Què portes dins del bolquer?

L'arribada del bon temps sovint és aprofitada per les famílies amb infants d'entre 2 i 3 anys per fer el pas del bolquer al vàter, és a dir, per a treballar l'adquisició del control d'esfínters.

En aquest procés, com en tants altres, és útil l'ús de contes que motivin l'infant i l'ajudin en la comprensió de la situació. Fa anys ja vam parlar d'un altre conte en una entrada que podeu recuperar aquí.

Però avui parlem del conte "Què portes dins del bolquer?", de l'autor belga Guido Van Genechten. És un llibre amb solapes senzill,  del que destacaria l'inesperat final. 

El ratolí protagonista, que és curiós de mena, demana a tots els animals que troba què hi tenen dins el bolquer. En obrir les solapes que corresponen al bolquer de cada animal, hi trobem la caca de cadascú: cagallons de conill, de cabreta, una tifa de gos, una tifa de vaca, toves de cavall... tot força divertit i escatològic. Finalment, aquests animals també volen saber què hi porta el ratolí en el seu bolquer. En obrir la solapa, esperaríem trobar-hi caquetes de ratolí però... no! no hi ha res! Com pot ser? En girar pàgina, el ratolí ens ensenya que ha fet caca a la gibrelleta! Per acabar, tots els animals volen provar de fer servir la gibrelleta.

Les criatures troben molt divertit veure les diferents caques i es queden parats quan veuen que el ratolí no té res al bolquer!

El podeu trobar editat en català per editorial Cruïlla i, en castellà, per SM amb el títol "¿Puedo mirar tu pañal?".

El conillet que vol adormir-se

Aquesta setmana us presento un conte que té certes particularitats. No és un conte qualsevol: ha estat creat expressament per ajudar als nens i nenes a relaxar-se i adormir-se.
El seu autor és Carl-Johan Forssén Ehrlin, psicòleg i científic conductual, coach personal i instructor en lideratge de grup. Fa classes de comunicació en una universitat sueca. Carl-Johan ha aprofitat els seus coneixements i experiències per escriure un conte que afavoreix la relaxació i la son. Les il·lustracions són d'Irina Maununen.

El llibre comença amb una pàgina d'instruccions per al lector. Ens adverteix de la poca conveniència de llegir-lo a algú que condueix, ja que "podria provocar somnolència". Recomana que l'infant que l'hagi d'escoltar estigui prou cansat  i preparat per anar a dormir. Destaca que el contingut està basat en tècniques psicològiques i que, per tant, cal llegir-lo sencer encara que la criatura s'adormi abans del final. Seguidament, ens detalla com l'hem de llegir: com ha de ser l'entonació de la lectura segons si la lletra està en negreta o en cursiva i quines accions s'han de fer en alguns moments  de la història.
A la contraportada veiem que el conte està "recomanat i elogiat per psicòlegs i terapeutes com la millor manera que els nens agafin el son", però funciona?

L'hem deixat durant deu dies a una família amb una nena de 25 mesos (M). El primer dia que van llegir el conte, M es va adormir en arribar a la cinquena pàgina (en té deu). Només un dia van haver de començar la lectura del llibre una segona vegada per aconseguir-ne l'efecte desitjat. Tanmateix, un dels dies, la història del conillet no va ser suficient perquè M s'adormís. La mare ens va explicar, però, que aquell dia M no estava prou cansada ni preparada per anar al llit. És a dir, la rutina prèvia a ficar-se al llit sembla tenir certa importància per l'efectivitat del conte, tal com explica l'autor en les instruccions.
Tot feia pensar que funcionava però, després d'aquests deu dies, la família d'M va pensar que potser la "màgia" del llibre es trobava en el fet que era una història llarga. Així doncs, van provar de llegir-li a M contes que fossin llargs. L'alternativa no va funcionar.
 
Si us interessa i el voleu aconseguir, us diré que està traduït a diverses llengües, entre elles català i castellà  per Editorial Beascoa. La primera edició en català és de novembre de 2015, per tant, acaba de sortir del forn! També el podeu trobar com a e-book (epub).
El boca-orella ha estat decisiu en l'èxit del conte: ja es considera un best-seller mundial!

El teniu a casa? Us ha funcionat?

El Monstre de Colors

Feia temps que no parlava de cap conte i, justament, fa unes setmanes, vaig conèixer El  Monstre de Colors gràcies a la N ("mestra ganxo"... de tantes coses!).

L'autora i il·lustradora del conte és Anna Llenas i va ser publicat el 2012 per l'editorial Flamboyant, dedicada exclusivament a la literatura infantil. El podeu trobar tant en català com en castellà.
M'agraden molt les seves il·lustracions, que el "prota" sigui un monstre, així com la manera d'explicar cadascun dels sentiments: senzilla, identificant-los amb colors i definint com els manifestem amb paraules clares i entenedores.  Em sembla un recurs fantàstic per treballar les emocions amb els infants.
Per seguir amb l'educació emocional a través de la història del monstre, l'autora ens proposa una sèrie de recursos i activitats per fer a l'aula de forma gratuïta.
Tanmateix, si encara no en teniu prou, a Pinterest hi ha moltíssimes més idees i propostes relacionades amb aquest conte.
Per acabar, deixo l'animació que en van fer al programa Redes: El aprendizaje social y emocional: las habilidades



Programa sencer:
          

El cicle de l'aigua (II)

Un diumenge plujós de principi de tardor com el d'avui pot ser perfecte per preguntar-se d'on ve la pluja, com es formen els núvols o on va l'aigua dels rius. Per explicar el cicle de l'aigua podem trobar recursos per a totes les edats, fins i tot per als més petits.

El conte "La gota Carlota" el vaig conèixer a l'escola bressol i avui, amb la San, l'hem recuperat. El vídeo següent és la narració del conte utilitzant la tècnica de la caixa de llum.

La caixa de llum que hem fet servir és casolana (i força rudimentària, però fa la feina). Es va construir amb un calaix de plàstic traslúcid. A l'interior es va pintar una primera capa de color negre per evitar que s'escapi la llum, i una segona capa blanca perquè la llum es reflecteixi a la parets del calaix. Finalment, s'hi va posar una làmpada dins.

Tornant al conte "La gota Carlota"...
  La Gota Carlota from Laia Pinilla on Vimeo.

També us pot interessar... El cicle de l'aigua

Tarda d'artistes

Dimarts, dia de proposta. Però la d'ahir va ser una mica especial, fruit d'un conjunt de casualitats.
Potser haureu vist des de fa un temps uns dibuixos que corren per la xarxa i que no passen desapercebuts. Nens i nenes en són els protagonistes i, sovint, van acompanyats d'alguna frase que mai deixa indiferent. Si encara no sabeu de què parlo, veureu que he utilitzat algun d'aquests dibuixos per il·lustrar alguna entrada del bloc com El que no surt als llibres. Doncs bé, una tarda a l'espai tot parlant, la mare del P i l'A em va dir que el seu germà dibuixava i que podia veure el que feia a Facebook, que el busqués. Casualitats de la vida, els dibuixos que feia eren aquells que havíem estat compartint a la xarxa. El seu autor i tiet de l'A i el P és Joan Turu.

El Senyor Blau i el Senyor Groc

Ens vam posar en contacte amb ell per convidar-lo a dur a terme una proposta a l'Espai. El repte que li plantejàvem era una mica difícil. Havia de ser una activitat que tingués present el component lúdic, que poguessin fer infants de 2 a 7 anys, s'havia de tenir en compte que les famílies són part activa de l'activitat i havia de ser un xic diferent del que es fa habitualment en una escola o un esplai. A més, davant la seva pregunta sobre quina idea d'activitat teníem, la nostra resposta va ser "fes el que vulguis, plena llibertat".

I va arribar dimarts.
Per començar, un conte dibuixat durant la narració: El Senyor Blau i el Senyor Groc. Un conte tan senzill com captivador que convida a la reflexió. El diàleg, la voluntat de consens, treball en equip, la resolució pacífica dels conflictes... segur que en sortirien moltes més.

I en acabat, temps per gaudir dibuixant i pintant amb llibertat, i temps per demanar-li a l'artista més dibuixos.

Les barreges de colors van ser les grans protagonistes de la tarda entre els més petits, potser animats pel conte que havia explicat el Joan o simplement per la voluntat d'experimentar. Suposo que és quelcom màgic per ells que dos colors esdevinguin un de nou, a més de la sensació de plaer que produeix tenir el poder de transformar allò que manipulen. 

La proposta es va allargar una mica més del que és habitual, bona senyal. Quan els infants gaudeixen del que fan, el temps vola.

Indefensió apresa

Revisant entrades anteriors (bastant anteriors) he trobat la que vaig penjar sobre la indefensió apresa. En aquell moment, només vaig compartir el vídeo d'un experiment de psicologia social dut a terme en una aula amb adolescents. Avui, entro en el tema una mica més.

La indefensió apresa  és el tecnicisme amb el que es fa referència al fet que algú tingui una actitud passiva davant les dificultats degut a la creença de que faci el que faci no les podrà superar.
La  Teoria de la Indefensió Apresa va sorgir de l'experiment de Martin Seligman. En l'enllaç podeu llegir amb detall de què es tractava.
Aquest és l'experiment que es va dur a terme a l'aula:



Si ens parem un moment a pensar en alumnes que hem tingut o tenim, grans i petits, segur que ens ve al cap alguna situació en la que la indefensió apresa ha estat present.
Com aquell cop en que en C (15 anys) va donar un cop de puny al vidre de la porta, enfadat i bloquejat per una activitat de comprensió lectora que, no és que no pogués resoldre (ni en va arribar a llegir el títol) sinó que estava convençut de que era incapaç d'entendre. En aquest cas, vaig interpretar que en C s'acabava refugiant en un "no vull",  que en el seu cap era "no puc" quan, en realitat, era "crec que no puc".

De la mateixa manera que en l'experiment anterior es veu com es pot induir  la indefensió apresa, també es pot intervenir per evitar-la o reduir-la. En primer lloc, amb la nostra actitud cap a els nens i nenes; en som responsables. Per altra banda, per treballar aquest tema a l'aula hi ha diversos contes que poden ser útils. Un que vaig llegir fa molt i que ara he retrobat és L'elefant encadenat.

Rínxols d'Or i els Tres Óssos

Aquesta entrada enceta una nova manera de compartir i recomanar contes en aquest bloc. Serà algun infant del meu entorn qui escollirà el conte sobre el que es parlarà a l'entrada.  A través d'un podcast ens l'explicarà, el recomanarà o el criticarà...

La Rínxols d'Or i els Tres Óssos és un conte tradicional i anònim que explica l'experiència d'una nena que troba una caseta al bosc on hi viuen tres óssos. Segons la versió, la nena fuig atemorida o es fa amiga dels óssos però, en tot cas, els animals no tenen cap intenció de fer-li mal.

Pot ser un bon recurs per treballar conceptes com gran, petit i mitjà, el número 3, calent, tebi i fred...

Per altra banda, pot servir per reflexionar sobre el respecte per les pertinences dels altres, l'actitud de la Rínxols, la reacció dels óssos...

L'A (6 anys) ens explica el conte amb tot detall. Se'l sap de memòria i diu que la part que més li agrada és el final. Us el recomana, gràcies A!!

I aquí teniu la versió d'Una mà de contes:

Un mestre particular

És divendres (faves tendres). Ha estat un matí agredolç,  tot i que ha estat més dolç que agre.
Un dels moments dolços de la jornada ha estat durant el Racó de Llengua, amb el P, quan hem visionat el conte Un mestre particular, d'Una mà de contes. 

Accepto que avui estic més sensible que de costum (que ja és dir) i potser per això el conte m'ha arribat més. Sigui com sigui, l'he trobat preciós i digne de ser compartit.

"-I com és que tu en saps tant? -va tornar a preguntar el fill del ministre, més animat.
-Perquè un mestre és com un nen, que mai no perd la curiositat- va contestar. "

I després dels bolquers?

El conte "I després dels bolquers?" de la col·lecció Llibres sorpresa de l'editorial Timun Mas és una proposta estimulant i divertida per donar a conèixer la gibrelleta i la tassa de vàter als infants en el moment que ens plantegem de treure els bolquers.

En cada pàgina hi ha solapes i llengüetes perquè l'infant aporti moviment a la imatge, baixant els pantalons del prota, posant-li la gibrelleta per barret o estirant el paper higiènic.

Personalment, és la opció que més m'ha agradat de tants contes com hi ha sobre aquest tema. Penso que és molt senzill, de dibuixos gens recarregats però amb força elements per comentar amb l'infant.