Jo sóc del segon grup perquè, per molt que m'enfadi, seguirà plovent si ha de ploure; per tant, traiem-ne profit. I aprofitar un dia plujós és més fàcil quan estàs al costat d'algú que se sent fascinat per aquest fenomen meteorològic.
M és feliç quan plou. Només cal donar-li les botes d'aigua, veure la velocitat amb la que se les posa tot sol i com va cap als bassals decidit a trepitjar-los. Sí, el deixem trepitjar els bassals i diria que és l'enveja de molts companys. Fa uns mesos, em va arribar aquesta imatge d'El blog de Sarai Llamas (podeu trobar la llista completa a l'enllaç). En segona posició hi trobem "saltar en els bassals". Tanmateix, no acostumem a deixar-ho fer. I és una llàstima. Observant el M quan salta sobre els bassals, tinc la impressió que a més de gaudir per l'activitat lúdica que representa, també experimenta amb l'aigua i les seves propietats:
- Trencar la calma de l'aigua i la imatge que s'hi reflecteix i veure com torna a refer-se després.
- Mesura de la profunditat del bassal amb el propi cos. Si feu servir botes d'aigua sabreu que es nota una sensació diferent (pressió i temperatura) allà on cobreix l'aigua.
- El so de l'aigua en trepitjar-la i com esquitxa segons si ho fem a poc a poc o bruscament.
- El canvi de color del bassal quan amb els peus fem que l'aigua i la sorra es barregin.
- L'efecte mirall. Mirar-nos-hi, mirar el cel, el món al revés.
- Llençar-hi una pedra i veure la propagació de l'ona que provoca. Llençar diverses pedretes alhora o sorra i veure totes les petites ones que es propaguen i com interfereixen unes amb les altres.
Si us decidiu a aprofitar els bassals i fer dels dies de pluja un dia màgic, us recomano l'activitat de dibuix amb guix als bassals que proposa el bloc Encenent la imaginació.
