dilluns, 24 de febrer de 2014

Xumet i dit: punts de vista

Fa uns dies, parlant amb la Saioa, va sortir el tema de l'ús del xumet i de xuclar el dit. Ja teníem clar que hi ha força discrepància d'opinions en aquest sentit i cap de les dues semblàvem decantar-nos clarament per cap de les opcions. Arran de la conversa, va sorgir una pregunta: quan es van començar a fer servir els xumets?
En aquesta entrada intentaré contestar aquesta pregunta i exposar les idees que basen les diferents opinions que hi ha sobre l'ús del xumet o de xuclar-se el dit.

Història del xumet

Sembla ser que l'ús del xumet és molt més antic del que pensàvem. Relacionàvem la seva aparició amb la incorporació de la dona al mercat laboral però es veu que les famílies de l'Antic Egipte ja van  emprar aquest recurs. Els egipcis donaven als nadons figuretes de fang plenes de mel perquè aquests xuclessin.
Més tard, i fins a mitjans del segle XIX, es feien servir teles farcides de sucre o farinetes, en forma de bola. Aquest tipus de xumet provocava caries en les primeres dentetes i ofegaments amb les teles.
A mitjans de 1800, a Anglaterra, es donava als infants anells de goma però no estaven gaire ben vistos per considerar-se antihigiènics.
Unes fonts diuen que l'any 1900, a Estats Units es va inventar el xumet tal com el coneixem avui: una tetina de goma, un arc que l'envolta i una nança, i que cap als anys 30 és quan el seu ús es va fer més popular. Altres fonts afirmen que van ser dos metges alemanys (Wilhelm Balters i Adolf Müller) els que van inventar el xumet l'any 1949.
Actualment, n'hi ha de molts tipus segons la forma, la mida, el material, etc. Begobolas i 39semanas tenen entrades sobre els xumets, molt recomanables per dues raons: per veure la diversitat de tipus que hi ha i per divertides. Veureu que, com la majoria de mares i pares, també tenien el dilema de fer-lo servir o no.

Veus a favor de l'ús del xumet 

La succió és una funció instintiva i reflexa del nounat. La succió no nutritiva ja es dóna abans de nèixer dins l'úter a través de la succió del dit. Els proporciona plaer i calma.
FAROS de l'HSJD exposa els següents avantatges de l'ús del xumet:
  • Calma els nadons
  • Els ofereix una distracció temporal 
  • Els ajuda a dormir.
  • En cas d'haver de volar, ajuda a alleujar les molèsties durant el vol
  • Redueix el risc de patir la Síndrome de la Mort Sobtada del Lactant (SMSL). Hi ha investigadors que han trobat certa relació entre l'ús del xumet i aquest síndrome. Recomanen l'ús del xumet durant el son el primer any de vida.
  • Es pot llençar. En canvi l'hàbit de xuclar el dit és més difícil de deixar.

Usos del chupete: beneficios y riesgos

Veus en contra de l'ús del xumet i a favor de xuclar el dit

Alba Padró (assessora de lactància) defensa el fet de fer la pipa. Afirma que el xumet és un objecte que l'adult dóna a l'infant i que el mateix adult es creu amb el dret de retirar quan cregui convenient (injust). Defensa que l'acte de xuclar el dit sovint ja es dóna dins l'úter. Ho considera natural, a diferència del xumet que és artificial. Destaca els motius que porten els infants a fer la pipa: relaxació, plaer i benestar.
Opina que deixar de xuclar-se el dit implica la capacitat de decidir i voler deixar-ho, que s'hauria de respectar el moment en que l'infant decideix deixar de fer-ho i que aquesta decisió la prengui lliure de pressions, ridiculitzacions i xantatges.

Veus en contra de l'hàbit de succió no nutritiva

FAROS de l'HSJD exposa els següents inconvenients de l'ús del xumet:
  • L'ús precoç del xumet pot interferir en la lactància materna. Coincideixen amb La meua llet  en que es convenient esperar a que la lactància estigui ben consolidada. La succió del pit o del xumet no es fa de la mateixa manera (posició de la llengua, moviments maxil·lars...) i, per tant, els podria provocar confusió i succionar malament el pit provocant, a més, dolor en els mugrons i clivelles. Segons l'Associació Americana de Pediatria, caldria esperar 4-6 setmanes a oferir el xumet. L'estudi sobre beneficis i riscos de l'ús del xumet, parla de 15 dies després del naixement.
  • El bebè es pot tornar dependent del xumet
  • Pot incrementar el risc d'infeccions en la oïda mitja
  • L'ús prolongat del xumet pot comportar problemes dentals, malposicions dentàries.
Uso del chupete: beneficios y riesgos

Si finalment es fa servir xumet, recomanen...

Segons FAROS HSJD
  •  Esperar que la lactància estigui consolidada
  • No oferir-lo a la primera de canvi, intentar altres maneres de calmar-lo i evitar que el faci servir tot el dia.
  • Triar xumets de silicona d'una sola peça.
  • Deixar que el nadó marqui el ritme. Si no està interessat en el xumet o li cau dormint i no se n'adona, no posar-li.
  • Mantenir-lo net. Abans dels 6 mesos, bullir-lo; a partir dels 7 mesos, aigua i sabó. EVITAR netejar-lo amb la boca de l'adult.
  • No sucar-lo en substàncies dolces.
  • Seguretat: canviar-lo periòdicament, adequat a l'edat del nadó, no emprar cadenes massa llargues per evitar ofegaments...
 Odontología para bebés afegeix
  • No convé penjar el xumet de la roba del nadó perquè no el tingui disponible en tot moment.
  • Si el fa servir per dormir, treure-li de la boca quan s'adormi i tancar-li els llavis.
I fins quan pot fer servir el xumet (o el dit)?

Alba Padró defensa que sigui l'infant el que marqui el moment de deixar el xumet o de xuclar-se el dit.
FAROS HSJD exposa que la majoria el deixen entre els 2 i els 4 anys però que hi ha nens que necessiten ajuda per trencar l'hàbit. Dóna pautes per restringir o deixar el xumet segons l'edat de l'infant:
  • Lactants: abraçar, balancejar, posar música o els massatges poden ser alternatives al xumet
  • Durant els primers dos anys: oferir altres objectes d'afecte.
  • A partir dels dos anys, proposen arribar a fer un tracte amb l'infant oferint un altre objecte, un llibre o una joguina, explicar-li un conte sobre la necessitat de deixar-lo o comptar amb el suport del dentista que li explicarà els riscos de seguir amb el seu ús.
Odontología para bebés considera "hàbits de succió perllongada" quan es manté a partir dels dos anys i recomana deixar l'hàbit al voltant dels 18 mesos.

Conclusions (o què en penso jo)

A mi el xumet (que era de silicona, tot d'una peça com recomana FAROS) no em va agradar mai. Preferia el meu dit. No recordo que fos un tema gaire conflictiu. Malgrat que cap de les fonts ho diu, sovint sentim que xuclar-se el dit o el xumet interfereix en el desenvolupament del llenguatge. Jo no vaig tenir cap problema per arrencar a xerrar, tot i xuclar-me el dit. El moment de deixar-ho el recordo perfectament. La meva àvia va ser decisiva: "Si no deixes de xuclar-te el dit, et sortiran les dents tortes i t'hauran de clavar dos claus al clatell amb uns filferros fins a les dents". Bèstia com ella sola. Ho vaig deixar. Això sí, ric moltíssim cada cop que recordo la imatge de filferros que em va venir al cap quan la meva àvia em va dir allò. Jo no seria capaç de dir això a una criatura i, segurament, l'Alba no estaria gens d'acord amb la tècnica de la meva àvia... però eren altres temps, va funcionar i jo no em sento pas traumatitzada.

Dit això... m'agrada la idea de provar alternatives abans d'oferir el xumet directament (carícies, abraçades, massatges...). En segon lloc, on hi hagi un mugró, que no s'hi posi un tros de plàstic. Tanmateix, si hi ha necessitat de succionar i no hi ha mugró disponible, bo és el dit (o el xumet). El dit no es perd en el moment menys oportú i es deixa tard o d'hora.  En general, les recomanacions d'ús em semblen raonables. Potser cal viure aquestes coses amb més serenor i menys neguit.



4 comentaris:

  1. Bonica entrada, visca l'hora del té! Que dona peu a xerrar, compartir, intercanviar opinions i fer-se preguntres..

    ResponElimina
  2. Hehe, síii! Fer-se preguntes! La clau per aprendre! Visca les preguntes ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Xumet o dit? Mugró
    I si no hi ha mugró ??
    El xumet? neixen sense xumet, els hi posem, mira que costa eh??, insistim que agafin el xumet i quan ja tá... ala, els hi traiem.... i mira que costa treure el xumet eh?...
    els papes i mames som així, ens compliquem la vida, ...
    si no els donem xumet probablement es busquin la vida i descobreixin el seu ditet i ala... a xumar-lo...
    el que sí em diu la consciència és que estiguem més amb ells (i no per ells), molt amor, molt contacte i.... probablement no necessitaran tan succionar tot lo p. dia !!
    petonets

    ResponElimina