L'educació és un procés inacabat i permanent, és a dir, dura tota la vida des de que naixem fins que morim. Això és així vulguem o no vulguem perquè, si alguna cosa bona i inevitable té aquest món, és que cada dia s'aprèn quelcom nou. Feu la prova, estigueu alerta i us en adonareu que la dita "nunca te acostarás sin saber una cosa más" és certa.
Per una banda, com a professionals en qualsevol sector, hem de formar-nos contínuament per no quedar enrere, per dur a terme la nostra tasca amb la mateixa qualitat, o més, dia a dia. No necessàriament es tracta de fer cursos o assistir a seminaris. La lectura de publicacions científiques del nostre sector, notícies, estar al dia dels avenços, l'intercanvi amb altres professionals, etc. també són una manera de de formar-se. Avui dia, la xarxa ens ho posa una mica més fàcil.
Cal tenir en compte que, en la societat del coneixement, tota persona mínimament alfabetitzada digitalment pot accedir i gestionar infinita quantitat d'informació. Això pot comportar una major exigència de la persona usuària vers la professional (el pensament de: "si jo ho sé, ella ho hauria de saber, i més fins i tot").
Per altra banda, s'hi afegeix la necessitat d'interdisciplinarietat en els equips. Les professionals solen especialitzar-se cada cop més fent-se imprescindible el treball en equip entre especialistes de diferents camps. A l'escola, ja sigui al mateix centre o treballant en xarxa, cal que sigui així entre mestres, professores, pedagogues, psicopedagogues, educadores socials, logopedes, etc.
En l'àmbit sanitari també, referint-nos, en aquest cas, a l'atenció a la infància: pediatres, metges de família, infermeres, nutricionistes, etc.
Tanmateix, sembla que això no es compleixi del tot en el cas de l'alimentació infantil. Massa sovint les famílies es troben davant de pediatres desactualitzades en matèria de nutrició i lactància. És habitual que desconeguin (o ignorin) les recomanacions sobre la lactància (materna o de fórmula) i l'inici de l'alimentació complementària que va publicar l'Agència de Salut Pública de Catalunya, ja fa un any. Continuen donant informació i pautes a les famílies que són obsoletes. N'he vist, fins i tot, amb data de l'última revisió de juny de 2009. Em sembla vergonyós.
Com confiaran les famílies en una professional que detecten que està desactualitzada a l'hora de dur a terme part de la seva tasca? Com poden estar segures de que no ho estarà també en la resta d'activitats que li pertoquen? No és estrany en aquests casos que les famílies amaguin informació a les professionals sanitàries, sobretot, en referència a l'alimentació.
(Per cert, aquest any, l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat també la resposta a les preguntes més freqüents formulades sobre el document de recomanacions. En aquest enllaç i en aquest altre podeu trobar ambdós documents.)
És a dir, tornant a la qüestió inicial: no estar al dia i, per tant, la manca d'interès per la formació permanent, comporta el qüestionament de la professionalitat de la persona.
En qualsevol feina és un aspecte fonamental però en aquelles feines en que les persones confien aspectes vitals com són la salut o l'educació (pròpia o de les nostres criatures), la formació permanent és imprescindible.
*en femení perquè parlem de persones ;)
Cal tenir en compte que, en la societat del coneixement, tota persona mínimament alfabetitzada digitalment pot accedir i gestionar infinita quantitat d'informació. Això pot comportar una major exigència de la persona usuària vers la professional (el pensament de: "si jo ho sé, ella ho hauria de saber, i més fins i tot").
Per altra banda, s'hi afegeix la necessitat d'interdisciplinarietat en els equips. Les professionals solen especialitzar-se cada cop més fent-se imprescindible el treball en equip entre especialistes de diferents camps. A l'escola, ja sigui al mateix centre o treballant en xarxa, cal que sigui així entre mestres, professores, pedagogues, psicopedagogues, educadores socials, logopedes, etc.
En l'àmbit sanitari també, referint-nos, en aquest cas, a l'atenció a la infància: pediatres, metges de família, infermeres, nutricionistes, etc.
Tanmateix, sembla que això no es compleixi del tot en el cas de l'alimentació infantil. Massa sovint les famílies es troben davant de pediatres desactualitzades en matèria de nutrició i lactància. És habitual que desconeguin (o ignorin) les recomanacions sobre la lactància (materna o de fórmula) i l'inici de l'alimentació complementària que va publicar l'Agència de Salut Pública de Catalunya, ja fa un any. Continuen donant informació i pautes a les famílies que són obsoletes. N'he vist, fins i tot, amb data de l'última revisió de juny de 2009. Em sembla vergonyós.
Com confiaran les famílies en una professional que detecten que està desactualitzada a l'hora de dur a terme part de la seva tasca? Com poden estar segures de que no ho estarà també en la resta d'activitats que li pertoquen? No és estrany en aquests casos que les famílies amaguin informació a les professionals sanitàries, sobretot, en referència a l'alimentació.
(Per cert, aquest any, l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat també la resposta a les preguntes més freqüents formulades sobre el document de recomanacions. En aquest enllaç i en aquest altre podeu trobar ambdós documents.)
És a dir, tornant a la qüestió inicial: no estar al dia i, per tant, la manca d'interès per la formació permanent, comporta el qüestionament de la professionalitat de la persona.
En qualsevol feina és un aspecte fonamental però en aquelles feines en que les persones confien aspectes vitals com són la salut o l'educació (pròpia o de les nostres criatures), la formació permanent és imprescindible.
*en femení perquè parlem de persones ;)
