dimecres, 19 de febrer de 2014

L'Enfant Sauvage (L'infant Salvatge)

Quan estudiava Batxillerat, vaig fer una optativa de Psicologia on, entre altres coses, vam veure i comentar la pel·lícula L'Enfant Sauvage, dirigida per François Truffaut l'any 1970. Anys després, a Educació Infantil, va tornar a aparèixer i la vaig tornar a veure, potser llavors des d'un altre punt de vista. Aquest semestre faig Pedagogia Diferencial i Atenció a la Diversitat i, és clar, el nen salvatge d'Aveyron també hi és present. La mateixa pel·lícula però tres moments diferents de la meva formació i de la meva vida que em fan veure-la des de punts de vista nous.
La pel·lícula, que explica el treball de Jean Itard amb Víctor d'Aveyron, es va rodar amb molt poc pressupost i seguint un estil de documental.
L’estiu de 1798, en un bosc del districte rural d'Aveyron (sud de França), van trobar un noi d'uns 12 anys despullat. El seu comportament recordava al d'un animal salvatge i era incapaç de parlar o comprendre. Havia crescut sol al bosc, aïllat de la civilització. 
Quan el "nen salvatge d'Aveyron" va arribar a París, el Dr. Itard es va interessar pel cas ja que hi veia la possibilitat de contrastar empíricament les idees filosòfiques i antropològiques de l'època sobre les relacions entre natura i cultura. Va proposar un pla per rehabilitar i incorporar a la societat l'infant, al qual va donar el nom de Víctor. Itard va rebre una subvenció del govern francès i va dedicar 5 anys a la seva reeducació. Arran de l'experiència, el 1801 i 1806 va publicar dues memòries que es consideren modèliques per el seu rigor metodològic i per la seva claretat en l'exposició. En aquests documents, explica l'estat en que va trobar el nen salvatge, el mètode que va seguir i com va fallar el procés de reeducació. Degut a la insatisfacció amb els resultats, va dedicar la resta de la seva vida a l'educació de sordmuts i cecs a la Institution impériale des Sourd-Muets.
Malgrat que els resultats del procés de reeducació d'en Víctor no van ser els que Itard esperava, se'l considera un dels pares de l'educació especial. Els seus treballs i els del seu col·lega de professió Édouard Séguin van influenciar l'obra de Maria Montessori.






JIMÉNEZ FERNÁNDEZ, C. y GONZÁLEZ GALÁN, M.A. (2010):Pedagogía Diferencial y atención a la diversidad. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces. Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada