150 activitats per jugar sense pantalles (Asia Citro)

Les vacances han fet retardar una mica aquesta entrada però finalment ha arribat. Fa uns mesos, una companya va compartir via Facebook activitats que feia amb la seva filla inspirades en el llibre d'Asia Citro, 150 actividades para jugar sin pantallas  (Editorial Juventud). Em va semblar interessant cercar-lo i parlar-ne.

Asia Citro té un màster en Educació Científica i ha exercit com a professora de ciències en un institut. En ser mare, va decidir quedar-se a casa i dedicar-se plenament a la maternitat. Sembla ser que aquesta decisió també la va portar a engegar el seu bloc Fun al Home with Kids el febrer de 2013. És en aquest espai de la xarxa on podeu veure d'on neixen les idees que proposa i és en el seu llibre on podeu trobar-ne un recull.

A banda de les activitats que planteja, m'agradaria destacar alguna de les coses que diu en la introducció. És ben sabut que sóc una persona que intenta aprofitar els avenços tecnològics tan com puc i que reconec i defenso els seus beneficis, així com també alerto de que el seu ús requereix d'aprenentatge, com totes les eines, per garantir que es facin servir bé. Tanmateix, és ben cert que les pantalles sovint prenen als infants massa temps del que dedicarien a descobrir el món. Asia Citro diu:

 "Avui és més freqüent veure un nen clavant el dit en la pantalla d'un iPad que clavant un pal en un bassal de fang". 

 L'excessiva preocupació perquè els nens i nenes no s'embrutin i la "comoditat" que suposa tenir la criatura quieta i entretinguda amb la pantalla, fan pensar que té tota la raó en les seves paraules.

"Moltes vegades els pares em demanen consells per a despertar l'interès dels seus fills per la ciència. Jo només en tinc un: surt del mig. Els infants neixen curiosos. Punt. M'és igual el teu origen socioeconòmic. M'és igual on vas néixer, en quina ciutat i en qui país. Només aparta't i posa al seu abast coses que als infants els interessi explorar".

Com a biòloga i química que, a més, està casada amb un doctor en matemàtiques, la ciència és molt present a les seves vides. Diu que la base de la ciència és formular preguntes i treballar amb inventiva per trobar les respostes. És precisament això el que va decidir fer quan volia oferir als seus fills alguna cosa més que les joguines comercials. 

Un altre aspecte a destacar és la seva voluntat per fer que les seves propostes siguin aptes per a tots els nens i nenes, incloent els infants amb necessitats especials, infants que pateixin al·lèrgies o famílies amb pressupost ajustat.  Prioritza l'ús de materials reciclables i econòmics.

Ja tinc ganes de provar alguna de les activitats!

 

El cicle de l'aigua (II)

Un diumenge plujós de principi de tardor com el d'avui pot ser perfecte per preguntar-se d'on ve la pluja, com es formen els núvols o on va l'aigua dels rius. Per explicar el cicle de l'aigua podem trobar recursos per a totes les edats, fins i tot per als més petits.

El conte "La gota Carlota" el vaig conèixer a l'escola bressol i avui, amb la San, l'hem recuperat. El vídeo següent és la narració del conte utilitzant la tècnica de la caixa de llum.

La caixa de llum que hem fet servir és casolana (i força rudimentària, però fa la feina). Es va construir amb un calaix de plàstic traslúcid. A l'interior es va pintar una primera capa de color negre per evitar que s'escapi la llum, i una segona capa blanca perquè la llum es reflecteixi a la parets del calaix. Finalment, s'hi va posar una làmpada dins.

Tornant al conte "La gota Carlota"...
  La Gota Carlota from Laia Pinilla on Vimeo.

També us pot interessar... El cicle de l'aigua

Activitat d'estiu: plastilina casolana

Última entrada de la sèrie i última setmana amb el M abans de vacances. Ha passat volant aquest mes!

Com podeu veure per altres entrades, segueixo fidelment el blog Encenent la imaginació.
A mitjans d'abril, l'autora va compartir amb nosaltres la manera de fer una plastilina suau, econòmica, agradable al tacte però també a l'olfacte. A l'enllaç podeu veure amb detall com fer-la. Tot va ser provar de fer-ne i quedar-ne encantada. I ja que les bones idees s'han de fer córrer, vaig explicar-ho a altres companyes. Una d'elles: N, la "tutora ganxo", que temps més tard em va suggerir que provés de fer-ne amb el M, aprofitant que seria amb ell a l'estiu. Ella ho va provar amb el petit B i el no tant petit A i els va agradar força!
Certament, va resultar ser molt bona idea.

El procediment és senzill i el pot fer amb acompanyament però sense gaire direcció: barrejar Maizena i suavitzant del cabell.
Per altra banda, treballem la motricitat fina, estimulem la imaginació i la creativitat i, tot això, introduint un element de joc nou i fet per nosaltres.
Una altra raó per la que em va semblar un proposta genial és l'olor. El M ho olora tot. Qualsevol cosa, sobretot si és nova per ell, passa pel seu nas abans de ser examinada per altres sentits. I la plastilina casolana no és una excepció. Per tant, que l'olor sigui agradable és important per atraure el seu interès i, alhora, ens dóna més joc. Segons el suavitzant farà una olor o una altra. Podem fer diverses masses amb diferents aromes i fer una activitat més sensorial.

Per explicar-li l'activitat al M, amb la Susana vam crear dos pictogrames dels ingredients que faríem servir. Amb ells i el pictograma de plastilina vam fer la tira informativa:

I, per acabar, aquesta plastilina es pot guardar, per exemple, en una carmanyola. Si quan la torneu a agafar la noteu massa seca, n'hi ha prou amb afegir una mica de suavitzant i amassar-la. Queda com acabada de fer!

Pintura casolana

Avui a l'aula de P3, hem fet uns murals força especials. No hem fet servir pintura, ni ceres tampoc... ens hem fabricat la pintura amb ingredients que podem trobar en qualsevol cuina i hem escollit uns colors molt propis de la tardor.

En primer lloc, hem presentat tots els ingredients de la massa inicial: farina, aigua i ou. També hem presentat els estris necessaris: bols, cullerots i una batidora.

Hem batut amb una batidora farina, aigua i un ou, fins que ha quedat una massa homogènia, ni molt líquida ni molt espesa.

Les taules les hem cobert amb paper de mural blanc i hem posat un bol amb massa en cada taula.



Arriba el moment de donar color a la massa!


En una bosseta hi havia pols de color marró... els hem deixat que olorin i... és Colacao!!!! Ho hem afegit a la massa d'una taula i els nens i nenes han remenat fins que tota la massa ha agafat el color marró del cacau.

També els hem ensenyat un tetra-brick que feia olor... de tomàquet fregit!! Com en el cas anterior, l'hem afegit a la massa d'una altra taula i hem remenat. El color resultant ha estat un taronja claret.

De la mateixa manera hem presentat el suc d'haver bullit una remolatxa (rosa) i el pebre vermell (vermell, textura de sorra).

Un cop hem tingut els pigments preparats, els nens i les nenes de P3 han començat a pintar sobre el paper. Uns estampaven les mans, altres feien caminets amb els dits, uns s'han atrevit a tastar-ho i altres no n'han volgut saber res perquè no es volien embrutar. Al cap i a la fi, cadascú ha gaudit de l'activitat a la seva manera.

Roll-on, llet condensada i aquarel·la fluorescent casolana

Llegint la proposta de encenent la imaginació per fer aquarel·la casolana fluorescent, se m'ha acudit aquesta idea que us presento. Ve a ser una fusió de tres tècniques:

     

1. Pintar amb roll-on
2. Pintar amb llet condensada
3. Aquarel·la casolana fluorescent.

 La tècnica de pintar amb roll-on consisteix en pintar amb un desodorant com a eina. Un cop se'ns acaba el desodorant, l'obrim, el rentem bé i l'omplim amb pintura. He provat aquesta tècnica amb tèmpera i pintura de dits diluïda amb una mica d'aigua. A veure quin resultat tindrem avui...

La idea de fer servir la llet condensada per pintar va sortir de Tinkerlab i, fins i tot, la vam posar en pràctica a l'escola amb els nens i nenes de 2 a 3 anys. Per donar color a la llet condensada es fa servir colorant alimentari. Creia que en tenia a casa... però no. Així que m'ha passat pel cap fusionar la llet condensada amb l'aquarel·la casolana fluorescent.

Per fer l'aquarel·la casolana fluorescent, només cal unir la mina de tinta d'un (o dos) retoladors fluorescents amb aigua. A encenent la imaginació proposen fer-ho a poc a poc, gota a gota. Com no tinc nens a prop... he decidit anar una mica més "a sac" i he submergit les mines en aigua.

Així doncs, el primer que us proposo és preparar l'aquarel·la líquida. Jo n'he preparat de color verd, taronja i rosa, i n'he fet servir un parell de cada color perquè estaven una mica gastats...


Necessitem un desodorant roll-on buit, ben net i eixut. Segons el tipus d'envàs, pot ser més o menys fàcil obrir-lo. El que us mostro, per mi, és el millor i més pràctic, tant a l'hora de preparar-lo com a l'hora de fer-lo servir (sobretot els nens i nenes) o desar-lo.
L'ideal però, sobretot quan es fa amb infants, és tenir-ne un per cada color. Així evitem interrompre l'activitat per buidar i omplir cada cop que volem canviar.

Un cop preparat, arriba el moment d'unir la llet condensada amb l'aquarel·la. A poc a poc. La llet condensada és força espesa, així que no és problema que l'aquarel·la sigui tant líquida.

Amb la barreja resultant, omplim el desodorant i el tanquem. Fent lliscar la bola del roll-on sobre el suport, anirà sortint el pigment de la mateixa manera que surt el desodorant quan ens el posem a la pell.

He provat de pintar sobre un suport negre i sobre un suport blanc. Quan es pinta directament amb la llet condensada i colorant alimentari, el color es veu molt més uniforme en tot el traç. En aquest cas, sobre el negre perd una mica, pel meu gust, tot i que les zones on no es veu color, brillen. Sobre blanc, resalten més tots els colors.



Quan ja havia acabat, he caigut en que la tinta per ploma podria ser un bon substitut d'emergència del colorant alimentari (tenint en compte que no em menjaré la llet condensada...). I ho he provat amb color blau, esperant més intensitat de color ja que hi posaria menys aigua. I el resultat...

Per acabar, coses a tenir en compte després d'aquesta prova:

• Amb menys aigua, l'aquarel·la sortiria més concentrada i, potser, al barrejar-ho amb la llet condensada, el resultat seria més proper al de barrejar-ho amb tinta de ploma.

• Al barrejar l'aquarel·la fluorescent amb la llet condensada, sembla que perd fluorescència. No tinc llum negra, així que no he pogut provar l'efecte d'aquesta llum sobre el dibuix o la barreja.  

• La barreja sí manté l'aspecte perlat de la llet condensada.