Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alimentació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alimentació. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de juny del 2017

Formació permanent, pediatria i nutrició

L'educació és un procés inacabat i permanent, és a dir, dura tota la vida des de que naixem fins que morim. Això és així vulguem o no vulguem perquè, si alguna cosa bona i inevitable té aquest món, és que cada dia s'aprèn quelcom nou. Feu la prova, estigueu alerta i us en adonareu que la dita "nunca te acostarás sin saber una cosa más" és certa.

Per una banda, com a professionals en qualsevol sector, hem de formar-nos contínuament per no quedar enrere, per dur a terme la nostra tasca amb la mateixa qualitat, o més, dia a dia. No necessàriament es tracta de fer cursos o assistir a seminaris. La lectura de publicacions científiques del nostre sector, notícies, estar al dia dels avenços, l'intercanvi amb altres professionals, etc. també són una manera de de formar-se. Avui dia, la xarxa ens ho posa una mica més fàcil.
Cal tenir en compte que, en la societat del coneixement, tota persona mínimament alfabetitzada digitalment pot accedir i gestionar  infinita quantitat d'informació. Això pot comportar una major exigència de la persona usuària vers la professional (el pensament de: "si jo ho sé, ella ho hauria de saber, i més fins i tot").
Per altra banda, s'hi afegeix la necessitat d'interdisciplinarietat en els equips. Les professionals solen especialitzar-se cada cop més fent-se imprescindible el treball en equip entre especialistes de diferents camps. A l'escola, ja sigui al mateix centre o treballant en xarxa, cal que sigui així entre mestres, professores, pedagogues, psicopedagogues, educadores socials, logopedes, etc.
En l'àmbit sanitari també, referint-nos, en aquest cas, a l'atenció a la infància: pediatres, metges de família, infermeres, nutricionistes, etc.
Tanmateix, sembla que això no es compleixi del tot en el cas de l'alimentació infantil. Massa sovint les famílies es troben davant de pediatres desactualitzades en matèria de nutrició i lactància. És habitual que desconeguin (o ignorin) les recomanacions sobre la lactància (materna o de fórmula) i l'inici de l'alimentació complementària que va publicar l'Agència de Salut Pública de Catalunya, ja fa un any. Continuen donant informació i pautes a les famílies que són obsoletes. N'he vist, fins i tot, amb data de l'última revisió de juny de 2009. Em sembla vergonyós.
Com confiaran les famílies en una professional que detecten que està desactualitzada a l'hora de dur a terme part de la seva tasca? Com poden estar segures de que no ho estarà també en la resta d'activitats que li pertoquen? No és estrany en aquests casos que les famílies amaguin informació a les professionals sanitàries, sobretot, en referència a l'alimentació.
(Per cert, aquest any, l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat també la resposta a les preguntes més freqüents formulades sobre el document de recomanacions. En aquest enllaç  i en aquest altre podeu trobar ambdós documents.)
És a dir, tornant a la qüestió inicial: no estar al dia i, per tant, la manca d'interès per la formació permanent, comporta el qüestionament de la professionalitat de la persona.

En qualsevol feina és un aspecte fonamental però en aquelles feines en que les persones confien aspectes vitals com són la salut o l'educació (pròpia o de les nostres criatures), la formació permanent és imprescindible.

*en femení perquè parlem de persones ;)

dijous, 29 de gener del 2015

Petits però capaços

Fa uns dies, la R em va fer arribar per WhatsApp una petita història d'aquelles que ja es coneixen però que convé anar recordant de tant en tant.
Avui a la feina, hi he pensat quan he optat per animar els nens i nenes de P5 a omplir-se el got amb la gerra ells sols, en comptes de fer-ho jo. No ha estat per comoditat (per començar, és millor que la gerra estigui mig plena i això vol dir fer més viatges per omplir-la), ha estat perquè ja fa temps que em plantejava quin sentit tenia no deixar-los fer una cosa per la que estan capacitats i que els aporta un grau més d'autonomia. Potser sí que hi haurà algun accident més amb l'aigua per gots que vessaran o líquid que anirà fora,  però crec que val la pena córrer aquest risc. Quan la I, la L i el X m'han demanat aigua i he dit que podien posar-se-la ells mateixos se'ls ha il·luminat la cara. Els he demanat que agafessin la gerra amb les dues mans, una a la nansa, i que ho fessin a poc a poc. I ho han fet a poc a poc i perfectament! De fet, no hi havia motiu perquè fos d'una altra manera. Tenen 5-6 anys, per algunes coses encara són petits però per altres són molt capaços i això, lluny d'eclipsar-ho amb intervencions que esdevenen interferències, cal valorar-ho, aprofitar-ho i alimentar-ho.
Per cert, la història de la que us parlava és aquesta:

dimecres, 7 de gener del 2015

El menjador: espai educatiu

http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
Fotógrafo: Francisco Javier Martínez Adrados
El temps i l'espai del menjador escolar (des de la bressol fins a secundària) tenen un valor educatiu que no sempre és reconegut, com ja vaig defensar a mitjans d'octubre en aquesta entrada. La llàstima és que sovint s'ha de defensar i reivindicar tant a fora com a dins. La tasca educativa durant l'estona del menjador no es limita únicament a potenciar una alimentació suficient, variada i saludable pels infants, sobretot si es té en compte el temps d'abans i després de dinar que és la major part de la franja horària. Si més no, en aquest cas em centraré en el temps dedicat a l'àpat.
L'acte de menjar és un acte social,  per comunicar-se, compartir i conviure. En el marc d'aquesta activitat, hi tenen cabuda aprenentatges de l'àmbit social, afectiu, psicomotor i cognitiu. És perfecte per treballar hàbits i actituds positives en aquest context, com són l'espera del torn, col·laborar en parar la taula, ajudar en el servei, col·laborar en la neteja (com un hàbit més, mai com a càstig!); habilitats socials (relació amb els iguals i els adults, gestió de conflictes, de les emocions, etc.) i, així mateix, és un moment fantàstic per potenciar l'autonomia personal de l'infant (ús dels coberts, servir l'aigua, hàbits d'higiene, entre altres). En resum, es tracta d'una oportunitat que no ens pot passar per alt.
Per tal que tot això sigui possible i sigui efectiu, cal que sigui una estona de plaer, relaxada i agradable. Malauradament, sovint els recursos d'espai, de temps i de personal no afavoreixen que sigui així del tot. Massa vegades, la pressa i l'actuació per inèrcia de l'adult són un impediment per dur-ho a terme (sobretot amb els més petits). La pressa porta a que els infants s'ho trobin tot preparat per "menjar i marxar" i que, fins i tot, es posi la cullera a la boca d'aquells que van massa lents pel ritme frenètic del menjador. Per altra banda, en els menjadors escolars en general, trobo a faltar una reflexió més profunda de la intervenció educativa i que, precisament, hauria de ser útil en la lluita contra aquesta inèrcia que no ens deixa avançar: quins objectius perseguim amb el que fem? com ho fem? per què ho fem així? ho podem fer millor?
Àngels Geis Balagué  planteja en la seva tesi un decàleg de bones pràctiques per al menjador de segon cicle de l'Educació Infantil que podeu trobar  a la seva tesi i a la nota de premsa: Un estudi acadèmic reivindica el menjador escolar també com a espai educatiu.

Llegint el decàleg, mentalment puc anar posant un vist en alguns dels punts. Altres em provoquen un sospir i un "tant de bo!". No puc estar més d'acord en cadascun dels enunciats però sóc conscient que a dia d'avui és molt difícil complir-los tots. Tanmateix, que sigui difícil no vol dir que ens haguem de rendir. Cal seguir reivindicant el paper del menjador i, per fer-ho amb prou força, cal que les persones que hi treballem hi creguem i forgem la nostra consciència educativa amb actitud professional i amb formació.


Geis Balagué, M. A. (2014); Elaboració i validació d’un protocol per a l’avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari. Tesi doctoral. Universitat Ramon Llull, Barcelona. Recuperada de http://hdl.handle.net/10803/133009

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Disruptors endocrins i desenvolupament infantil



De bon matí, m'ha arribat una recomanació de l'E (gràcies!) per veure el Quèquicom d'ahir sobre els
disruptors endocrins. Les substàncies considerades disruptors endocrins es troben en contacte amb nosaltres constantment, sovint sense ser-ne conscients. La seva activitat perjudica la salut de les persones de totes les edats. Per si això fos poc, s'acumulen al llarg del temps de manera que el  contacte amb aquestes substàncies durant tota la vida és rellevant en tot el que té a veure amb la funció reproductora, des de la fertilitat fins al desenvolupament del futur individu.
La tendència a la obesitat infantil abans dels 4 anys, la pubertat precoç, l'agressivitat, dificultats d'aprenentatge, entre d'altres, es relacionen amb aquestes substàncies presents en l'aire, l'alimentació, l'aigua, productes d'higiene...
Si bé és cert que és complicat viure completament lliure de disruptors endocrins, podem intentar reduir-los en la mesura del possible. Els investigadors defensen que si es redueix el contacte amb ells, els seus efectes també es veuen disminuïts.

Us deixo el vídeo del Quèquicom...


...la pàgina del projecte INMA  i un article sobre aquest tema:
N. Olea Serrano, A. Zuluaga Gómez. Exposición infantil a disruptores endocrinos, An Pediatr.2001;54 Supl 1:58-62 - Vol. 54



divendres, 29 de juny del 2012

Alimentació als casals d'estiu i campus d'esports

M'ha arribat per correu electrònic un document que pot interessar a totes aquelles persones que treballen en un casal d'estiu i a totes aquelles famílies que hi porten els seus fills i/o filles.
Es tracta d'un document que podeu trobar a la pàgina de la Generalitat de Catalunya: Recomanacions per als menús de campus d'esports i casals d'estiu 2012.
Malgrat que les recomanacions que es fan en aquest arxiu no són res que no ens hagin dit anteriorment, va bé tenir-ho en compte i fer una repassada. A més, pot servir per fer un anàlisi del servei de menjador que tinguem al casal o, fins i tot, dels menús que preparem a casa.




dilluns, 26 de març del 2012

Guia de nutrició infantil

Us deixo l'enllaç següent de la Manual práctico de nutrición en Pediatría de l'Asociación Española de Pediatría perquè crec que pot ser una eina molt útil per avalar o corregir l'alimentació que s'ofereix als infants, ja sigui a l'escola o a casa.

M'agradaria destacar el capítol 4 i el capítol 14 ja que parlen de temes que sovint són polèmics: la lactància i el vegetarianisme (tots els tipus).




dimarts, 24 d’agost del 2010

La Fageda

Avui us proposo una sortida que es pot fer en família o amb l'escola. Es tracta d'una visita a les instal·lacions de La Fageda. Per els que encara no coneguin a què es dediquen, aquí us deixo una petita introducció que podeu trobar a la seva pàgina:

La Fageda és una cooperativa catalana d'iniciativa social sense ànim de lucre, que té com a finalitat la integració sociolaboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat psíquica o trastorns mentals severs. Està formada per 210 persones, incloses usuaris i professionals.
Mas Els Casals, la seu social, es troba a la fageda d'en Jordà, una de les principals reserves del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona). En aquesta finca, de 15 ha., es porten a terme la majoria d'activitats, tant assistencials com productives.
Les activitats productives de la cooperativa són eminentment agrícoles i es desenvolupen dins el marc administratiu d'un Centre Especial de Treball: un viver forestal, una granja de vaques per a la producció de llet, la planta d'elaboració de productes làctics i la secció de jardineria. Les activitats assistencials, un Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure, persegueixen millorar al màxim la qualitat de vida dels seus usuaris. 


A més de la gran feina que fan a nivell social, m'agradaria destacar el respecte amb el que tracten les vaques de la granja. Com veureu en els vídeos, les tenen molt mimadetes.






I si encara no esteu convençuts/convençudes de la qualitat dels productes, us donaré una dada de la meva pròpia experiència:
quan era més petita, la llet no m'agradava gaire de bon matí. Per esmorzar prenia iogurt. Per quedar satisfeta em feien falta dos iogurts de les marques convencionals mentre que amb els de La Fageda en tenia prou amb un. La textura vindria a ser la dels "iogurts grecs" i n'hi ha tant de sabors com naturals, ensucrats i, fins i tot, natilles!

Boníssims!!

Més vídeos i notícies sobre La Fageda:



 

dimecres, 24 de març del 2010

Barri Sèsam i els hàbits saludables

Valentí Fuster s'ha aliat amb els personatges de Barri Sèsam per fomentar hàbits saludables i una bona alimentació entre els infants de 3 a 6 anys. 

Així, el monstre de les galetes passa a anomenar-se el mostre de la fruita. 
A través de les pàgines del conte ens explica la piràmide de  l'alimentació de manera entenedora i divertida, així com els valors positius de fer esport, de dinar en família o de reduïr el temps que passem veient la televisió.



Amb el temps, se'n va fer una sèrie. Vet aquí la notícia: