Diversitat, inclusió i projectes d'escola alternativa

La setmana passada vaig assistir a la V Jornada de Treball de la Xarxa Infància 0-6 de Sant Just Desvern. Des de fa tres anys és un esdeveniment que espero amb ganes, tan per retrobar-me amb companyes amb les que havia treballat el temps que vaig estar a l'Espai de Joc, com per la riquesa del contingut que sempre té aquesta jornada.

Aquest cop, sota el títol Escoltem els infants, es va convidar la Lídia Esteban (mestra de l'Escola Martinet de Ripollet) que va explicar les bases del projecte de l'escola. També es va projectar el documental Verd Dolç Jazz, tres mirades vers el Martinet (2014) i es va fer una mica de conversa sobre el tema.
L'Escola el Martinet va ser una de les primeres escoles anomenades "de nova creació" fa dotze anys. La Lídia Esteban explica que va ser una escola somiada per un grup de mestres que no sabien si acabarien treballant junts i fent realitat el projecte abans de ser creada.
Seguidament, resumiré moltíssim tot el que ens va explicar i vam veure en el documental. Per entrar més en el tema, podeu llegir els articles que us deixo al final.
L'escola té uns pilars fonamentals entre els quals hi ha els següents:

• És entesa com una comunitat de vida.
• El replantejament de la mirada a l'aprenentatge (escola del segle XXI fugint del model del segle XIX).
• Per aprendre cal estar bé emocionalment i per afavorir-ho cal connectar amb els nens i nenes.
• L'escola necessita dialogar i connectar amb l'entorn.

El centre no és pas petit. Compta amb 450 alumnes aproximadament i s'organitza en tres microcomunitats: Petits (3-6), Mitjans (6-9) i Grans (9-12). Cada grup d'edat dins de cada microcomunitat té un adult i un espai de referència en el que comparteixen certs moments.
La seqüència espai-temporal està poc fragmentada, de manera que els únics moments marcats són l'entrada, la sortida i el temps per menjar (a mig matí fruita i fruits secs i el dinar al migdia). Les diferents microcomunitats disposen de diferents espais ambientats amb microespais, a més de la placeta i el jardí. En ells es plantegen propostes globals proveïdes dels diferents llenguatges per a la satisfacció de necessitats, de desitjos i d'autoconeixement segons cada etapa. En cada espai hi ha un adult i els infants passen lliurement d'un espai a un altre de manera que dins de cada microcomunitat, els nens i nenes de diferent edat interactuen i aprenen junts.
Així, es busca organitzar l'escola de manera que es respectin els diferents ritmes d'aprenentatge. Defensen que la manera d'aprendre no és igual per a tots els subjectes i que, per tant, s'han de considerar els diferents camins que ens porten a un mateix objectiu. Afirmen que tota l'escola està pensada per a tots i totes.

I és en arribar a aquest punt quan em salta una alarma que ja fa temps que tinc activada i que crec i espero que no marxarà.
És fantàstic tot el que vam veure al documental i tot el que la mestra ens va explicar. Totes les persones que érem allà vam envejar molts trets d'aquella escola i vam pensar que calia explicar-ho, ensenyar-ho, contagiar-ho però...
Però en cap moment es va fer menció a l'atenció a la diversitat o a les necessitats educatives especials. Una companya assistent va preguntar com s'abordava l'atenció als infants "amb discapacitat". La ponent va contestar centrant-se en el marc de la diversitat funcional sensorial i va comentar que no tenien experiència en el tema perquè no s'havia donat el cas. En canvi sí que va dir que el model d'escola havia estat molt positiu en el cas d'alumnat amb trastorns de personalitat, per exemple.
La meva alarma seguia encesa per aquells nens i nenes amb trastorns com el TEA, l'Asperger o la Síndrome d'X Fràgil . Generalment, són nens i nenes que necessiten rutines i estructuració del temps i els espais. Tenen dificultats en tolerar la flexibilitat, els imprevistos, les novetats. Com casar això amb un model d'escola que justament és totalment flexible per tal que l'alumnat esculli amb llibertat què, on i quan aprendre? Realment és una escola pensada per a tots i totes?
Al final de la trobada ho vaig preguntar. La resposta em va "desinflar". Així com a l'etapa de Petits ho veia possible d'adaptar, considerava que no seria possible a la microcomunitat de Mitjans i Grans donant a entendre que caldria derivar aquest alumnat a un altre tipus de centre (imagino que es referia a un centre d'educació especial).
Doncs sembla que no, que l'escola no està pensada per a tots i totes, tot i que vull pensar que si es donés el cas, farien tot el possible per pensar-la. I és que crec que sí podria estar pensada per a tots i totes, que sí que es podria adaptar. Només cal creure en la inclusió, obrir la ment i conèixer les necessitats d'aquests infants. Deixo alguna de les idees molt bàsiques que podrien facilitar la tasca en aquest sentit:

• Presentar els diferents espais i microespais quan aquests canviïn o hi hagi alguna novetat significativa.
• Estructurar la jornada diària de l'infant amb la seva participació, és a dir, donant-li l'opció d'escollir els espais i microespais als quals voldrà anar (pictogrames, fotos, cartells, llista escrita, segons el cas).
• Tot i que segur que pot beneficiar-se de totes les propostes amb o sense adaptació, incloure en els diferents espais algun microespai que pugui respondre a necessitats més específiques de l'infant amb o sense la interacció amb altres companys i companyes.
• Acompanyament i/o dotació d'estratègies per a la interacció amb els companys i companyes.

És cert que sembla una contradicció estructurar un temps i un espai en un model d'escola que precisament opta per l'espontaneïtat del moment de cada nen i nena però, si realment es vol una escola per a tots i totes, cal tenir en compte aquest aspecte igual que es lluita per eliminar les barreres arquitectòniques pensant en les persones amb dificultats de mobilitat.

Sembla ser que la lluita per l'escola inclusiva també segueix en les escoles alternatives.

Bonàs i Solà, Meritxell (2012). Los posibles de la escuela pública. Cuadernos de Pedagogía. No 428 (novembre), 55-59

Esteban, Lídia; Navarro, Montserrat; Romera, Olga (2013). Repensar l'escola, els seus temps i els seus espais. Perspectiva escolar No 367, 20-28

Fontanet, Txell; Romera, Olga (2013). Junts és més que la suma de tothom. Guix d'Infantil No 71 (juliol), 19-24

Activitat d'estiu: plastilina casolana

Última entrada de la sèrie i última setmana amb el M abans de vacances. Ha passat volant aquest mes!

Com podeu veure per altres entrades, segueixo fidelment el blog Encenent la imaginació.
A mitjans d'abril, l'autora va compartir amb nosaltres la manera de fer una plastilina suau, econòmica, agradable al tacte però també a l'olfacte. A l'enllaç podeu veure amb detall com fer-la. Tot va ser provar de fer-ne i quedar-ne encantada. I ja que les bones idees s'han de fer córrer, vaig explicar-ho a altres companyes. Una d'elles: N, la "tutora ganxo", que temps més tard em va suggerir que provés de fer-ne amb el M, aprofitant que seria amb ell a l'estiu. Ella ho va provar amb el petit B i el no tant petit A i els va agradar força!
Certament, va resultar ser molt bona idea.

El procediment és senzill i el pot fer amb acompanyament però sense gaire direcció: barrejar Maizena i suavitzant del cabell.
Per altra banda, treballem la motricitat fina, estimulem la imaginació i la creativitat i, tot això, introduint un element de joc nou i fet per nosaltres.
Una altra raó per la que em va semblar un proposta genial és l'olor. El M ho olora tot. Qualsevol cosa, sobretot si és nova per ell, passa pel seu nas abans de ser examinada per altres sentits. I la plastilina casolana no és una excepció. Per tant, que l'olor sigui agradable és important per atraure el seu interès i, alhora, ens dóna més joc. Segons el suavitzant farà una olor o una altra. Podem fer diverses masses amb diferents aromes i fer una activitat més sensorial.

Per explicar-li l'activitat al M, amb la Susana vam crear dos pictogrames dels ingredients que faríem servir. Amb ells i el pictograma de plastilina vam fer la tira informativa:

I, per acabar, aquesta plastilina es pot guardar, per exemple, en una carmanyola. Si quan la torneu a agafar la noteu massa seca, n'hi ha prou amb afegir una mica de suavitzant i amassar-la. Queda com acabada de fer!

Activitats d'estiu: juguem amb gel

Si vau llegir Activitat d'estiu: fem gelats, sabreu que estic dedicant l'entrada setmanal a les activitats que faig amb el M durant aquest mes de juliol. Avui us presento un joc sensorial amb un material facilíssim d'aconseguir: jugar amb gel.
En aquest cas, li vaig presentar al M un súper glaçó i un bloc de gel de mida un xic més petita amb una joguina atrapada a l'interior. El joc amb el material és completament lliure i és fantàstic observar les expressions facials en tocar el gel, la sorpresa en agafar-lo i que s'escapi lliscant de les mans o l'atenció posada en el procés de fusió i en l'alliberació de la joguina.

Per fer els blocs de gel vaig fer servir dos mètodes:

1. Súper glaçó
Guardem un tetrabric amb tap de rosca de litre buit i ben net. L'omplim d'aigua, el tanquem i el posem al congelador.

Quan el vulguem treure, només hem de tallar el tetrabric i separar el cartró del gel.

2. Bloc de gel amb joguina atrapada
Hem fet servir una carmanyola de vidre. L'omplim d'aigua amb la joguina dins (millor si no sura), tapem i ho posem al congelador. Per desemmotllar el bloc de gel n'hi ha prou amb mullar la superfície de la carmanyola amb aigua a temperatura ambient o calenta per desfer una mica les vores.

El gel es pot presentar sol o amb aigua a temperatura ambient. Si es presenta en un recipient amb aigua, es pot notar el canvi de temperatura que va fent l'aigua a mesura que es va desfent el gel, una experiència tàctil que sempre m'ha agradat (em fa recordar el Principi zero de la Termodinàmica...).
Per altra banda, si a l'hora de fer el gel hi posem unes gotes de colorant alimentari, diferents en cada bloc de glaç, en desfer-se podrem veure com es barregen aquests colors. Aquesta opció encara no l'he provat amb el M però em sembla que ho farem aviat.

Per explicar-li el que faríem vam utilitzar els pictogrames "jugar", "gel" i "tocar gel". En cas que li agradés l'activitat, inclouríem el pictograma "gel" al seu llibre perquè ho pogués demanar si li vingués de gust repetir l'experiència en un altre moment. Doncs així va ser. La setmana passada, el M va buscar el pictograma en el seu llibre i va demanar "gel". Vaig preparar un bloc de gel amb un hipopòtam de joguina dins i el vaig posar al congelador. Certament, tenia moltes ganes de jugar-hi perquè va anar a buscar la carmanyola al congelador diverses vegades. I, és clar, li vaig haver de dir que primer calia esperar.

Si tot va bé, quan llegiu això, ja haurem alliberat l'hipopòtam del gel gaudint d'una activitat sensorial, que estimula la curiositat i que és d'allò més refrescant!

Activitat d'estiu: fem gelats

Aquest juliol està sent tan intens com enriquidor. Passo unes quantes hores amb el M i cal que aquest temps estigui planificat i estructurat. Tanmateix, estem de vacances així que aprofitem per "treballar" d'una manera diferent.
Donant-hi voltes, vam pensar algunes activitats adaptades a les necessitats i gustos del M. Cada setmana n'explicaré una. La primera és fer gelats.
Calia que el procediment fos prou senzill per tal que fos ell mateix qui el portés a terme, i era necessari que  fos engrescador, significatiu i funcional.
Sent així i tant com li agrada el suc de préssec, aquesta és la primera activitat que se li va proposar:

POLOS DE SUC DE PRÉSSEC

1. Comprar suc de préssec.
Cada matí sortim una estona i aprofitem per fer petits encàrrecs com comprar el pa, anar al súper a buscar alguna cosa, a la fruiteria... d'aquesta manera, a més de passejar, treballem l'espera pel torn, localitzar els diferents productes a les prestatgeries, petites quantitats, etc.
2. Posar suc de préssec als motllos.
Fem servir tetrabrics petits perquè així ell els pot agafar bé. El primer dia va ser més dirigit però a mesura que l'anem repetint, cada vegada és més autònom en l'execució d'aquest pas. El treball que fem en aquesta part del procés és igual que el que podem fer deixant que se serveixi aigua en un got amb una gerra, per exemple. Es tracta d'un exercici quotidià que contribueix a millorar la coordinació ull-mà i a guanyar autonomia.
3. Posar els motllos plens al congelador.
Convertir el suc líquid en suc gelat requereix un canvi d'estat i el congelador és la màquina que ens ajuda a aconseguir-ho. Sembla màgia però és física!
4. Esperar.
Potser la part més difícil del procés ja que cal dir que és una espera bastant llarga. Podem utilitzar l'horari visual per mostrar quant durarà l'espera i què farem mentre esperem.
5. Menjar gelat.
Sens dubte el millor pas!

Per realitzar l'activitat fem servir instruccions visuals que ajuden el M a entendre què hem fet, què toca fer i què farem així com preveure quan s'acabarà l'activitat (gràcies Susana per respondre a totes les nostres peticions!). Cada pas que es va realitzant es treu de la tira, deixant visible què toca fer i que tocarà després.

Variants: és clar que els gelats es poden fer de qualsevol gust. En aquest cas hem escollit el suc de préssec perquè al M li encanta. Us convido a provar-ho amb sucs de fruites naturals, soles o combinades. Boníssim!


Us pot interessar: Sobre TEACCH i Sobre TEACCH (II)

Síndrome d'X-fràgil

La primera vegada que vaig sentir parlar la Síndrome d'X-fràgil (o Síndrome de Martin & Bell) va ser a Genètica, quan feia Biologia. Llavors, era només un síndrome més de tots els que apareixien al llibre causats per alteracions cromosòmiques.
Anys després, quan vaig treballar amb els nois i noies del casal d'estiu d'ASDIVI, vaig conèixer en J; un noi de 17 anys afectat per aquest síndrome. I, ara fa uns mesos, M, un nen de 5 anys que també pateix aquesta malaltia, em va robar el cor i encara no me l'ha tornat. Per ells dos crec que havia d'escriure sobre l'X-fràgil.

La Síndrome d'X-fràgil és una malaltia genètica provocada per l'alteració del cromosoma X. Si voleu informació més detallada d'aquesta alteració podeu llegir el següent document publicat per l'Asociación Española de Pediatría:



Sembla ser que la desconeixença de la malaltia ha portat a molts diagnòstics erronis. Tanmateix, quan el diagnòstic definitiu arriba (es detecta amb una prova sanguínia d'ADN) és important que les famílies tinguin qui les aculli i acompanyi en l'acceptació de la malaltia i en el procés d'aixecar-se i mirar endavant. En aquest sentit, l'Associació Catalana X Fràgil fa una feina importantíssima a través de l'acompanyament i l'assessorament de les famílies, activitats, trobades... M'agradaria destacar la secció de la seva pàgina web  I ARA QUÈ? en la que es dirigeixen a les famílies que acaben de rebre el diagnòstic.

Una de les propostes que es fan des de l'associació són els GAM (Grups d'Ajuda Mútua), on les famílies poden trobar-se un cop al mes i compartir sentiments i experiències acompanyats pel psicòleg de l'associació. En una d'aquestes trobades, van comptar amb la presència de Karen Riley (Universitat de Denver) que els va parlar la síndrome d'X-fràgil i aspectes conductuals relacionats. El següent audio és la traducció de la seva ponència.





Fonts: Associació Catalana X Fràgil, Asociación Española de Pediatría, Viquipèdia
Imatge i audio: Associació Catalana X Fràgil
Gràcies S. Ets una "mama crack"!