Educació emocional i família. El viatge comença a casa.

Alabart Saludes, M.,; Martínez Pardo, E. (2017). Educació emocional i família. El viatge comença a casa (3a ed.). Barcelona: Graó.

"Aquest llibre ofereix reflexions i propostes per conèixer millor les dinàmiques emocionals en el sistema familiar i actuar de manera respectuosa i assertiva per tal d'enfortir la vida emocional dels nostres fills i filles i també la nostra. En definitiva, en aquest llibre hi trobareu una bona col·lecció de perles per educar."

El llibre consta de tres capítols i l'epíleg, a través dels quals els autors toquen temes concrets relacionats amb la criança i l'educació dels fills i filles des de la vessant emocional. Els títols de cadascun dels capítols segueixen el fil de la metàfora de la ma/paternitat com un viatge que els pares i mares comencen amb el naixement d'una criatura.

Malgrat la meva postura escèptica vers la Pedagogia Sistèmica (com explicaré en properes entrades), en aquest cas, penso que l'enfocament dels diferents temes i situacions, en general, és encertat. 

Fent un repàs més acurat dels fragments que m'he marcat en els diferents punts de l'índex, destacaria:

El mapa
Què necessita? I jo, què necessito? 
Reconèixer i acceptar les necessitats dels infants, alhora que som conscients i busquem l'equilibri amb les pròpies. La piràmide de les necessitats de Maslow. El vincle (Bowlby) i l'amor incondicional. Mirar l'infant més enllà de la conducta (què hi ha darrera?). La frustració: acompanyar-los en l'aprenentatge de la seva gestió sense evitar-la ni tampoc provocar-la expressament.

Abans de res, som cos
El respecte pel propi cos i pel dels altres. Els petons i abraçades han de ser accions voluntàries, sense xantatges ni suborns. El descobriment dels propis genitals i el desenvolupament afectiu i sexual. 
Alimentació: respecte per la sensació de gana i els gustos (i això  no vol dir convertir la casa en un restaurant a la carta). 
Esfínters: l'assoliment del seu control des del respecte, amb naturalitat i sense pressió. 
El moviment com a necessitat bàsica de l'infant.

Pas a pas
Desenvolupament de l'infant: primer any (0-3 mesos, 3-6 mesos, 7-9 mesos, 10-12 mesos); 1 any, 2-3 anys, 4-7 anys. Tolerància a la frustració. Fabulacions i "mentides". Confiança, presència tranquil·la i atenta, acompanyar.

La família és un ésser viu
Marcat enfocament sistèmic. Destaca el concepte de la família com un sistema viu i la importància de no carregar la motxilla dels infants amb assumptes que corresponen als adults.

Una comunicació que enforteixi
La importància de la comunicació sana, no violenta i, amb ella, l'escolta, en el desenvolupament emocional dels infants.

Fer-se càrrec d'un mateix
L'autoestima no es guanya, s'ha de mantenir. Acceptació més que tenir un bon concepte d'un mateix. El paper de l'amor incondicional dels pares i el paper de les valoracions externes. Autonomia: més que facilitar-la, no entorpir-la. És una conquesta. L'ajuda: no anticipar-la abans que ens la demanin. Responsabilitats: confiança i paciència en la seva capacitat per respondre, posant en pràctica "observació a distància" i "intervenció en cas d'emergència".

On acabo jo i comença l'altre
Límits (!!) naturals i la consciència de la llibertat. 
Conflictes: oportunitats per aprendre. Rebequeries: què hi ha darrera; de la rebequeria espontània al seu ús per obtenir una resposta de l'adult; acompanyament.

Fer de cada dia un bocí del viatge
Una vida equilibrada
Espai, temps, compartir estones. Normes i autoritat. Veu i vot, quan i com. L'autoritat es guanya.

Un joc
Activitat imprescindible: les emocions infantils es canalitzen a través del joc lliure. "Fantasmes" inconscientes d'Aucoutourier. Joc agressiu i joguines.

M'expliques un conte?
Els contes i el desenvolupament emocional. Els clàssics: cal matar el llop?
Aquest punt en concret em crea un debat intern. Tinc pendent llegir Sota la pell del llop, de la mateixa Eva Martínez Pardo, per aclarir-me (o no) una mica més.

L'art és emoció
Infants creadors d'art, molt en la línia del que vam sentir a la jornada de Rosa Sensat Art,Creativitat i Conflicte. Camins per Educar. Infants espectadors: contemplar, experimentar, escoltar... evitant el "didactisme". Qualitat i diversitat però no en gran quantitat (evitar la saturació).

Meditació per viure en present
Aquest punt no ha estat dels que més m'ha aportat. Pot ser perquè, personalment, no sóc gaire aficionada a la meditació. Si bé es pot considerar que abans d'adormir-me faig quelcom semblant a la meditació i la visualització, la meva tècnica no és gens purista. 

No sempre és fàcil
Per què jo? I, ella, què? (gelosia entre germans)
Destaquen la naturalitat de la gelosia entre germans i la seva gestió des de la vessant sistèmica. És interessant el plantejament que fan d'igualtat i justícia: no consisteix en rebre-ho tot igual, sinó d'una forma adequada per a cadascú.

Quan algú se'n va.
La mort i el dol, la necessitat d'acompanyar-los i parlar-ne. Evitar el tema no fa que desaparegui el dol i no ajuda a avançar-hi.

Començar de nou
La separació dels pares: no confondre els interessos propis amb els dels infants; consens; el dol i l'adaptació a la nova situació; la família reconstituïda.


Per acabar, penso que és un llibre força recomanable tan per trobar respostes com per reafirmar maneres de fer parentals. 

Les primeres enrabiades

Aquesta entrada ha estat publicada a Cosetes de tres.

Ahir parlàvem amb les noies de la tribu de Prepart i alguna comentava que la seva criatura començava a enfadar-se quan no se li donava el que volia, a cridar i, fins i tot, a picar a la mare. Així, és com va sortir el tema de com gestionar les primeres enrabiades (i les que vindran) sense crits i, evidentment, sense violència.

Aquest tema també havia sortit parlant amb les noies de la tribu de Mares i Pares d'Octubre de 2016 (a partir d'aquesta entrada, anomenada "les Octubreres"). Una de les companyes, a més d'escriure el bloc Cosetes Nostres,  fa tallers de Disciplina Positiva. El que us explicaré coincideix bastant amb el que ella explicava dins de la Disciplina Positiva, amb la diferència que jo no li tenia un nom posat (ho dic per si en veieu referències per la xarxa). Com diu aquesta octubrera, "...la Disciplina Positiva no inventa res, només endreça i sistematitza eines que ja existeixen, posant-li nom".
Doncs bé, sigui amb nom o sense, us deixo aquí què faig jo quan l'A (o qualsevol dels infants amb els que treballi) s'enfada pel motiu que sigui.
Per davant de tot, convé que no ens ho prenguem com un fet personal. Conservar la calma i entendre la situació de conflicte com una oportunitat d'aprenentatge és més efectiu que enfadar-se i perdre els papers.

Dit això, en primer lloc, es proposa reconèixer i posar nom a l'emoció que està manifestant la criatura. Fer-ho, l'ajudarà a conèixer-se ella mateixa i les seves emocions. Podem posar-ho en pràctica amb frases del tipus: " Veig que estàs enfadada perquè no et deixo jugar amb X".
El segon pas consisteix en permetre que aquesta emoció sigui expressada. No hi ha emocions bones o dolentes, la criatura té dret a sentir alegria, ràbia, tristesa... i expressar-ho. Nosaltres podem contribuir a que la criatura progressi en la gestió de les seves emocions de manera sana i positiva, sense violència i sense perdre el respecte a ella mateixa i a les persones que l'envolten. En aquest moment, podem dir-li que entenem que estigui enfadada. I és que és comprensible. Si ens posem en el seu lloc, el més normal del món és que s'enfadi si li neguem allò que vol.
Finalment, si la criatura gestiona la ràbia d'una manera inadequada, caldrà donar-li una alternativa acceptable que la guiï en el progrés en la seva educació emocional. Així, si, per exemple, ha reaccionat cridant, donant cops, etc., conductes que voldríem evitar, cal donar-li una alternativa que serà diferent segons el cas i l'edat. Amb infants petits, la rabia sol desembocar en plor. No passa res, plorar no és dolent. Podem oferir acompanyament (si el vol), respectar que plori i es desfogui. Acompanyar l'infant en la gestió de la seva emoció no és en cap cas consentir-lo, sinó que és demostrar-li que, malgrat tot, hi som i hi serem. 

En el que sí cal ser ferm és en la decisió presa sobre allò que ha desencadenat l'enrabiada. És a dir, si hem dit que no li donem X, li hem argumentat per què i hem passat pel tràngol de l'enrabiada, el més coherent és mantenir-nos en aquesta posició. Cedir a última hora és negar tota aquella argumentació. 

Això és important tenir-ho en compte abans de dir un "no" per tal de dir-lo segurs. Si no estem segurs de la nostra postura, més val parar un moment a pensar-hi.

Per altra banda, cal tenir en compte que el procés d'aprendre a gestionar la ràbia no s'aconsegueix en un dia. Paciència!

És possible que hi hagi qui pensi que dir-ho és molt fàcil i fer-ho no tant. Cert. En tot cas, és qüestió de pràctica! I si hi ha moments en que us sembla que no podreu mantenir la calma (som humans, també tenim les nostres emocions i hem de treballar per saber gestionar-les), respireu fons, compteu fins a 10 i torneu-ho a provar. Sort!

Children full of life (Pensant en els altres)

Fa unes setmanes, us parlava d'un curs que vaig fer a la UNED. Avui comparteixo un altre de les propostes que ens va oferir en B per dur-nos a la reflexió.
En aquest cas, es tracta d'un documental japonés de 2003, dirigit per Noboru Kaetsu i que va arribar a casa nostra a través del programa "60 minuts" de TV3. El seu títol original és Children full of life,  tot i que nosaltres el vam conèixer sota el títol Pensant en els altres. I és que l'empatia és l'element clau d'aquest documental.
Se'ns mostren les vivències de l'alumnat de 4t de primària d'una escola japonesa al llarg d'un curs i com el seu tutor, el Sr. Kanamori, i els nois i noies encaren diferents situacions que se'ls presenten. Aquestes situacions no sempre són agradables i, de vegades, són força complicades de tractar. Altres vegades remouen la consciència del grup que reivindica justícia.
Sigui com sigui, és un documental que no deixa indiferent: 100% recomanable.

The Butterfly Circus (El Circ de la Papallona)

La setmana passada i l'anterior vaig assistir a un curs que tenia per títol "Eines no tecnològiques per els i les professionals del segle XXI" (UNED Sant Boi). Em va semblar molt interessant, entre altres raons perquè últimament ens envoltem de formacions relacionades amb les TIC, oblidant que fora d'elles també hi ha un bon ventall de possibilitats. Durant el curs, la reflexió, la comunicació, compartir els punts de vista i experiències amb els i les companyes van ser els exercicis principals.

En aquesta i les properes entrades, compartiré alguns dels materials que en B ens va proposar. En el cas d'avui, us convido a veure el curt "The Butterfly Circus". 

Es tracta d'un curtmetratge de cinema independent, estrenat el 2009 a Estats Units. Va ser dirigit per Joshua Weigel i protagonitzat per Eduardo Verasategui, Nick Vujicic i Doug Jones. 

Malgrat que amb en Nick Vujicic tindríem punts de vista diferents en força temes, és interessant sentir la seva experiència. Primer, però, us recomano veure el curt:

Qui o què posa límits a les nostres capacitats? Aquells individus que ens han repetit mil vegades que "no podríem"? O nosaltres, que ens els hem cregut?

Entre les moltes cites que es podrien extreure del curt em quedo amb la següent: 

"Cuanto mayor es la lucha, más glorioso es el triunfo."

Tancat per exàmens II

Avui fa un mes que no publico res i ja és hora de confessar: exàmens. Algú dirà que no és excusa però l'explicació és senzilla. En plena temporada d'exàmens i conciliant amb la feina i la família (festes nadalenques diverses) sóc incapaç de posar-me a preparar una entrada pel bloc perquè no m'hi poso al 100%, tinc el cap en les assignatures de les que m'examino.  Així doncs, prefereixo "tancar per exàmens" i, com l'any passat, proposar-vos un article que m'hagi agradat.
Aquest cop, us proposo l'article que ha escrit avui la @Barbijaputa a eldiario.es sobre Disney i la violència de gènere. Es tracta d'un tema que surt sovint en algunes converses, principalment quan m'indigno davant dels missatges ocults (i no tan ocults) de les pel·lícules de Disney. Algun dia haurem de parlar de Frozen... 

He escrito esto: https://t.co/N0qa38tkng "En un país no tan lejano". Sobre Disney y la violencia de género.

— Barbijaputa (@Barbijaputa) 29 desembre, 2015

En un país no tan lejano

Curt i vídeo per pensar

"Caure està permès, aixecar-se és obligatori" (proverbi rus)

Aquesta setmana comparteixo un parell de vídeos. El primer és un curt acompanyat de paraules de P. Coelho. M'hauria agradat trobar-lo sense text. Penso que les imatges diuen prou i que és interessant visionar-lo sense paraules afegides per poder escoltar després les reflexions del grup, sense influències. Si algú l'ha trobat o sap el nom del curt original, si no és aquest, agrairé que m'ho digui.



El segon vídeo que proposo m'ha semblat interessant pel missatge que comunica. A banda, penso que es podria aplicar a la pràctica, amb un material diferent, potser, segons l'edat. Hi ha infinites possibilitats.

Jinxy Jenkins & Lucky Lou

Setmanes d'exàmens a la vista!
Estarem d'acord en que cal estudiar per aprovar els temuts exàmens però no ens enganyem, tots i totes esperem tenir una mica de sort i que caiguin les preguntes que ens semblen més fàcils.

I de sort va l'entrada d'aquesta setmana. Us presento un curt de Michael Bidinger i Michelle Kwon, alumnes del Ringling College of Art and Design de Florida. El seu títol és Jinxy Jenkins & Lucky Lou. 

Si no crees en el amor, este corto te hará creer en las #matemáticas. ¡Encantador corto para compartir con... http://t.co/Zp0o1MU3no
— Revista Educación3.0 (@educacion3_0) January 15, 2015

Un noi que pateix mala sort constantment i una noia molt afortunada es troben per casualitat. És realment sort o és l'actitud davant la vida el que fa que les seves vides siguin com són?



A tota persona que tingui exàmens aviat... molta sort!

El Monstre de Colors

Feia temps que no parlava de cap conte i, justament, fa unes setmanes, vaig conèixer El  Monstre de Colors gràcies a la N ("mestra ganxo"... de tantes coses!).

L'autora i il·lustradora del conte és Anna Llenas i va ser publicat el 2012 per l'editorial Flamboyant, dedicada exclusivament a la literatura infantil. El podeu trobar tant en català com en castellà.
M'agraden molt les seves il·lustracions, que el "prota" sigui un monstre, així com la manera d'explicar cadascun dels sentiments: senzilla, identificant-los amb colors i definint com els manifestem amb paraules clares i entenedores.  Em sembla un recurs fantàstic per treballar les emocions amb els infants.
Per seguir amb l'educació emocional a través de la història del monstre, l'autora ens proposa una sèrie de recursos i activitats per fer a l'aula de forma gratuïta.
Tanmateix, si encara no en teniu prou, a Pinterest hi ha moltíssimes més idees i propostes relacionades amb aquest conte.
Per acabar, deixo l'animació que en van fer al programa Redes: El aprendizaje social y emocional: las habilidades



Programa sencer:
          

Educar Empoderando

Després d'haver vist el documental Entre Maestros, vaig trobar una conferència de Carlos González, sobre la seva visió de l'educació i per què  i com ho va traslladar a l'aula:

Educar Empoderando.
A aquells i aquelles que les referències al cor i l'ànima us fan fugir, us diré que val la pena que feu un esforç perquè les reflexions personals a les que porta són interessants. Tant si hi esteu més d'acord com si no, no crec que us deixi indiferents.
Mentre l'escoltava no podia evitar pensar "ostres, és veritat" diverses vegades i recordar situacions del meu pas per l'escola i l'institut que il·lustraven el que deia.  En altres moments, em costava compartir la seva visió. Potser perquè encara estic verda o potser perquè la meva essència és així...
De totes les coses que diu, n'hi ha  una que m'ha quedat molt marcada, potser perquè m'ha aportat la manera de justificar o argumentar l'actuació davant de certes situacions a l'aula. Permet explicar que hi ha alternatives serenes, lluny de perdre els papers i enfurismar-se. Fa referència a  l'insult (entre l'alumnat o de l'alumnat a l'educador/a) partint de la intervenció d'una assistent. Carlos González diu: "Cuando alguien te insulta, tiene poder porque tú se lo has dado. (...) Si yo tengo un regalo para ti, (...) y yo te lo doy y tu no lo quieres, ¿de quién es ese regalo?..." (26'40" de la primera part) Us recomano que veieu el fragment sencer.





Per cert, en un moment de la conferència parla del seu llibre. Concretament diu que el podem trobar de forma gratuïta a la xarxa. Per exemple, en aquest enllaç: 23 maestros de corazón. Un salto cuántico en la seneñanza. Tot un detall que sigui un llibre lliure!

Entre Maestros

Primera setmana de juny. El dilluns va ser un dia de retrobament. Aprofitant que ja no havia d'anar a l'Espai de Joc, vaig anar a visitar l'escola on havia estat mesos enrere (i gran part de la meva vida).
De tornada a Sant Climent amb l'A, em va parlar d'un documental: Entre Maestros. Una experiència educativa duta a terme a partir del llibre de Carlos González 23 Maestros de corazón. Un salto cuántico en la enseñanza.

Per no explicar més del que cal, ho resumiré amb frases pròpies de la pel·lícula-documental:

"El fracaso sería no hacerlo, no intentarlo."

 "El principio socrático de 'conócete a tí mismo' que en nuestra educación, en clase de filosofía, en bachillerato, se explica. Pero no se da a los alumnos herramientas para conocerse a sí mismos."

"Cada alumno lleva una sabiduría interior dentro."

"...precisamente esa es la apuesta de Entre Maestros, que el educador sepa ver al alumno o al hijo más allá del personaje y de lo que te molesta de aquel personaje."

Si en voleu saber més, a La danza de la vida hi trobareu més informació sobre aquesta experiència, com es va dur a terme, reflexions, etc. publicades per el mateix Carlos González.

També us convido a veure el documental:

Indefensió apresa

Revisant entrades anteriors (bastant anteriors) he trobat la que vaig penjar sobre la indefensió apresa. En aquell moment, només vaig compartir el vídeo d'un experiment de psicologia social dut a terme en una aula amb adolescents. Avui, entro en el tema una mica més.

La indefensió apresa  és el tecnicisme amb el que es fa referència al fet que algú tingui una actitud passiva davant les dificultats degut a la creença de que faci el que faci no les podrà superar.
La  Teoria de la Indefensió Apresa va sorgir de l'experiment de Martin Seligman. En l'enllaç podeu llegir amb detall de què es tractava.
Aquest és l'experiment que es va dur a terme a l'aula:



Si ens parem un moment a pensar en alumnes que hem tingut o tenim, grans i petits, segur que ens ve al cap alguna situació en la que la indefensió apresa ha estat present.
Com aquell cop en que en C (15 anys) va donar un cop de puny al vidre de la porta, enfadat i bloquejat per una activitat de comprensió lectora que, no és que no pogués resoldre (ni en va arribar a llegir el títol) sinó que estava convençut de que era incapaç d'entendre. En aquest cas, vaig interpretar que en C s'acabava refugiant en un "no vull",  que en el seu cap era "no puc" quan, en realitat, era "crec que no puc".

De la mateixa manera que en l'experiment anterior es veu com es pot induir  la indefensió apresa, també es pot intervenir per evitar-la o reduir-la. En primer lloc, amb la nostra actitud cap a els nens i nenes; en som responsables. Per altra banda, per treballar aquest tema a l'aula hi ha diversos contes que poden ser útils. Un que vaig llegir fa molt i que ara he retrobat és L'elefant encadenat.

La por (Taller per famílies, APDAE)

No s'ha de fugir de la por. Tothom té por d'alguna cosa. El que cal és saber com enfrontar-s'hi i tenir eines per guanyar-la.

Dibuixant les pors

Dormir en un llit gran, els dinosaures, els llops, "somiar coses lletges" o la foscor són algunes de les pors dels més petits. Poder-les reconèixer com a tals ja és un pas per aprendre a gestionar-les.
I si ser conscient de les nostres pors i enfrontar-nos-hi és difícil, imagineu el que pot representar ajudar els més petits a dominar les seves.
De vegades, ens podem trobar perduts, que no trobem les eines adequades o que, per donar respostes als altres, primer hem de trobar solució a les nostres pròpies preguntes.
APDAE (Associació Pèrdues i Dol en l'Àmbit Educatiu) és una organització sense ànim de lucre, jove però preparada, dedicada a l'Educació Emocional, en general, i a la gestió de les emocions vinculades a la pèrdua i el dol, en concret.
Avui han vingut a l'Espai per dur a terme un taller per famílies sobre la por. A través de contes i diferents dinàmiques, han creat un clima que ha convidat a petits i grans a compartir els seus temors i les seves experiències.

Alguns dels contes que proposen

Ha estat genial veure com, poc a poc, els adults es treien la seva cuirassa i reconeixien les pors que (també) tenen.
Durant i al final del taller, les famílies han tingut l'oportunitat de preguntar, resoldre dubtes i rebre assessorament per part de les professionals de l'entitat.
Podeu contactar-hi o seguir-la a través del seu bloc.

Educació Emocional a la infància i l'adolescència II

Ja està penjat a la pàgina de l'Observatori FAROS el vídeo de l'acte de presentació del Quadern FAROS sobre l'educació emocional a la infància i l'adolescència.
Aquí deixo l'enllaç del vídeo.

Educació Emocional a la infància i l'adolescència

Com educar les emocions? La intel·ligència emocional a la infància i l'adolescència.

Avui, des de les 19 h, s'ha fet l'acte de presentació del 6è Quadern FAROS dedicat a l'educació de la intel·ligència emocional. L'acte s'ha pogut seguir presencialment a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i també des de casa, gràcies a la retransmissió en directe de l'acte a través de la web de l'Observatori FAROS.

Els ponents experts en la intel·ligència emocional a la infància i l'adolescència que han participat en l'acte han estat els següents:

• Eduard Punset. Divulgador científic, economista, advocat i director del programa Redes.
• Rafael Bisquerra. Catedràtic d'Orientació Psicopedagògica de la UB, director de Màsters en Educació i Intel·ligència Emocional de la UB.
• Juan Carlos Pérez-González. Proferssor del Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la UNED.
• Linda Lantieri. Experta en educació social i emocional, i cofundadora de la Collaborative for Academic, Social and Emotional Learning (Casel) (Vídeo).
• Esther García. Coordinadora i docent del Màster en Educació Emocional i Benestar i del Màster en Intel·ligència Emocional a les Organitzacions de la UB.
• Gaspar Hernández. Escriptor, periodista, crític literari i director del programa L'Ofici de Viure de Catalunya Ràdio i Bricolatge Emocional.

He de dir que he arribat tard (a la web) perquè he gaudit d'una estona de dedicació al meu nebot que ha vingut a jugar amb els gatets. Així doncs, m'he perdut la ponència d'Eduard Punset i part de la ponència de Rafael Bisquerra.

Per sort, sembla ser que penjaran a la web la retransmissió de l'acte sencer.

Per altra banda, un cop finalitzat l'acte, també serà possible descarregar l'informe complet en format pdf de la pàgina principal de l'Observatori FAROS.

Educació emocional des de l'úter matern

I per aprofundir una mica més en el tema, deixo l'enllaç del vídeo Educación emocional desde el útero materno (Redes, 4 de març de 2012). És interessant veure també els comentaris que s'han fet del vídeo.

Redes - Educación emocional desde el útero materno

• Redes - Educación emocional desde el útero materno

Fonts: Web de l'Observatori FAROS i Web del programa Redes (rtve.es)