Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola Inclusiva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escola Inclusiva. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de febrer del 2018

L'escola inclusiva. Vers una escola de qualitat per a tothom

No cal que digui que sóc una defensora convençudíssima de la necessitat imperiosa de que l'escola i la societat siguin inclusives.
Defenso l'escola inclusiva per tal que algun dia pugui ser, simplement, l'escola: de tots i totes i per a tots i totes.

El 20 de gener vaig tenir el plaer de gaudir d'una jornada de dissabte a l'Associació de Mestres Rosa Sensat dedicada a l'escola inclusiva. Durant la primera part del matí, vam poder escoltar l'Efrèn Carbonell, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, director de la Fundació Aspasim i professor en màsters universitaris.

"La in-clusiva, l'ex-clusiva, els re-cursos i els pre-textos".

Partíem de la idea que cal que l'escola sigui inclusiva per tal que arribi a ser-ho la societat, per aconseguir una societat que abraci tothom.

I és que la inclusió és un dret i, per tant, cal garantir les condicions per poder-lo exercir.
Però, què és l'escola inclusiva?

És una escola que acull TOT l'alumnat sense distinció de cap tipus, tampoc en funció del grau de desenvolupament personal, acadèmic o social, és clar.

Es tracta d'eliminar les barreres de l'aprenentatge i, sempre que sigui possible, dins el grup de referència, procurant que els recursos acompanyin i vagin allà on va l'alumnat, i no a la inversa.

Consisteix en convence'ns, d'una vegada per totes,  de la riquesa de l'heterogeneïtat a l'aula. La nostra tasca de maximitzar potencials passa per individualitzar el procés d'aprenentatge, creant un entorn educatiu que ho afavoreixi.

Per aconseguir-ho és imprescindible que l'escola sigui una escola preparada i ho vulgui estar.

Per altra banda, és fonamental la mirada de l'adult, mestre/a, vers l'infant.  Aquesta mirada, que s'inicia a l'escola bressol, entenent l'infant com un èsser capaç d'aprendre, de descobrir, desenvolupar-se i crèixer en el sentit més ampli a partir de les oportunitats que se li ofereixen i les  experiències viscudes, no hauria de canviar mai.

I amb aquests ingredients, cal repensar què i com fem a l'aula. La metodologia pensada per una aula homogènia no pot funcionar mai en una aula heterogènia.

"Recursos humans n'hi ha molts. El que volem són humans amb recursos."

Per estar més preparats, convé escoltar més l'alumnat, canviar la visió pedagògica, abandonar la rigidesa, repensar els rols del personal de suport educatiu, la didàctica de l'aula i l'escola.

Fa por? Doncs, convertirem les pors en oportunitats.

Després d'esmorzar, vam escoltar les experiències en matèria d'inclusió de tres centres educatius.

▪Escola Els Xiprés, de Barcelona (Georgina Sala)
▪Escola Camí del Mig, de Mataró (Mercè Juan)
▪Institut Fort Pius, de Barcelona (Mercè Gil).

Finalment, Francesc Mena (@berbegall) va concloure l'acte amb la seva ponència "De les special needs del Warnock report, a les NESE del decret d'inclusiva. 40 anys".



dilluns, 12 de setembre del 2016

Diversitat, inclusió i projectes d'escola alternativa

La setmana passada vaig assistir a la V Jornada de Treball de la Xarxa Infància 0-6 de Sant Just Desvern. Des de fa tres anys és un esdeveniment que espero amb ganes, tan per retrobar-me amb companyes amb les que havia treballat el temps que vaig estar a l'Espai de Joc, com per la riquesa del contingut que sempre té aquesta jornada.
Aquest cop, sota el títol Escoltem els infants, es va convidar la Lídia Esteban (mestra de l'Escola Martinet de Ripollet) que va explicar les bases del projecte de l'escola. També es va projectar el documental Verd Dolç Jazz, tres mirades vers el Martinet (2014) i es va fer una mica de conversa sobre el tema.
L'Escola el Martinet va ser una de les primeres escoles anomenades "de nova creació" fa dotze anys. La Lídia Esteban explica que va ser una escola somiada per un grup de mestres que no sabien si acabarien treballant junts i fent realitat el projecte abans de ser creada.
Seguidament, resumiré moltíssim tot el que ens va explicar i vam veure en el documental. Per entrar més en el tema, podeu llegir els articles que us deixo al final.
L'escola té uns pilars fonamentals entre els quals hi ha els següents:
  • És entesa com una comunitat de vida.
  • El replantejament de la mirada a l'aprenentatge (escola del segle XXI fugint del model del segle XIX).
  • Per aprendre cal estar bé emocionalment i per afavorir-ho cal connectar amb els nens i nenes.
  • L'escola necessita dialogar i connectar amb l'entorn.
El centre no és pas petit. Compta amb 450 alumnes aproximadament i s'organitza en tres microcomunitats: Petits (3-6), Mitjans (6-9) i Grans (9-12). Cada grup d'edat dins de cada microcomunitat té un adult i un espai de referència en el que comparteixen certs moments.
La seqüència espai-temporal està poc fragmentada, de manera que els únics moments marcats són l'entrada, la sortida i el temps per menjar (a mig matí fruita i fruits secs i el dinar al migdia). Les diferents microcomunitats disposen de diferents espais ambientats amb microespais, a més de la placeta i el jardí. En ells es plantegen propostes globals proveïdes dels diferents llenguatges per a la satisfacció de necessitats, de desitjos i d'autoconeixement segons cada etapa. En cada espai hi ha un adult i els infants passen lliurement d'un espai a un altre de manera que dins de cada microcomunitat, els nens i nenes de diferent edat interactuen i aprenen junts.
Així, es busca organitzar l'escola de manera que es respectin els diferents ritmes d'aprenentatge. Defensen que la manera d'aprendre no és igual per a tots els subjectes i que, per tant, s'han de considerar els diferents camins que ens porten a un mateix objectiu. Afirmen que tota l'escola està pensada per a tots i totes.

I és en arribar a aquest punt quan em salta una alarma que ja fa temps que tinc activada i que crec i espero que no marxarà.
És fantàstic tot el que vam veure al documental i tot el que la mestra ens va explicar. Totes les persones que érem allà vam envejar molts trets d'aquella escola i vam pensar que calia explicar-ho, ensenyar-ho, contagiar-ho però...
Però en cap moment es va fer menció a l'atenció a la diversitat o a les necessitats educatives especials. Una companya assistent va preguntar com s'abordava l'atenció als infants "amb discapacitat". La ponent va contestar centrant-se en el marc de la diversitat funcional sensorial i va comentar que no tenien experiència en el tema perquè no s'havia donat el cas. En canvi sí que va dir que el model d'escola havia estat molt positiu en el cas d'alumnat amb trastorns de personalitat, per exemple.
La meva alarma seguia encesa per aquells nens i nenes amb trastorns com el TEA, l'Asperger o la Síndrome d'X Fràgil . Generalment, són nens i nenes que necessiten rutines i estructuració del temps i els espais. Tenen dificultats en tolerar la flexibilitat, els imprevistos, les novetats. Com casar això amb un model d'escola que justament és totalment flexible per tal que l'alumnat esculli amb llibertat què, on i quan aprendre? Realment és una escola pensada per a tots i totes?
Al final de la trobada ho vaig preguntar. La resposta em va "desinflar". Així com a l'etapa de Petits ho veia possible d'adaptar, considerava que no seria possible a la microcomunitat de Mitjans i Grans donant a entendre que caldria derivar aquest alumnat a un altre tipus de centre (imagino que es referia a un centre d'educació especial).
Doncs sembla que no, que l'escola no està pensada per a tots i totes, tot i que vull pensar que si es donés el cas, farien tot el possible per pensar-la. I és que crec que sí podria estar pensada per a tots i totes, que sí que es podria adaptar. Només cal creure en la inclusió, obrir la ment i conèixer les necessitats d'aquests infants. Deixo alguna de les idees molt bàsiques que podrien facilitar la tasca en aquest sentit:
  • Presentar els diferents espais i microespais quan aquests canviïn o hi hagi alguna novetat significativa.
  • Estructurar la jornada diària de l'infant amb la seva participació, és a dir, donant-li l'opció d'escollir els espais i microespais als quals voldrà anar (pictogrames, fotos, cartells, llista escrita, segons el cas).
  • Tot i que segur que pot beneficiar-se de totes les propostes amb o sense adaptació, incloure en els diferents espais algun microespai que pugui respondre a necessitats més específiques de l'infant amb o sense la interacció amb altres companys i companyes.
  • Acompanyament i/o dotació d'estratègies per a la interacció amb els companys i companyes.
És cert que sembla una contradicció estructurar un temps i un espai en un model d'escola que precisament opta per l'espontaneïtat del moment de cada nen i nena però, si realment es vol una escola per a tots i totes, cal tenir en compte aquest aspecte igual que es lluita per eliminar les barreres arquitectòniques pensant en les persones amb dificultats de mobilitat.

Sembla ser que la lluita per l'escola inclusiva també segueix en les escoles alternatives.

Bonàs i Solà, Meritxell (2012). Los posibles de la escuela pública. Cuadernos de Pedagogía. No 428 (novembre), 55-59

Esteban, Lídia; Navarro, Montserrat; Romera, Olga (2013). Repensar l'escola, els seus temps i els seus espais. Perspectiva escolar No 367, 20-28

Fontanet, Txell; Romera, Olga (2013). Junts és més que la suma de tothom. Guix d'Infantil No 71 (juliol), 19-24

dissabte, 11 d’abril del 2015

Escola inclusiva (II)

És un semestre intens, sobretot per la quantitat de treballs a fer. Si més no, els temes a treballar són molt interessants i això fa la feina un xic més lleugera i que se'n pugui gaudir.
Un dels treballs m'ha tornat a portar a la reflexió sobre l'escola inclusiva.

Svet Ivantchev
(via Flickr)
La LEC (Llei d'Educació de Catalunya, 2010) presenta com un dels principis rectors del sistema educatiu (Article 2) la inclusió escolar i la cohesió social. Però en canvi, els nens i nenes amb necessitats educatives especials poden estar escolaritzats en centres ordinaris, en l'USEE de centres ordinaris, en centres d'educació especial o amb escolaritat compartida entre centres d'educació especial i centres ordinaris (constant com escolaritzats en el centre on l'alumn@ passi més temps). És a dir que, segons el grau de les seves necessitats, l'infant pot anar a l'escola del seu barri  o no i, en aquest cas, haurà d'anar a un centre específic que molt probablement no serà proper al seu entorn (el seu barri, el seu poble...). Si bé és cert que es pretén avançar cap a un model inclusiu, la realitat ens diu que el camí s'està fent massa llarg i està ple d'obstacles (digues "obstacles", digues "retallades").

Per què cal defensar el model d'escola inclusiva?

Cal parlar primer del concepte d'educar. L'educació és un procés permanent de desenvolupament i perfeccionament de les facultats físiques, morals i intel·lectuals de la persona. Segons el diccionari, educar consisteix en la transmissió de coneixements, actituds, valors o formes de cultura. La UNESCO ho defineix com "els processos per els quals les societats transmeten deliberadament els seus coneixements, informació, comprensió, actituds, valors, habilitats, competències y comportaments acumulats a través de generacions". Tanmateix, educar també és acompanyar i guiar la persona en el seu desenvolupament, permetent-li ser, comprenent-la i compartint el descobriment de la vida, tot això amb l'objectiu d'arribar a ser una persona autònoma, independent i capaç de viure en societat.
Vet aquí un altre element important: la societat; una agrupació de persones que conviuen i mantenen una relació entre elles i amb l'entorn. Els individus d'una mateixa societat duen a terme activitats en comú i això els atorga una identitat pròpia. Sent així, en la nostra societat convivim homes i dones, persones de diferents cultures i religions, cadascú amb les seves capacitats i dificultats, totes elles diferents. És la diferència un motiu per la segregació? Evidentment, no ho ha de ser. De moment, però, centrant-nos en l'educació i l'escolarització dels nens i nenes amb NEE, ho és.

L'escola inclusiva ha de ser aquella que sàpiga respondre a les necessitats educatives de qualsevol nen o nena. Com ens ensenya el conte Quatre petits coins de rein du tout (Quatre petites cantonades de no res), en el que el Quadradet no pot entrar a la classe dels Rodonets perquè la porta és rodona, "no és el Quadradet qui ha de canviar, és la porta!".
Cal que l'alumnat amb NEE pugui anar a l'escola del seu barri, en el seu entorn, compartint aula amb la resta de companys i companyes amb els que viu en societat. Si convivim tots junts, per què ens hem de separar per anar a l'escola?
Davant d'aquesta pregunta, sovint hi ha qui respon que l'escola ordinaria no està preparada per atendre les necessitats dels nens i nenes amb discapacitats més greus. És moment, doncs, de recordar les paraules del Dr. Gordon Porter (pedagog canadenc, director de Inclusive Education Canada i uns dels ponents de la Declaració de Salamanca de 1994): "Agafeu els recursos de l'educació especial i poseu-los al servei de la inclusió".

També et pot interessar l'entrada Escola Inclusiva.

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Escola Inclusiva

Aquest tuit ha estat l’última empenta que em faltava per escriure aquesta entrada:

En aquest cas, la Plataforma per a una Escola Inclusiva denuncia que el curs 2014-2015 hi ha un 2% menys d’alumnat amb NEE a les escoles ordinàries que el curs anterior.  Aquí teniu el tall de veu:


(Joan Turu)
“Tots els alumnes d’un barri haurien de poder compartir  la mateixa aula”. Tots  i totes, sense excepcióAquesta és la veritable inclusió. Cal treballar perquè arribi un moment en que hi deixem de llegir un haurien i puguem fer servir el present.  I, perquè sigui real, cal dotar les escoles dels recursos humans i materials adequats per satisfer les necessitats de tot l'alumnat.




Gordon Porter, pedagog canadenc, 
director de l’Inclusive Education Canada

A més, cal creure-hi. A l'aula inclusiva, tot l'alumnat té el mateix valor i el mateix dret a fer progressos de forma contínua. Calen experiències d'aprenentatge que tinguin en compte les necessitats de cadascú i que el sostre dels aprenentatges s'elimini fent possible qua cadascú pugui aprendre segons les seves possibilitats i el seu ritme.

Jiménez Fernández, C. (2011) Pedagogía Diferencial y Atención a la Diversidad (1a ed.). Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

Amb l'escola inclusiva, tothom hi guanya!


Altres articles relacionats: