La panera dels tresors

Tot i que és molt possible que ja la conegueu, no podia faltar una entrada sobre la panera. Per una banda, perquè és una proposta que m'encanta i, per una altra, perquè estem treballant amb ella a l'Espai Nadó.

La panera dels tresors és una proposta educativa adreçada inicialment als infants d'entre 6 i 12 mesos aproximadament, ideada per Elinor Goldschmied.
En aquesta edat ja poden estar-se asseguts tot i que encara no es desplacen gaire. Es tracta d'una activitat d'exploració amb la finalitat de descobrir els materials amb els que estan fets els objectes i les seves característiques sensorials principals. A més, permet un primer contacte amb nocions matemàtiques informals, de les que vam parlar en l'anterior entrada.

Els objectes que composen la panera són veritables eines d'aprenentatge i, per tant, se n'ha de tenir cura com a tal. La selecció dels material s'ha de fer amb objectius creatius i renovadors, pensant en quin estímul sensorial oferirà l'objecte a l'infant. Tots els objectes escollits s'han de poder rentar periòdicament i cal tenir cura de mantenir-los en bon estat, així com retirar els que es facin malbé.

Com ha de ser la panera?

Es recomana que el cistell sigui d'unes mides determinades per assegurar-ne l'estabilitat quan l'infant s'hi recolzi. Així, caldria escollir un cistell de vímet d'uns 35 cm de diàmetre i d'uns 8-12 cm d'alçada. Al final de l'entrada us deixaré adreces de botigues on-line i físiques on podeu trobar els cistells i alguns objectes per la panera. 

Quins materials es recomanen?

Objectes de fusta, vímet, metall, palla, elements de la natura, utensilis domèstics...

Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes, pedra tosca, taps grossos de suro, pinyols grossos de fruita com l'alvocat, nous grosses, esponja natural, llimona, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d'arbre...

Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, estoreta de ràfia, raspall de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d'olor...

Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs, daus, cilindres, anelles de cortina de fusta, mà de morter, pinça d'estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sorgir, argolla de tovalló, raspalls, plats, culleres...

Objectes metàl·lics: culleres, batedor d'ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d'infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites...

Objectes de pell, roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic...: moneder de pell, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d'ulleres, tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d'espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, llimes d'ungles, cintes de ras...

El nombre d'objectes que hi posem també variarà en funció del nombre d'infants que en facin ús alhora. Cinquanta objectes seria un bon nombre, per tres o quatre infants.

Desenvolupament de la proposta

 S'ofereix la panera a un grup reduït d'infants que seuran al voltant i  ben a prop d'ella per tal que hi puguin accedir còmodament i sense risc de desequilibrar-se. La sessió acostuma a durar uns 15-20 min aproximadament.
És important observar les seves preferències, processos, activitats i actituds de cada infant amb cada objecte. Aquesta informació ens ajudarà a l'hora de renovar el material. En aquest sentit, es renovaran només uns quants objectes periòdicament: els d'abans, seran punts de referència per l'infant i els nous seran l'estímul que els farà mantenir-se actius, creatius i divertits. La presència massa perllongada d'un mateix objecte no estimula l'interès del nen ni satisfà la seva necessitat d'exploració.

El paper de l'adult

L'adult seurà a prop d'on juga l'infant de manera que li permeti mantenir-se a una distància òptima per observar el joc, sense interferir en la seva acció i donant-li seguretat amb la seva mirada i la seva presència, atenta i interessada, receptiva i disponible a l'infant. Cal afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció.

Paneres temàtiques

Durant aquestes primeres sessions d'octubre i novembre, hem proposat a les famílies de l'Espai construir una panera de tardor entre tots i totes. Es tracta, senzillament, de seleccionar materials relacionats amb l'època de l'any en la que estem. De moment, la nostra Panera de Tardor té una magrana ben grossa, elements de fusta de la panera general (punts de referència), pinyes, uns peücs d'hivern...

Botigues

Cistelleria Siscart (Barcelona, on-line via mail) 
Milanta
Jugar i Jugar

ALSINA, A. Matemáticas intuitivas e informales de 0 a 3 años. Ed. Narcea. Madrid. 2015
CLAVERIA, P.; ORTIZ, A.; VILARÓ, M.(2005). La panera dels tresors; In-fàn-cia; No 145

2 d'abril: Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme

El dia 2 d'abril va ser el Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme. En motiu d'aquesta data, en el programa La Noche Temática de La2 es van emetre dos documentals: Universo autista (Valéria Lumbroso, 2013) i El cerebro de Hugo (Sophie Révil, 2012).
Universo autista mostra els avenços fets en l'estudi de l'origen i el tractament de l'autisme i l'evolució del propi concepte. Mentre que a la dècada dels 40 es considerava un retard mental sever, més tard es va veure que en la majoria de casos les dificultats se centraven més en la vessant social i en diferències en la percepció del món, que no en una qüestió de capacitat intel•lectual.

El diagnòstic precoç i la formació de les persones de l'entorn de l'infant ajuden a que siguin compresos i facilita la seva inclusió social.
El cerebro de Hugo tracta més concretament el síndrome d'Asperger a través de la vida d'Hugo, una vida fictícia però basada en casos i fets reals,  que es combina amb entrevistes a persones afectades i famílies. Es mostra com és la vida d'una persona amb Asperger, com pensa, quina percepció té del món i com es comporta el seu cervell.
Si us els vau perdre,  heu de saber que, fins el dia 20 d'abril, podeu veure'ls a la pàgina del programa.
Tanmateix... aquí deixo El cerebro de Hugo:

L'Enfant Sauvage (L'infant Salvatge)

Quan estudiava Batxillerat, vaig fer una optativa de Psicologia on, entre altres coses, vam veure i comentar la pel·lícula L'Enfant Sauvage, dirigida per François Truffaut l'any 1970. Anys després, a Educació Infantil, va tornar a aparèixer i la vaig tornar a veure, potser llavors des d'un altre punt de vista. Aquest semestre faig Pedagogia Diferencial i Atenció a la Diversitat i, és clar, el nen salvatge d'Aveyron també hi és present. La mateixa pel·lícula però tres moments diferents de la meva formació i de la meva vida que em fan veure-la des de punts de vista nous.

La pel·lícula, que explica el treball de Jean Itard amb Víctor d'Aveyron, es va rodar amb molt poc pressupost i seguint un estil de documental.

L’estiu de 1798, en un bosc del districte rural d'Aveyron (sud de França), van trobar un noi d'uns 12 anys despullat. El seu comportament recordava al d'un animal salvatge i era incapaç de parlar o comprendre. Havia crescut sol al bosc, aïllat de la civilització. 

Quan el "nen salvatge d'Aveyron" va arribar a París, el Dr. Itard es va interessar pel cas ja que hi veia la possibilitat de contrastar empíricament les idees filosòfiques i antropològiques de l'època sobre les relacions entre natura i cultura. Va proposar un pla per rehabilitar i incorporar a la societat l'infant, al qual va donar el nom de Víctor. Itard va rebre una subvenció del govern francès i va dedicar 5 anys a la seva reeducació. Arran de l'experiència, el 1801 i 1806 va publicar dues memòries que es consideren modèliques per el seu rigor metodològic i per la seva claretat en l'exposició. En aquests documents, explica l'estat en que va trobar el nen salvatge, el mètode que va seguir i com va fallar el procés de reeducació. Degut a la insatisfacció amb els resultats, va dedicar la resta de la seva vida a l'educació de sordmuts i cecs a la Institution impériale des Sourd-Muets.
Malgrat que els resultats del procés de reeducació d'en Víctor no van ser els que Itard esperava, se'l considera un dels pares de l'educació especial. Els seus treballs i els del seu col·lega de professió Édouard Séguin van influenciar l'obra de Maria Montessori.






JIMÉNEZ FERNÁNDEZ, C. y GONZÁLEZ GALÁN, M.A. (2010):Pedagogía Diferencial y atención a la diversidad. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces. Madrid.

Cotxet o portanadons?

Comparteixo un vídeo que mostra la mirada del bebé segons si va en un cotxet o en un portanadons. Si fòssiu el nadó, què preferiríeu?

La Educación Prohibida

Avui vull compartir una pel•lícula  que m'ha arribat a través del fòrum de Comunicació i Educació, gràcies a una companya que l'ha penjat. Vaig anar a dormir força tard per veure-la, però també per tot el garbuix d'idees, records i reflexions que em va provocar i que no em van deixar aclucar els ulls fàcilment. Si aconsegueixo posar ordre en tot el que em va venir al cap de cop -i si tinc temps- ja en faré cinc cèntims. De moment, aquí hi ha la pel•lícula.

L'Aprenentatge vist des de la Neurociència

Comparteixo el vídeo de la conferència de David Bueno al 1r Congrés Edu21 que es va fer els dies 15 i 16 de novembre amb el títol Aprenentatge, Aula i Acompanyament.

A través de la neurociència trobem l'explicació a coses que ja fem instintivament els educadors i educadores i  a respostes, actituds i procediments dels nens i nenes. Explica el funcionament de la nostra ment, com aprenem i què ho facilita.

Crec que és molt recomanable i interessant. Agafeu-ho amb calma, que dura una hora i poc però val la pena. 

El laberinto autista

Fa uns dies a La 2, es va emetre un documental sobre l'autisme: El laberinto autista. A l'asignatura de Psicologia del Desenvolupament a la UNED ens l'han recomanat per treballar un dels capítols del programa que parla sobre diferents transtorns, entre ells l'autisme.
Ens alerten que pot ser que no estigui disponible gaires dies. Mentrestant, aquí el teniu:

El laberinto autista

Arbre de Nadal de feltre

Us proposo una idea presa del Pinterest per poder posar arbre de Nadal sense patir pel lloc que ocupi ni pel fet que els petits de casa ho toquin.

Es tracta d'un arbre de feltre que es fixa a la paret i que es guaneix amb detalls també de feltre que s'hi enganxen amb velcro. Són fàcils de fer i s'hi pot jugar sense que es trenquin. A més, no ocupa lloc a l'hora de guardar-ho d'un any per l'altre.

En aquest cas, l'arbre fa 0.6 x 1 m .

Sóc conscient de les millores que necessiten alguns dels guarniments (com el pal de caramel que no té les línies vermelles gaire ben aconseguides...) seguirem practicant!

Silueta de fulles (Tardor)

Avui, els nens i nenes de la classe dels Timbals han marcat sobre el paper la silueta de fulletes seques.
Per fer-ho, hem posat la fulla sobre el paper i hem passat el rodet d'escuma per sobre (amb pintura del color que hagin escollit) quedant pintada la fulla i també el seu contorn.
Amb molt de compte, hem aixecat la fulla i... uoooo!!! La marca de la fulla ha quedat al paper!
És una activitat força senzilla (per nosaltres) però hauríeu d'haver vist la cara de sopresa que feien en aixecar la fulla!!

El Pinar

A principis de maig, vam anar de colònies amb els nens i nenes d'infantil a Canyelles (El Garraf). La casa de colònies es diu El Pinar i és  a cinc minuts del poble caminant.

Es tracta d'una masia de 1769 reformada i habilitada per allotjar fins a 180 persones. Està en molt bon estat de conservació i disposa d'espais a l'aire lliure diferents al voltant de la casa: la pineda, les pistes de bàsquet i futbol, zones d'herba, la piscina...

Les activitats programades estaven relacionades amb l'astronomia, i és que la casa té un Observatori (on sembla ser que hi viu el Dr. Star), un planetari inflable i la Sala del Cel per poder dur a terme activitats lúdiques i didàctiques sobre aquesta ciència.

Pel que fa el funcionament de la casa -horaris, menjador, etc.-, em va semblar que estava molt ben organitzada, d'una manera molt pràctica. Per posar un exemple, em va agradar molt un detall -que us pot semblar una tonteria, però és molt pràctic-: totes les portes dels lavabos per infants eren de color vermell. D'aquesta manera, els nens i nenes de seguida van identificar on eren els lavabos quan els necessitaven. 

Una altra cosa que em va agradar molt és que, en tot moment, l'equip estava en contacte a través d'un walkie. Així, davant de qualsevol incidència, ningú es queda desemparat. 

Durant les colònies, moltes vegades el que més costa són els àpats. Són dies en que no acostumen a menjar igual que a casa o a l'escola perquè noten el canvi de cuina. En aquest cas i en general, van semblar molt contents i contentes amb el menjar que s'oferia a la casa.

Sapigueu que la casa de colònies ofereix la possibilitat d'anar-hi en família, amb amistats o amb l'empresa, ja sigui a passar-hi el dia, el cap de setmana o a fer activitats d'incentiu.

Si hi aneu en cap de setmana amb nens i nenes, podeu demanar monitoratge perquè els infants puguin fer activitats a la casa, abans del dinar i a l'hora del cafè.

Si en voleu saber més, podeu veure la seva pàgina web.