dijous, 26 febrer de 2015

Religión y Moral Católica, gràcies a Wert

Qui em coneix pot suposar el nivell d'indignació i ràbia que m'invadeix des de que es va publicar al BOE el currículum de Religió de la LOMCE.
Sempre he sigut una "descreienta", que deia la meva àvia. Algun cop m'havia insinuat que no estava bé que no tingués fe en Déu però mai em va saber explicar per què. Suposo que era el que li havia tocat en néixer i no devia estar gaire permès qüestionar-ho. Per sort, els meus pares sí que s'ho havien qüestionat i havien decidit creure en la seva raó i no en una fe cega i imposada, malgrat haver estat víctimes de l'escola nacional-catòlica del franquisme. I així vaig sortir jo: descreienta. 
Tot i això, tolero i respecto (encara que no ho entenc) que hi hagi persones que sí creguin en alguna religió, sigui quina sigui. Per mi, cap és millor que una altra. Totes tenen sectors integristes i sectors més moderats, i totes pretenen guanyar fidels i voldrien ser l'única i vertadera.
Avui dia, per sort, convivim persones de diferents cultures, religions i creences (o descreences). És un element de l'entorn social que és important conèixer, tan per afavorir una bona convivència i avançar cap a una societat realment compromesa amb els Drets Humans, com per enriquir-nos com a persones. Malgrat que no compartim creences divines, segur que hi ha valors que sí que podem compartir.
A l'escola, els grups solen ser heterogenis en aquest sentit: nens i nenes de diferents religions o que no en tenen cap, que celebren les seves festes i ho comparteixen amb els companys i companyes. Ningú és més que un altre per la seva consciència religiosa i tot el grup s'enriqueix de les vivències de l'altre.
Tanmateix, la nova assignatura de religió que Wert bateja com a Religión y Moral Católica (que ja em fa pensar en El Florido Pensil) ho desmunta totalment i fa que l'àrea de religió sigui un catecisme pur i dur. Seria llarguíssim enumerar cadascun dels punts del currículum que m'han fet esgarrifar però només amb tres aspectes n'hi ha prou per fer-se'n una idea. A banda de defensar teories creacionistes teistes, introdueix oracions i pregàries a l'aula, elimina qualsevol referència a altres religions (excepte el judaisme) i parla del pecat de rebutjar Déu. Què és això si no adoctrinar? L'únic que s'hauria d'inculcar als infants és la llibertat de pensament!!
L'escola no és el lloc adient per aprendre aquest tipus de continguts. Menys encara en un estat aconfessional. La família que ho vulgui pot ensenyar-ho a casa, en activitats extraescolars o a l'església. Tot i que, en aquest sentit, també podríem parlar de si és adequat imposat una religió determinada a una criatura. Segons el meu parer, ha de ser una elecció personal i no fruit de la manipulació de l'infant per part de l'adult.
Esperem que hi hagi un canvi de govern o anem arreglats.