dimecres, 12 d’agost de 2015

Enséñame pero bonito

Comparteixo aquest documental que m'ha arribat a través de la Sílvia Blanch (@silblagel), via Twitter (gràcies!!).

Em costa molt escriure sobre aquests temes. Ja em va passar amb La Educación Prohibida. Em provoquen molts dubtes i, alhora,  m'agraden moltes de les coses que defensen, des d'algunes metodologies fins la seva manera d'entendre l'educació. Per altra banda, penso que ho plantegen d'una manera tan ideal, com si no hi hagués dificultats en el dia a dia, que em fan pensar en si són veritablement realistes quan ho expliquen.
Penso en els nens i nenes que he conegut, en el seu context i les seves motxilles i en si podrien ser candidats i candidates a rebre una educació d'aquest tipus. Ja començant pel preu que costen les escoles lliures, ho dubto. Per molt que diguin al documental que la situació econòmica no és barrera, a quants infants podran becar?
Per altra banda, la majoria d'escoles lliures només atenen infants d'entre 2 i 6 anys. Només tres de les escoles associades a XELL (Xarxa d'Educació Lliure) ofereixen Primària i només una d'elles ofereix ESO. Per tant, la oferta de places és mínima. 


Al final, tot això em porta a pensar que estaria molt bé que l'escola pública fos una mica més lliure i que l'escola lliure fos una mica més pública. En una i en l'altra, n'hi ha que ja treballen en aquest sentit, esperem que no defalleixin.




Què en penseu vosaltres?