dilluns, 20 octubre de 2014

Ara toca menjador

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 UnportedAquest curs torno a treballar en un menjador, diferent del que havia estat anys enrere però conegut (de l'escola on vaig estar el curs passat,  aquesta). Sovint, anar d'un tipus de servei a un altre és angoixant. Sempre tens la incertesa de què passarà quan el curs s'acabi, no acostumen a ser gaire hores, cal adaptar-se a nous rols i formes de treballar, horaris diferents... tanmateix, té coses positives.

La primera, no estancar-se. Treballar en projectes diferents afavoreix la motivació, com a mínim en el meu cas. Engegar-los fa que m'obligui a pensar en idees i propostes que em permetin esprémer el projecte al màxim per treure'n tot el profit possible, per les persones usuàries i per mi. I no m'agrada deixar-los a mitges.
La segona, i penso que és molt important, és que ajuda a seguir valorant totes les baules de l'educació. Els serveis educatius fora d'horari lectiu de vegades són menystinguts  i, en canvi, compleixen funcions importants més enllà de la conciliació de la vida laboral i familiar. Si bé és cert que en un món ideal els nens i nenes haurien de poder dinar amb les seves famílies tranquil·lament, la realitat és que (les que poden) treballen i no sempre tenen aquest temps. Així, tot allò que en un món ideal aprendrien a casa i que forma part de la vida quotidiana (hàbits d'higiene, alimentació, convivència, joc, etc.) es traspassa a l'escola, concretament en aquest cas al servei de menjador, de manera parcial: de dilluns a divendres i només un dels cinc àpats diaris. Per poc que sembli, la tasca és prou important perquè qualsevol persona, sigui família usuària,  monitora o mestra de l'escola, la valori com a tal.
Així doncs, com deia al principi, aquest curs torno al menjador i estic convençuda de que podré treure'n experiències molt positives i enriquidores. El meu grup és 6è de primària, els grans de l'escola, amb tot el que això comporta.
De moment, tenim a mitges acabar de veure una pel·lícula que el grup mateix va proposar. No puc negar que em va avergonyir una mica no conèixer la pel·lícula que em  proposaven perquè realment m'està encantant! Abans d'acceptar veure-la, vaig comprovar la fitxa per assegurar-me que era adient per la seva edat (què desconfiada... ja està bé!). No us diré quina és. M'espero a acabar-la de veure amb ells i elles i poder recollir les conclusions que n'extreuen. Crec que el que va començar com una activitat improvisada en un dia que amenaçava amb pluja, pot acabar sent una magnífica oportunitat per la reflexió.