dimecres, 5 de febrer de 2014

El que no surt als llibres

La llibertat funciona. Diuen que A. Neill ho va provar i comprovar. A l'escola: cors, no caps. També ho va dir Neill. "Jo vull que els meus alumnes siguin feliços". No sé si algun cop ho va dir Neill això -segurament sí- però avui ho ha dit R i, malgrat que no surt als llibres, em sembla molt important.
Tinc la sort d'estar unes quantes hores a la setmana en una aula de 3r de primària i tinc el privilegi de poder observar què hi passa i què s'hi cou, de vegades de manera més distant i d'altres menys. No puc evitar analitzar, relacionar, fer-me preguntes i fer comparacions sobre el que havia vist fins ara i el que veig. Suposo que és el mal de l'aprenent. I el que veig m'agrada, com també m'agrada no veure-hi altres coses.
Una de les coses que no hi veig és por, tensió. L'ambient és relaxat. Fan el que han de fer quan ho han de fer (generalment...ei, que són nens!). La relació que veig entre els mestres i l'alumnat és sempre respectuosa. No hi ha crits, ni retrets. És diu el que cal dir quan cal dir-ho, però sempre es diu bé.  No hi ha etiquetes i, en canvi, sempre hi ha una porta oberta a la millora, a la superació al ritme de cadascú. Tampoc hi he vist càstigs, però sí reforç positiu. No hi he trobat cap rastre d'humiliacions i ridiculitzacions però sí de suport, sempre que ha calgut.
I una altra cosa que he vist i que m'ha encantat: he vist creure en la capacitat dels nens i nenes per fer les coses segons el seu criteri. I això, crec, és fonamental perquè aprenguin a tenir sentit crític i a decidir per ells mateixos. Ara seran coses petites, demà podran decidir el seu futur.

(Detall de conversa sobre activitat a la llibreta, un cop comentada entre tots)
A: Com ho fem?
R: Com creguis que ho has de fer.
A: Quin títol posem?
R: Posa el que creguis que has de posar.

Res de deixar "x" quadrets de marge sí o sí. Res de marcar amb quin color va el títol o si va centrat o a un costat. Res de marcar un títol com a únic vàlid. Hi pot haver moltes maneres vàlides de fer les coses i cadascú ha de trobar (i trobarà) la seva, si ningú ho impedeix.

4 comentaris:

  1. Diuen que "cada dia s'aprèn alguna cosa", però envoltada d'aquest ambient tant ric, envoltada de gent tant oberta, envoltada de converses on es vol créixer i construir, envoltada d'infants que volen aprendre, ... no s'aprèn "alguna cosa", s'aprèn a superar-se, s'aprèn a construir coneixement (tant infants com adults), s'aprèn a conviure i sobretot a feliç amb allò que estàs fent. Laia, quina sort tenim de compartir, viure i formar part una experiència super-enriquidora. Bon cap de setmana i fins dilluns, ens direm bon dia amb un somriure a la boca,...petons

    ResponElimina
  2. Ho comparteixo del tot! Moltes gràcies pel teu comentari! :D Fins dilluns!!!

    ResponElimina
  3. Caram! Jo també ho comparteixo.

    ResponElimina