150 activitats per jugar sense pantalles (Asia Citro)

Les vacances han fet retardar una mica aquesta entrada però finalment ha arribat. Fa uns mesos, una companya va compartir via Facebook activitats que feia amb la seva filla inspirades en el llibre d'Asia Citro, 150 actividades para jugar sin pantallas  (Editorial Juventud). Em va semblar interessant cercar-lo i parlar-ne.

Asia Citro té un màster en Educació Científica i ha exercit com a professora de ciències en un institut. En ser mare, va decidir quedar-se a casa i dedicar-se plenament a la maternitat. Sembla ser que aquesta decisió també la va portar a engegar el seu bloc Fun al Home with Kids el febrer de 2013. És en aquest espai de la xarxa on podeu veure d'on neixen les idees que proposa i és en el seu llibre on podeu trobar-ne un recull.

A banda de les activitats que planteja, m'agradaria destacar alguna de les coses que diu en la introducció. És ben sabut que sóc una persona que intenta aprofitar els avenços tecnològics tan com puc i que reconec i defenso els seus beneficis, així com també alerto de que el seu ús requereix d'aprenentatge, com totes les eines, per garantir que es facin servir bé. Tanmateix, és ben cert que les pantalles sovint prenen als infants massa temps del que dedicarien a descobrir el món. Asia Citro diu:

 "Avui és més freqüent veure un nen clavant el dit en la pantalla d'un iPad que clavant un pal en un bassal de fang". 

 L'excessiva preocupació perquè els nens i nenes no s'embrutin i la "comoditat" que suposa tenir la criatura quieta i entretinguda amb la pantalla, fan pensar que té tota la raó en les seves paraules.

"Moltes vegades els pares em demanen consells per a despertar l'interès dels seus fills per la ciència. Jo només en tinc un: surt del mig. Els infants neixen curiosos. Punt. M'és igual el teu origen socioeconòmic. M'és igual on vas néixer, en quina ciutat i en qui país. Només aparta't i posa al seu abast coses que als infants els interessi explorar".

Com a biòloga i química que, a més, està casada amb un doctor en matemàtiques, la ciència és molt present a les seves vides. Diu que la base de la ciència és formular preguntes i treballar amb inventiva per trobar les respostes. És precisament això el que va decidir fer quan volia oferir als seus fills alguna cosa més que les joguines comercials. 

Un altre aspecte a destacar és la seva voluntat per fer que les seves propostes siguin aptes per a tots els nens i nenes, incloent els infants amb necessitats especials, infants que pateixin al·lèrgies o famílies amb pressupost ajustat.  Prioritza l'ús de materials reciclables i econòmics.

Ja tinc ganes de provar alguna de les activitats!

 

Tarda d'artistes

Dimarts, dia de proposta. Però la d'ahir va ser una mica especial, fruit d'un conjunt de casualitats.
Potser haureu vist des de fa un temps uns dibuixos que corren per la xarxa i que no passen desapercebuts. Nens i nenes en són els protagonistes i, sovint, van acompanyats d'alguna frase que mai deixa indiferent. Si encara no sabeu de què parlo, veureu que he utilitzat algun d'aquests dibuixos per il·lustrar alguna entrada del bloc com El que no surt als llibres. Doncs bé, una tarda a l'espai tot parlant, la mare del P i l'A em va dir que el seu germà dibuixava i que podia veure el que feia a Facebook, que el busqués. Casualitats de la vida, els dibuixos que feia eren aquells que havíem estat compartint a la xarxa. El seu autor i tiet de l'A i el P és Joan Turu.

El Senyor Blau i el Senyor Groc

Ens vam posar en contacte amb ell per convidar-lo a dur a terme una proposta a l'Espai. El repte que li plantejàvem era una mica difícil. Havia de ser una activitat que tingués present el component lúdic, que poguessin fer infants de 2 a 7 anys, s'havia de tenir en compte que les famílies són part activa de l'activitat i havia de ser un xic diferent del que es fa habitualment en una escola o un esplai. A més, davant la seva pregunta sobre quina idea d'activitat teníem, la nostra resposta va ser "fes el que vulguis, plena llibertat".

I va arribar dimarts.
Per començar, un conte dibuixat durant la narració: El Senyor Blau i el Senyor Groc. Un conte tan senzill com captivador que convida a la reflexió. El diàleg, la voluntat de consens, treball en equip, la resolució pacífica dels conflictes... segur que en sortirien moltes més.

I en acabat, temps per gaudir dibuixant i pintant amb llibertat, i temps per demanar-li a l'artista més dibuixos.

Les barreges de colors van ser les grans protagonistes de la tarda entre els més petits, potser animats pel conte que havia explicat el Joan o simplement per la voluntat d'experimentar. Suposo que és quelcom màgic per ells que dos colors esdevinguin un de nou, a més de la sensació de plaer que produeix tenir el poder de transformar allò que manipulen. 

La proposta es va allargar una mica més del que és habitual, bona senyal. Quan els infants gaudeixen del que fan, el temps vola.

Petits fotògrafs

Ahir a l'Espai de Joc va ser dia de proposta i, concretament, d'una proposta que feia temps que esperava.
L'activitat (a partir de 2 anys) està basada en una idea que vaig llegir en un bloc (que no he estat capaç de recuperar), adaptada a la realitat del nostre espai i enriquida amb la col•laboració de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just.
La proposta concreta d'ahir es va dividir en dues parts, tot i que hi haurà una tercera part que serà "la cirereta del pastís".
D'una banda, es van deixar càmeres i dispositius mòbils als nens i nenes perquè fessin fotos lliurement per l'espai, experimentant i descobrint nous punts de vista.
Paral•lelament, els adults van rebre consells per fotografiar els petits, controlar la llum... en definitiva, per millorar com a fotògrafs aficionats. I en acabat, infants i adults es van poder fer fotos amb un fons, elements de l'Espai, disfresses...

I la "cirereta"? Properament, amb els petits i grans fotògrafs prepararem una exposició al passadís amb una selecció de les fotos fetes. Aniré actualitzant...
Entre les anècdotes de la tarda n'hi va haver una de molt divertida. Les famílies del BB i el G (2-3 anys) és van voler fer una foto de grup. El V (fotògraf de l'associació) demanava que diguessin "suís" per sortir a la foto ben somrients però a en G li costava una mica... deia més aviat "bzuiz" i, és clar, el resultat no era el mateix. Així, en V li va demanar que ell digués "patata". Durant diversos intents va seguir dient "bzuiz" fins

que, per fer-nos contents, va acabar dient "patata bzuiz" (ni per tu ni per mi).