Millenium: Educar en la era digital (La2)

Per casualitat em vaig assabentar que ahir a la nit feien el programa Millenium a La2 dedicat a l'educació. L'horari d'emissió és més que tard: la una de la matinada! Sort que la tecnologia ens permet recuperar-ho en horaris més decents.

Els convidats del debat van ser:

• Carmen Pellicer (@carmenpellicer_): Pedagoga. Coautora juntament amb Jose Antonio Marina del llibre La inteligencia que aprende. 

"Según el diccionario, 'didáctica' es el arte de enseñar. Nos parece una definición miope. 'Didáctica' es en realidad el arte de conseguir que alguien aprenda." (fragment del llibre)

• Pepe Menéndez (@PepeMe): director adjunt de Jesuïtes Educació i col·laborador en l'impuls del  projecte Horitzó 2020. No podia faltar la presència d'Horitzó 2020 (recordo aquesta entrada de La Princesa Verde). 

"Yo creo que nuestro cambio, insistimos mucho, es un cambio educativo. No es un cambio solo de metodologías pedagógicas sino que es un cambio que en el fondo exige la mirada de los retos que representa nuestro contexto, que significa algo muy tradicional en la pedagogía de los jesuitas, que es la visión holística del alumno, la formación integral".

• Fernando Alberca (@FernandoAlberca): professor de Secundària i de Magisteri a la Universidad de Córdoba. Autor del llibre Todos los niños pueden ser Einstein, entre altres.

"Yo creo que pasa la educación por verla de forma más completa. Desde el siglo XVII llevamos viendo una parte de la educación muy sesgada y demasiado racional a veces. Lo que hace falta es ese esfuerzo, llenarlo de motivación."

 

• Alberto Royo (@profesoratticus): guitarrista clàssic, Musicòleg i professor d'Institut. Ja vaig parlar d'ell en aquesta entrada. Autor del llibre Contra la nueva educación. Defensa clarament el model transmissor de coneixement. 

"...cada vez se está relegando a un lugar más secundario el conocimiento. Cuando la principal misión, tal y como yo entiendo la escuela pública, de la educación debería ser facilitar, transmitir a los alumnos aquellos conocimientos que fuera no van a encontrar."

El debat és força interessant. Si bé és cert que cadascú aporta el seu punt de vista particular, es veu clara la diferència dels tres primers convidats amb Alberto Royo. Pel seu discurs, sembla que respon al perfil de professor d'institut que ha acabat en una aula de rebot amb una vocació educativa nul·la (de fet ell mateix no es considera educador, sinó membre del "Cuerpo de Profesores de Secundaria"). 

Deixo el vídeo del programa:

  

Educar en la era digital

Escola inclusiva (II)

És un semestre intens, sobretot per la quantitat de treballs a fer. Si més no, els temes a treballar són molt interessants i això fa la feina un xic més lleugera i que se'n pugui gaudir.
Un dels treballs m'ha tornat a portar a la reflexió sobre l'escola inclusiva.

Svet Ivantchev

(via Flickr)

La LEC (Llei d'Educació de Catalunya, 2010) presenta com un dels principis rectors del sistema educatiu (Article 2) la inclusió escolar i la cohesió social. Però en canvi, els nens i nenes amb necessitats educatives especials poden estar escolaritzats en centres ordinaris, en l'USEE de centres ordinaris, en centres d'educació especial o amb escolaritat compartida entre centres d'educació especial i centres ordinaris (constant com escolaritzats en el centre on l'alumn@ passi més temps). És a dir que, segons el grau de les seves necessitats, l'infant pot anar a l'escola del seu barri  o no i, en aquest cas, haurà d'anar a un centre específic que molt probablement no serà proper al seu entorn (el seu barri, el seu poble...). Si bé és cert que es pretén avançar cap a un model inclusiu, la realitat ens diu que el camí s'està fent massa llarg i està ple d'obstacles (digues "obstacles", digues "retallades").

Per què cal defensar el model d'escola inclusiva?

Cal parlar primer del concepte d'educar. L'educació és un procés permanent de desenvolupament i perfeccionament de les facultats físiques, morals i intel·lectuals de la persona. Segons el diccionari, educar consisteix en la transmissió de coneixements, actituds, valors o formes de cultura. La UNESCO ho defineix com "els processos per els quals les societats transmeten deliberadament els seus coneixements, informació, comprensió, actituds, valors, habilitats, competències y comportaments acumulats a través de generacions". Tanmateix, educar també és acompanyar i guiar la persona en el seu desenvolupament, permetent-li ser, comprenent-la i compartint el descobriment de la vida, tot això amb l'objectiu d'arribar a ser una persona autònoma, independent i capaç de viure en societat.
Vet aquí un altre element important: la societat; una agrupació de persones que conviuen i mantenen una relació entre elles i amb l'entorn. Els individus d'una mateixa societat duen a terme activitats en comú i això els atorga una identitat pròpia. Sent així, en la nostra societat convivim homes i dones, persones de diferents cultures i religions, cadascú amb les seves capacitats i dificultats, totes elles diferents. És la diferència un motiu per la segregació? Evidentment, no ho ha de ser. De moment, però, centrant-nos en l'educació i l'escolarització dels nens i nenes amb NEE, ho és.

L'escola inclusiva ha de ser aquella que sàpiga respondre a les necessitats educatives de qualsevol nen o nena. Com ens ensenya el conte Quatre petits coins de rein du tout (Quatre petites cantonades de no res), en el que el Quadradet no pot entrar a la classe dels Rodonets perquè la porta és rodona, "no és el Quadradet qui ha de canviar, és la porta!".
Cal que l'alumnat amb NEE pugui anar a l'escola del seu barri, en el seu entorn, compartint aula amb la resta de companys i companyes amb els que viu en societat. Si convivim tots junts, per què ens hem de separar per anar a l'escola?
Davant d'aquesta pregunta, sovint hi ha qui respon que l'escola ordinaria no està preparada per atendre les necessitats dels nens i nenes amb discapacitats més greus. És moment, doncs, de recordar les paraules del Dr. Gordon Porter (pedagog canadenc, director de Inclusive Education Canada i uns dels ponents de la Declaració de Salamanca de 1994): "Agafeu els recursos de l'educació especial i poseu-los al servei de la inclusió".

També et pot interessar l'entrada Escola Inclusiva.

Una nova manera d'educar (Valor Afegit, TV3)

freeimages.com (raja4u)

Dimecres passat, el programa Valor Afegit de TV3 va dedicar un reportatge a innovacions en l'àmbit educatiu que ens haurien d'ajudar a arribar a l'educació del segle XXI de la que tant es parla. És cert que la formació dels professionals ha d'anar encaminada en aquest sentit. Tanmateix, també ho és que hi ha professionals que ja tenen la capacitat i la voluntat de treballar en aquesta línia i es troben entrebancs que s'escapen del seu control. És veritat que han de canviar moltes més coses a banda de la preparació dels educadors i educadores.
Malgrat tot, el reportatge em sembla prou interessant i m'agradaria destacar-ne aquests moments:

1. Treball cooperatiu a l'aula. Treballar en petits grups, diferents tasques per assolir un objectiu comú.

2. La por de les famílies al canvi. "Semblava com que si no teníem llibres no poguéssim treballar".

3. "Les carreres ja no es plantegen com uns quants anys de prendre apunts per passar exàmens. Els nous graus demanen una participació més activa dels estudiants."

4. Els estudiants universitaris demanen millorar la coordinació entre les diferents assignatures a nivell organitzatiu i el feedback a temps i de millor qualitat. "Sense això, el procés d'autoaprenentatge es trenca."

5. "Trencar inèrcies costa molt." Precisament crec que és una de les coses que més maldecaps porta en tot aquest tema. Que sempre s'hagi fet així no vol dir que sigui el més adequat.

6. "Venim d'un sistema educatiu molt poc flexible, i estem acostumats a que ens diguin què hem de fer, què hem d'estudiar per un examen, que hem d'estar a les 8 al col·legi... i aquí, de vegades, si no trobes el teu camí, si no saps cap a on tirar i autodisciplinar-te, doncs al final acabes no fent res i et sents molt malament."

7. "Tenen un perfil molt atractiu per les empreses perquè han estat quatre anys trepitjant la vida real, en comptes d'estar tancats en una aula". Per mi, aquest també és un dels avantatges de l'educació a distància ja que permet estudiar i treballar (molt millor si feina i estudis són del mateix sector, doble aprenentatge). "Formar persones més connectades a la realitat."

8. Finlàndia: l'educació com una inversió. Formar en valors i competències més que en coneixements. El professor té el rol de facilitador de l'aprenentatge, no és el protagonista.

9. La universitat de Google explica que estem vivint deu "moments Gutenberg" alhora, com a mínim. "El mateix daltabaix que va suposar l'invent de la impremta en la història de la humanitat s'està produint ara en molts camps alhora.

10. La creativitat i la innovació sorgeixen de connexions interdisciplinàries.

Aquí us deixo el reportatge:
Enllaç

Sistema educatiu i Finlàndia

Ja fa temps que sentim a parlar de l'èxit de sistemes educatius com el de Finlàndia i de per què no s'aplica aquest sistema educatiu aquí. Malgrat que sembli fàcil, si ens parem a mirar com funciona la nostra societat, veurem que no ho és tant.

Aquest segon semestre del grau de Pedagogia, a Teoria de la Educación, m'han demanat l'elaboració d'un treball sobre aquest tema. Concretament havíem de fer una proposta de reforma del sistema educartiu, basant-nos en diferents punts de vista d'experts, el sistema de Finlàndia i la pròpia recerca. Calia analitzar també la viabilitat de les propostes que fèiem.

En cada proposta que plantejava, per arguments que trobés per tirar-la endavant, em topava amb algun  mur  que la impedia o que la rebutjava per interessos aliens a l'educació. La conclusió no ha pogut ser una altra que per reformar de dalt a baix el sistema educatiu, caldrà primer que canviem tots nosaltres molts aspectes de la nostra vida i de la manera de veure i entendre l'escola i l'educació.


Després de pensar-hi força, he decidit penjar el treball. Al final no deixa de ser el meu humil punt de vista sobre aquest tema però potser a algú li pot interessar. Si és el cas, agrairé comentaris i debat ;)

Sistema educatiu from laia84

Redes (No 87) El sistema educativo es anacrónico

Programa Redes amb Eduard Punset. Entrevista a Ken Robinson i Mark Prensky.



Ken Robinson és educador, escriptor i conferenciant. És expert en creativitat, qualitat de l'ensenyament, innovació i recursos humans. Doctor de la Universistat de Londres des de 1981. Va ser nomenat Sir per la reina d'Anglaterra l'any 2003.

Conferència a TED: School kills creativity


Conferència a TED: Bring to the learning revolution


Mark Prensky és un conferenciant, escriptor, assessor, innovador en el camp de l'educació i l'aprenentatge. Expert en aprenentatge i TIC.

Ken Robinson. Changing Education Paradigms

Molt clar, molt breu i molt recomanable.

La Educación Prohibida

Avui vull compartir una pel•lícula  que m'ha arribat a través del fòrum de Comunicació i Educació, gràcies a una companya que l'ha penjat. Vaig anar a dormir força tard per veure-la, però també per tot el garbuix d'idees, records i reflexions que em va provocar i que no em van deixar aclucar els ulls fàcilment. Si aconsegueixo posar ordre en tot el que em va venir al cap de cop -i si tinc temps- ja en faré cinc cèntims. De moment, aquí hi ha la pel•lícula.

L'Aprenentatge vist des de la Neurociència

Comparteixo el vídeo de la conferència de David Bueno al 1r Congrés Edu21 que es va fer els dies 15 i 16 de novembre amb el títol Aprenentatge, Aula i Acompanyament.

A través de la neurociència trobem l'explicació a coses que ja fem instintivament els educadors i educadores i  a respostes, actituds i procediments dels nens i nenes. Explica el funcionament de la nostra ment, com aprenem i què ho facilita.

Crec que és molt recomanable i interessant. Agafeu-ho amb calma, que dura una hora i poc però val la pena. 

El que m'ensenyen i el que veig

Quan estudiem no és estrany trobar-nos en la situació d'estudiar una cosa i veure'n una altra totalment diferent a la realitat, en el nostre dia a dia.
A l'assignatura de Comunicació i Educació m'està passant una mica això.

M'ensenyen que la Generació Net (les persones nascudes entre els 80 i els 90) pel fet d'haver crescut i haver estat educats envoltats i envoltades de mitjans digitals tenim una visió diferent de certes coses, adoptant característiques que diferencien també Internet dels seus avantpassats tecnològics. Així, es considera que els nous mitjans porten implícits valors de caràcter més col·laboratiu i democràtic i ens diuen que les persones que formem part de la Generació Net volem alguna cosa més que ser receptors. Ara som usuaris. No només rebem la informació que els mitjans ens ofereixen, també som capaços de ser emisors, crear continguts, dir la nostra, participar en els mitjans.
Les TIC proporcionen interactivitat, que genera nous models comunicatius i (segons la teoria) nous models educatius i d'aprenentatge basats en el descobriment i la participació, allunyats del model clàssic transmissiu; un aprenentatge compartit i social, construït col·laborativament, que és molt més significatiu i motivador.
I, ei!, d'aquesta manera donem resposta a les teories constructivistes: aprenentatge construït activament, res de passivitat en l'alumnat, aprenentatge fruit de la investigació, la comunicació i el descobriment.

És molt maco. Però mentrestant, el que he pogut veure els darrers anys en la majoria d'escoles és el mateix de sempre. La mateixa metodologia tot i la integració de les TIC a les aules. Em costa veure la novetat del model educatiu, el descobriment, la participació, l'aprenentatge compartit i social, la col·laboració, la investigació, la significació i la motivació.

Si m'equivoco, potser em podríeu dir on s'amaguen...

***** Actualització*****

Fragment del llibre Conectados en el ciberespacio de l'asignatura d'Educació i Comunicació, pàg. 115:

"Por ejemplo, la institución educativa es, de alguna manera, un immigrante digital* que aún no ha hecho esfuerzos necesarios por comprender la forma en la que aprenden las nuevas generaciones de estudiantes."

*S'entén per immigrant digital, la persona que va nèixer abans dels mitjans digitals i que s'ha hagut d'adaptar a ells.

******Actualització*****

Gener de 2014. Veure  El "virus" de la lectura

Anem enrere...

Fa dies que m'aixeco de mala lluna gràcies a les notícies que escolto a la ràdio quan em desperto. Si no n'hi havia prou amb el que teníem -retallades per tot arreu, escàndols de la família reial que ens imposen, etc.- ara, a més, tornen a retallar en educació i sanitat. I per acabar-ho d'adobar, retallen la mateixa quantitat (que no han retallat) que es dóna anualment a l'Església d'aquest estat, suposadament laic. És a dir, que la qualitat de l'educació baixarà però tindrem hòsties de sobres. 

Segons la notícia publicada avui al diari ARA, les mesures que volen prendre són aquestes:

1.- Augmentar un 20% els alumnes per aula.

2.- Augmenar les hores lectives dels professors.

3.- Nou sistema de cobertura de les substitucions dels professors: ho assumirà el centre els primers deu dies, després l'administració.

4.- Deixar que cada  centre pugui oferir només batxillerat de ciències o lletres.

5.- Suspendre l'obligació de fer els nous mòduls d'FP de 2000 hores.

6.- Congelar o reduir els complements retributius als professors.

Wert diu que són mesures que "no suposen un perjudici directe a l'ensenyament". Això, em porta a pensar que aquest senyor no ha trepitjat una classe i que no té ni idea de la diferència en qualitat que hi ha de tenir una classe massificada o no. 
Perdoneu, he de rectificar. Sembla ser que sí que ha trepitjat una aula. Segons la seva biografia, als anys 70 i 80 va ser professor de Teoria de la Comunicació i Sociologia Política a la Universidad Autónoma de Madrid.  Ha plogut molt des de llavors i no té res a verure l'ensenyament universitari amb l'educació infantil, primària i secundària.

Amb les aules massificades, menys oferta d'estudis i pitjors condicions laborals per mestres i professors, anem enrera. 
Em fa por pensar que les nostres escoles tornin a ser com les que van patir els meus pares. 
Em fa por pensar que sigui veritat el que diuen, que serem la generació que viurà més malament que els seus pares. 
Em fa por no poder deixar res millor als que vindran, ni tan sols deixar-ho igual, perquè anem a pitjor.

#tenimpressa #marxem 

*****Actualització****

12/01/14
A dia d'avui ja s'ha aprovat l'anomenada Llei Wert (LOMCE). Una desgracia que ens fa tornar 40 anys enrera. A l'entrada Sistema Educatiu i Finlàndia, dins el treball, es fa una reflexió sobre el que provocarà i el que es considera que s'hauria de millorar i com. 
Segueixo escoltant la ràdio de bon matí, ja no em poso de mala lluna perquè ja s'ha convertit en un estat d'ànim constant però latent dins nostre (no podem exterioritzar-lo contínuament perquè acabaríem bojos), i que canalitzem en forma de lluita pacífica per intentar evitar mals majors i aconseguir canvis cap al bon camí. És complicat i cansat però també ens ajuda a mantenir la il·lusió.
Sobre una afirmació que faig... "no té res a verure l'ensenyament universitari amb l'educació infantil, primària i secundària". Avui em diria a mi mateixa que tot i ser diferents per l'evident diferència d'edat, maduresa i per tant continguts i competències, l'ensenyament universitari i l'educació infantil, primària i secundària no haurien de ser tant distants en formes. Calen docents amb vocació, relacions humanes docent-alumne de qualitat, implicació per transmetre, no només coneixements, sinó també passió per allò que s'ensenya i una metodologia activa, que faci vibrar l'alumne i fer que aquest desitgi aprendre, participar a classe o al campus online, que visqui el seu procés d'aprenentatge. Tant a infantil, primària o secundària com a la universitat cal que l'alumnat sigui el protagonista.
 

Summerhill (II)

El paper de Neill en la pedagogia dels seixanta

Quan la primera generació que no va viure la guerra des de primera línia va madurar, gran part de les avantguardes europees van deixar Europa cap als Estats Units. Allà es van invertir molts diners en escoles i universitats, fins al punt que s’esperava que, als anys setanta, un quaranta per cent de la població es dediqués a l’ensenyament. De manera contradictòria, però, apareixen diverses publicacions que coincidien a considerar les institucions escolars com antihumanes i volien fer veure la  necessitat de trobar una alternativa a l’escola.

Paul Goodman, un dels líders del que es va acabar anomenant pedagogia radical, va donar a conèixer Summerhill –publicat per Neill el 1960, fora de Gran Bretanya. A partir de llavors, considerada l’alternativa que es buscava, Summerhill serveix de model per a altres “escoles lliures” que van anar apareixent. Miquel Tresserras, en el pròleg d’aquesta edició, diu que “el text de Neill esdevé la bíblia dels pedagogs radicals americans”.

En aquests anys, sorgeix -també a Europa-  la idea que un augment d’escolaritat provoca un augment de la producció, que la instrucció porta la riquesa i que la riquesa és senyal de progrés. Així que van creure que si l’escolarització arribava a més persones i durant més temps, hi hauria més riquesa i s’acceleraria el progrés. Una escolaritat per tothom i durant més temps, però, no servia de res si no s’incidia en la qualitat de l’ensenyament. “Els models de l’Escola Nova i de l’Escola Activa semblaven gastats per tota mena de manipulacions”, diu Treserras. Neill va esdevenir el model alternatiu que buscaven en el moment en que Summerhill començava a decaure.

Els principis del sistema de Neill

Erich Fromm, en el pròleg de la primera edició del llibre, exposa els principis del sistema de Neill:

1. Creu fermament en la bondat de l’infant, que té potencialitats per estimar la vida i interessar-se per ella. 
2.  La finalitat de l’educació –i al cap i a la fi, de la vida- és treballar amb alegria i trobar la felicitat. 
3. En l’educació, no n’hi ha prou amb el desenvolupament intel·lectual. Cal també educació afectiva. 
4.  Cal que en l’educació es tinguin en compte les necessitats psíquiques i les capacitats de l’infant. 
5.  La llibertat no significa llibertinatge. (Neill li dóna molta importància, el subratlla a causa d’això). Cal mutu respecte entre els individus. 
6.  Sinceritat. Neill afirma que en 40 anys no ha enganyat mai cap infant. 
7.  Per un desenvolupament humà sa, cal trencar els llaços primaris que l’uneixen amb el pare i la mare per tal que arribi a ser independent. 
8.  “Vincular l’infant amb l’autoritat és la funció primordial dels sentiments de culpabilitat”. Aquests sentiments engendren por i la por engendra hostilitat i hipocresia. 
9.  No s’imparteix ensenyament religiós. Amb paraules de Neill, “la batalla no s’estableix entre incrèduls i creients en la teologia, sinó entre els que creuen en la llibertat de l’home i els que creuen que cal suprimir aquesta llibertat. [...] Quan arribi la nova religió, desapareixerà la idea que l’home neix del pecat. Una nova religió exaltarà Déu fent feliços els homes”.

Personalment,  no estic d'acord amb el setè principi. Crec que la família i els lligams amb els seus membres  són fonamentals en el desenvolupament de l'infant. A dia d'avui, no crec que ningú ho dubti. Sí és cert, però, que caldria tenir més present aquella idea que sempre ens ensenyen, que l'educació és una tasca compartida entre família i escola. 

Fonts: Neill, A.S; Summerhill; Textos Pedagògics, 6; Eumo Editorial, Universitat de Vic; 2009 (pròleg de Miquel Tresserras i pròleg d'Erich Fromm)

Revolució educativa a Redes

Comparteixo el vídeo de Redes (No 64), "La Revolución Educativa)