sant Climent, us diré que en tenim 8 ben a prop i uns quants més cap a Begues, cap a Sant Boi i cap a Viladecans.