Carnestoltes 2014

Aquest any, per Carnestoltes, us explicaré les propostes d'activitat principals que hem fet a l'espai.
Durant el mes de febrer, hem acceptat i realitzat l'encàrrec de construir el Rei Carnestoltes del municipi. Se'ns va facilitar l'estructura interna de ferro, cilindres de cartró i roba. La condició era que havia de cremar bé. Vam oferir material divers a les

Rei Carnestoltes

famílies i el resultat va ser fantàstic!
Cap: funda de coixí d'IKEA, plats de cartró, paper de diari, papers variats, pintura, grapes i cola.
Mans: cartolina, farciment de coixí, grapes, cinta adhesiva grossa.
Vestit: roba blanca, pintura, peces de roba de colors i grapes.
Per altra banda, dijous passat vam plantejar a les famílies la confecció de disfresses amb material quotidià. Vam oferir paper higiènic, paper d'alumini, guants de rentar plats, un motxo, cinta adhesiva, bosses d'escombraries de colors, pintures per la cara... Els B (BM i BB) ho van tenir clar: disfressa de cavallers! (Veure Som els cavallers). L'H preferia tallar i trinxar la disfressa i l'A va estar una bona estona entretinguda creant-la i pintant-se.
I ens van demostrar, un cop més, que no sempre són previsibles i que ens seguiran sorprenent. Tot i les nostres "provocacions" desenrotllant el paper higiènic per incitar-los a jugar-hi (i potser disfressar-se de mòmia!), no hi va haver manera. Els 6 rotllos van quedar sobre la taula, solitaris i per estrenar! Preferien el paper de plata i el cartró per fer-se un bon escut!
Al final, el més important és la bona estona que van passar i com van deixar volar la imaginació mares i fills amb un material tan simple i tan d'estar per casa.

L'Home dels Nassos

S'acaba l'any! Demà ja és 31 de desembre i, com cada any, sortirà l'Home dels Nassos. Sortireu a buscar-lo?

L'Home del Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. El dia 31 de desembre al matí, s'explica als nens i nenes que en aquest dia, si s'hi fixen, podran veure pel carrer l'Home dels Nassos. Un passeig matinal pot ser molt entretingut si, de tant en tant, l'adult exclama "Ui! vols dir que no acaba de creuar aquell carrer?" o si algun veí segueix el joc diu haver-lo trobat al mercat. (Ara que ho explico, em recorda una mica a allò de buscar gambutzins, en castellà gamusinos...).
Els petits no veuen la trampa... l'Home dels Nassos té tants nassos com dies té l'any però només surt el 31 de desembre... és a dir que només té un nas, com qualsevol persona. Els nens i nenes busquen l'Home que imaginen, amb 365 nassos posats pel cap, vés a saber com. Particularment, jo m'imaginava que tenia els nassos repartits pel cos, no veia clar que hi cabessin tots al cap.

L'origen

"Segons alguns estudiosos, com Joan Amades, l’Home dels Nassos és una reminiscència, que ha subsistit per la tradició oral, d’un antic déu precristià desaparegut que vivia dins la soca d’un arbre, l’Arbre dels Nassos. L’Amades documenta diversos rituals que aquest dia es feia fer a la mainada i que vincula l'Home dels Nassos a un esperit de la vegetació" (Manel Carrera i Escudé, festes.org).

Per altra banda, per la situació al calendari, sembla ser una encarnació de l'any, tant del que acaba com del que comença. De fet, a Vila-Real (País Valencià) li diuen l'Home dels Dotze Nassos, un per cada més de l'any.

Evolució

Hi ha poblacions en que l'Home dels Nassos es representa amb un capgròs que passeja pels carrers repartint caramels. D'aquesta manera, es trenca l'engany i els infants entenen el joc, és a dir, que l'Home dels Nassos té tants nassos com té l'any que, en aquell dia, només és un.   Diria que Viladecans no té capgròs d'aquest personatge o, si més no, no l'he vist mai però ja m'agrada mantenir el record del personatge que jo m'imaginava any rere any, que buscava i mai trobava.

Si en voleu conèixer més detalls:
Festes.org 
Festes.org (II)
L'Home dels Nassos

Per cert! Bon 2014!

Decoració de Nadal per les finestres

Ha arribat Nadal, un any més! En aquesta entrada m'agradaria recollir l'activitat que van fer els nens i nenes de P3 per decorar les finestres de l'aula.
El funcionament és el mateix, gairebé, que en el cas de les transparències amb cosetes de tardor .

• Agafem un tros gros d'aironfix transparent i li treiem el paper, de manera que quedi pla sobre la taula amb la part adheriva cap a dalt.  
• Preparem safates amb trossets de paper de cel·lofana de colors i  trossets petits de serrellet (espumillón). En aquest cas, només s'hi han posat aquests elements però podrien ser vàlids altres!
• Els infants posaran lliurement el contingut de les safates sobre el paper adhesiu però hem de vigilar que no facin pilons gruixuts perquè no enganxaria... 
• Finalment, en comptes de cobrir-ho posteriorment amb cel·lofana transparent, simplement ho enganxem a la finestra.

Foto provisional... a veure si en puc fer una més clara a la tornada...

Temps de castanyes!

Falta poc per la Castanyada!
Aviat començarem a veure castanyes i moniatos per tot arreu, malgrat que ja fa bastants anys que fa tanta calor que ens vindrien més de gust en forma de gelat.
Sigui com sigui, el conte de la Maria Castanyera és un clàssic. Per si de cas no el coneixeu, aquí us el deixo.

LA CASTANYERA

Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa al  bosc. Portava sempre una faldilla molt llarga, un mocador al cap i un cistell a la mà. Sabeu qui era, oi? Era la Castanyera!!
Quan arribava el temps de menjar castanyes, a la tardor, la Castanyera anava pel bosc a collir castanyes.

 Sabeu què li va passar un dia? Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
-Oh! Quantes castanyes! Què contenta estic!
I es va posar a collir castanyes, i vinga a collir castanyes...
-Castanya... al cistell! Castanya... al cistell!
Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble, on tenia la seva paradeta.
Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Va anar a agafar les castanyes del cistell i...
-Ah! El cistell és buit!!! On són les castanyes? 
El cistell era ben buit. Totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu, i cridava:
-Castanyes, on sou? Castanyes, on sou?

 Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren. Es va posar a ploure i, entre les gotes que rebotaven a terra, la castanyera va veure, tot d'una, una castanya que caminava.
-Com pot ser? Les castanyes no caminen pas! Oh! I una altra castanya que també camina! Però si tenen banyes i tot... Què he fet? He collit cargols i no pas castanyes!
Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora, a la teulada...
-Hauré d'anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri...

Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
-Per no equivocar-me, cantaré la cançó del "Cargol treu banya", i si són castanyes, no trauran les banyes. 

Cargol treu banya, 

puja la muntanya;

cargol treu vi, 

puja el muntanyí.

Quan va acabar de cantar la cançó, va mirar les castanyes i va dir:

-No treieu les banyes? Doncs sou castanyes! Aquesta vegada l'he encertada!

I se'n va tornar cap a la seva paradeta.

Les va començar a torrar i molt contenta cridava:
-Castanyes! Castanyes ben torrades, calentes i fumades!
Tota la mainada, quan la van sentir cridar, corrent hi van anar. I així acaba la història de la castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant que eren castanyes.

En aquesta època de l'any "La Castanyera" encapçala la llista d'èxits musicals infantils a les escoles. Crec que no hi ha infant a Catalunya que no l'hagi cantat i ballat alguna vegada.

LA CASTANYERA

Quan ve el temps de collir castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

La camisa li ve petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc,
i al ballar sempre gira així!

 Si es vol fer una titella de la castanyera, es pot fer servir aquest patró:

 

Però si hi ha una cançó que m'ha robat el cor quan arriba el temps de les castanyes, aquesta és "Les castanyes peten, peten", de la Dàmaris Gelabert. La vaig sentir per primer cop al Pi de l'Snoopy i em va captivar. Quan l'escolto m'imagino la vora d'una llar de foc, la vigília de Tots Sants, el fred, les castanyes...

LES CASTANYES PETEN, PETEN

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!

Ara ve la castanyera i n'hi haurà per tots els nens!

L'u de novembre és Tots Sants, 

de castanyes m'omplo les mans.

Peten, peten, crec, catacrec,

calententes, fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!

Faig boletes amb les mans, ja sé fer bons panellets!

L'u de novembre és Tots Sants, 

de castanyes m'omplo les mans.

Peten, peten, crec, catacrec,

calententes, fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!

Una història que fa por, ens expliquen vora el foc!

L'u de novembre és Tots Sants, 

de castanyes m'omplo les mans.

Peten, peten, crec, catacrec,

calententes, fan passar el fred.

Gaudiu!!!

"A LA TARDOR, CASTANYES I CARGOLS AMB BANYES!"

Carnestoltes 2013, fem de cuiners i cuineres

Han estat unes setmanes mogudetes i el bloc n'ha patit les conseqüències. La setmana de Carnestoltes ha estat l'última amb el grup i a l'escola on he estat des de setembre cobrint una baixa maternal. La setmana abans, em van confirmar que comptaven amb mi per cobrir una excedència fins a final de curs en una altra escola bressol i, entre això i la inminència dels exàmens, no he trobat el moment d'escriure. Un dels dos exàmens ja està fet i l'altre el tinc demà però s'acumulen els temes que vull compartir així que m'he obligat a fer un parell d'entrades.

Aquest Carnestoltes ens hem disfressat de cuiners i cuineres. En relació amb la disfressa, i a banda de les cançons de Carnestoltes que tots i totes coneixem, vam aprendre la cançó "Sóc un cuiner":

Sóc un cuiner

que remena les cassoles

Faig bon menjar

i tothom es llepa els dits.

Les cassoles en el foc, 

van bullint a poc a poc, 

i fregeixo les verdures, 

les patates i els pebrots*

Hi ha versions per tots els gustos: pebrots, fesols, arròs...

Mirant vídeos de Youtube d'aquesta cançó, vam trobar aquest parell:

Per altra banda, els nens i nenes van exercir de cuiners i cuineres fent unes delicioses piruletes de xocolata amb les que, com diu la cançó, es deurien llepar els dits.

Arbre de Nadal de feltre

Us proposo una idea presa del Pinterest per poder posar arbre de Nadal sense patir pel lloc que ocupi ni pel fet que els petits de casa ho toquin.

Es tracta d'un arbre de feltre que es fixa a la paret i que es guaneix amb detalls també de feltre que s'hi enganxen amb velcro. Són fàcils de fer i s'hi pot jugar sense que es trenquin. A més, no ocupa lloc a l'hora de guardar-ho d'un any per l'altre.

En aquest cas, l'arbre fa 0.6 x 1 m .

Sóc conscient de les millores que necessiten alguns dels guarniments (com el pal de caramel que no té les línies vermelles gaire ben aconseguides...) seguirem practicant!

Hivern i Nadal a la classe dels Timbals

Durant aquesta curta setmana, hem començat a ambientar l'escola per donar la benvinguda a l'hivern i, és clar, a les festes de Nadal. Tot ha d'estar ben preparat per l'arribada del Tió!

Entre altres coses, hem penjat l'arbre de Nadal que hem decorat amb uns cors i estels de cartró ondulat. A més, hi hem afegit unes boles pintades pels Timbals amb la tècnica del roll-on.


Amb la mateixa tècnica, vam fer les figures senzilles d'arbres, estels i cors amb els que hem decorat l'aula. Cada timbal ha enganxat les figures sobre el full com li ha semblat més bé.









Amb la classe decorada i per preparar-nos per l'arribada del Tió, hem explicat la seva història i hem practicat molt la cançó, no fos cas que no cagués prou si no cantem ben fort i clar!

Estic impacient per veure la cara dels nens i nenes quan el vegin!

A banda de les activitats a l'aula, s'ha organitzat un concurs per les famílies. Es tracta de fer guarniments per l'arbre de Nadal de l'entradeta de l'escola (fet amb oueres, una meravella i molt pràctic). El nivell és altíssim!!! Realment les famílies s'hi estan implicant molt i l'arbre està quedant maquíssim. Si jo fos del jurat, em costaria molt decidir qui guanya!

Properament actualitzaré l'entrada amb imatges del concurs i amb el que anem fent.

------
Ja hi ha guanyadors!! Totes les famílies van poder votar el detall de nadal que més els agradés, ja fos per originalitat, per "curro", per bonic o per divertit. Us deixo les imatges de l'arbre amb tots els adorns i la foto dels guanyadors.

Com veieu, ja ha arribat el Tió!! Els nens i nenes li porten menjar cada dia: mandarines, galetes, xocolata, taronja, pa sec... Veurem que caga el dia 21...

----------------------
Durant les dues últimes setmanes d'escola, vam preparar un parell d'activitats amb pintura.

La primera és un pal de caramel que vam fer pintant amb corró i ajudant-nos d'unes plantilles. Primer, amb vermell i una plantilla corresponent al cos del pal (només les franges vermelles) i, un cop sec,  amb color verd i una plantilla per les fulletes.

Aquest és el resultat:

L'altra activitat consistia en un detallet nadalenc per les famílies, una corona feta amb un plat de cartró que vam pintar amb esponja, unes boletes de paper de seda, una cinta per penjar i un llacet:

Tardor i Castanyada

Ha arribat la tardor!!! Tot i que fa caloreta encara, les fulles seques ja cauen i el paisatge comença a canviar de color i d'olor.

A l'escola ja hem fet unes quantes cosetes per donar-li la benvinguda. Les famílies han estat clau, amb les seves aportacions, per poder fer-les.


Us deixo una mostra del que hem fet:

Arbre de la classe del Timbals

Amb les fulles seques que han portat les famílies, hem guarnit l'arbre de taps de suro. 










Papallona de tardor

Per fer aquesta papallona també ens han fet falta les fulles que els nens i nenes han recollit amb pares, mares, avis i tietes. 

Han donat a les fulles un toc de color i amb el "dit màgic" han fet el cos de la papallona.

I partint de la mateixa idea, s'ha fet aquesta papallona per ambientar l'entradeta de l'escola.






Tresors

Més deures! Vam demanar a les famílies que ens fessin un "tresor" utilitzant material o elements típics de la tardor. Podia ser el que volguessin! 

Tot i que era una feina que havien de fer les persones adultes, era interessant que els nens i nenes poguessin col·laborar-hi d'alguna manera, encara que fos recollint el material. Calia portar el tresor embolicat o en una capsa.

Durant aquesta setmana hem estat veient el tresor de cada nen/a i els hem exposat a l'aula. Han sortit moltes idees i tècniques diferents però el milllor ha estat que els petits han gaudit molt amb la sorpresa que representava el descobriment de cada nou tresor i, evidentment, amb l'exposició del seu. 

La paradeta de la Castanyera

Ja tenim la Castanyera preparada per fer-nos castanyes torrades i calentones, que són les més bones!

Transparència amb cosetes de la tardor

Detall

Actualitzo l'entrada amb una activitat que hem fet aquesta setmana.
Vam presentar als nens i nenes unes safatetes amb diferents elements de la tardor classificats: pinassa, fulles seques diferents, beines de diferents arbres, llavors, floretes de l'època...
A l'altra taula, vam col·locar aironfix deixant descoberta i boca amunt la part adhesiva. 

Al vidre de la porta

Cada infant va escollir els elements que més li agradessin i els van posar sobre la zona adhesiva, vigilant de deixar marge entre les diferents cosetes i amb els extrems.
Un cop fet, vam cobrir-ho amb paper de cel·lofana transparent de manera que quedés ben enganxat.
Aquest és el resultat! 

Penjat a la paret

 

Rosa de feltre

La San ens proposa una altra idea per Sant Jordi: unes roses fetes de feltre.

Els patrons són aproximats: es poden fer servir aquests o retallar les peces "a ull".


Per fer la rosa, es necessiten les peces retallades de feltre vermell i verd (en aquest cas, dues tonalitats) i un pal de broqueta.
 
 




Es comença a muntar punxant les dues fulles pel pecíol amb el pal, tal com es veu en la imatge.  
 
 



Es continua col·locant els sèpals.




Posem el pètals començant pel cercle complet.
 

Continuem posant els pètals, perforant-los amb el pal i donant forma a cadascun, aprofitant el tall.





 Finalment, pintem de color vermell la punta del pal que sobresurt entre els pètals i, de color verd, la resta del pal.