Espais de Vida i Aprenentatges

Ja no hi ha més excuses! S'han acabat els exàmens, les vacances i ja hem fet a casa totes les tasques de renovació i bricolatge per encarar el nou curs com cal. Ara toca tornar a agafar el ritme i tornar a la rutina.

El passat 3 de setembre vaig assistir a la IV Jornada de Treball de la Xarxa 0-6 de Sant Just Desvern, dedicada aquest any a Espais de Vida i Aprenentatges. Per parlar d'aquest tema, van convidar la Montserrat Monturiol i la Judit Sardà (@JuditLizaran), mestres de l'Escola El Puig d'Esparreguera. En aquest centre treballen per projectes transversals i han iniciat el treball per ambients unes hores al dia.
El treball per ambients és una metodologia que porta a una manera diferent d'aprendre i ensenyar. El seu objectiu és fomentar l'aprenentatge lliure i espontani a partir de la motivació dels infants. Així, els nens i nenes esdevenen els vertaders protagonistes del seu procés d'aprenentatge amb una participació activa, constructiva i creativa. El joc, l'experimentació, l'exploració, la interpretació, el treball cooperatiu, la construcció i la socioconstrucció són presents en aquesta metodologia.

A l'Escola El Puig treballen per ambients una estona cada dia, de 9 a 10 del matí, quan arriben els infants al centre. P4 i P5 ja coneixen la dinàmica de l'activitat des de l'inici de curs. En canvi, P3 s'hi va introduint a partir de gener. Tanmateix, fins llavors, juntament amb els infants de P2, gaudeixen dels diferents espais dos cops per setmana.

Quins i com són els ambients? 
 
Entre els ambients dels que ens han parlat hi ha el Poble (joc simbòlic; metge, restaurant, caseta, perruqueria...), el Gimnàs, el Teatrí, el Taller, Construccions i el Pati (espai d'aventura).

Restaurant: l'han creat entre tots els nens i nenes. Entre el menjar que s'hi serveix n'hi ha de real com la pasta i l'arròs, i n'hi ha que l'han fet amb massa de sal o altres materials. El restaurant disposa d'una carta que els infants mateixos han escrit. Els cambrers i les cambreres anoten la comanda dels clients i també fan el compte. Les famílies també hi han col·laborat i, fins i tot, tenen uniformes pel personal de cuina i de sala.

Metge: a més de materials de cura (tiretes, benes...) i estris d'exploració com el fonendoscopi, tenen una bàscula per mesurar pes i alçada dels "pacients". Per altra banda, també tenen bloc de receptes, encara que de vegades el fan servir per deixar per escrit el motiu de la consulta.

Teatrí: en aquest espai hi poden trobar maquillatge i robes per disfressar-se; instruments musicals; un raconet fosc amb taula de llum, llum negra i llanternes; i un espai tranquil amb una catifa i coixins on poden sentir música amb auriculars o llegir contes. Els infants mateixos escullen la música que volen sentir.

Gimnàs: hi troben propostes toves i dures que van canviant al llarg del curs. Altres són fixes. Al gimnàs hi ha lloc pel joc motriu, per les construccions amb els mòduls d'escuma, pel joc simbòlic...

Taller: en aquest ambient tots els materials estan a l'abast dels infants. Poden escollir el suport en el que volen pintar i el material que faran servir, o poden triar fer fang ja sigui per modelar o per experimentar amb la seva textura i propietats. Abans de deixar l'espai, però, ha de quedar tot net i preparat per l'endemà. Els infants mateixos en són els encarregats. Hi ha també una zona tranquil·la amb llibres de pintors i escultors que esdevé un espai de reflexió. Si troben una làmina que els agrada, la poden portar a la classe a les 10 per parlar-ne a la rotllana.

Construccions: hi troben material de fusta, peces i retalls de fuster, animals de joguina, vehicles, vies... i miralls per poder veure la projecció de les obres fetes.

Funcionament

Cada dia, quan els nens i nenes de P3 (a partir del segon trimestre), P4 i P5 arriben a l'escola escullen a quin espai volen anar. Tenen a l'abast medalles representatives de cada espai amb la finalitat de controlar la quantitat de nens i nenes que hi ha en cada ambient. Hi ha espais en els que hi poden haver més infants (com el Gimnàs) i altres en el que convé que el grup sigui més reduït. Infants de P3, P4 i P5 comparteixen espais, experiències i aprenentatges. En cada ambient hi ha un adult que n'és responsable al llarg del curs.

Quan s'acosten les 10, cal recollir-ho tot i anar cadascú a la seva aula. És el moment de la rotllana.

Preguntes i comentaris freqüents

-I si hi ha algun nen o nena que no va mai a un espai determinat?

Conviden a tots els nens i nenes a visitar tots els ambients al llarg del curs, però no els forcen a que així sigui.
En principi, si escullen un espai, no poden canviar a mitja sessió. Tanmateix, si l'adult observa que l'infant no hi està a gust, li pot proposar que canviï.

-L'escola deu tenir més personal del normal...

Hi ha el mateix personal que en altres escoles. Una diferència que sí que hi pot haver és que hi ha TEI a P3. Especialistes i equip directiu de l'escola, ja siguin d'infantil o primària, també participen en els ambients si és necessari.

-Cal molt d'espai per posar-ho en pràctica...

En aquesta escola s'han recuperat espais que no s'aprofitaven del tot. Així, per exemple, els infants dinen a les aules. D'aquesta manera s'ha alliberat el menjador que abans només es feia servir al migdia, per convertir-lo en un dels ambients.
Un altre exemple és el racó de sota l'escala, on abans s'hi guardaven cadires i que ara és l'espai on experimenten amb la taula de llum i la llum negra.


Segur que poden sorgir moltes preguntes i comentaris més (que us convido a compartir).
Al final de la jornada, la Montserrat i la Judit ens van mostrar un dia a l'Escola El Puig a través d'un vídeo, perfecte per entendre molt més el valor d'aquesta manera de treballar.

Per saber-ne més...

Cifre-Mas, J., & Alcover, J. M. A. (2012). Aprender a través de los ambientes: una propuesta para una escuela activa y competencial. Aula de innovación educativa, (217), 16-19.

Batle, M. (2010). A la recerca d'una educació de qualitat: els ambients. Guix d'infantil, (56), 32-35.

 

Ambients d'aprenentatge

Institut-Escola Les Vinyes a les XII Jornades Novadors 2015

El passat 3 i 4 de juliol es van dur a terme les XII Jornades Novadors 2015 a Vinalab de Vinarós.
Com em passa sovint amb aquestes coses, me'n vaig assabentar tard però a temps per poder gaudir-ne el dissabte, com a mínim. Gràcies Twitter per fer-m'ho saber (concretament amb el tuit de Linda Castañeda (@lindacq) i gràcies a l'organització per fer possible que se'n pugui gaudir per streaming.

Concretament, el dissabte al matí en Sergi del Moral (@sergidelmoral) i en Boris Mir (@lamirada) van parlar dels projectes transversals que es duen a terme a l'IE Les Vinyes de Castellbisbal (@ielesvinyes). A la seva pàgina podeu trobar informació sobre com treballen i els diferents projectes que han dut a terme els últims anys. El següent vídeo, per exemple, el van fer els nois i noies de 2n d'ESO de la promoció 2013 per aconseguir finançament econòmic a través d'una plataforma de crowdfunding per la publicació de la revista que estaven creant.



La intervenció d'en Sergi del Moral i en Boris Mir a les jornades és inspiradora i esdevé una injecció d'optimisme pels qui pensem que una altra manera de treballar a secundària és possible. Tanmateix, són realistes i en cap moment pinten l'experiència com un camí de roses, ben al contrari. Són perfectament conscients dels entrebancs i dificultats que comporta. Malgrat tot, sembla ser que els cinc anys en aquest camí demostren que val la pena l'esforç.



Broadcast live streaming video on Ustream

Trabajo por proyectos en el Insittut-Escola Les Vinyes from Sergi del Moral

Altres enllaços sobre l'IE Les Vinyes:
A Les Vinyes tot bull en el final del segon trimestre!
Xarxa d'Instituts Innovadors 
Quadern d'idees

Escacs

Juanedc

Estic aprenent a jugar a escacs. Per ser fidel a la realitat, he de dir que un nen de tercer de primària m'està ensenyant a jugar a escacs.
Una de les petites feines que faig és de monitora al servei d'acollida matinal de l'escola. De 8 a 9 del matí, rebem els nens i nenes més matiners que arriben a l'escola abans que ningú perquè els pares i mares han d'anar treballar. Durant aquella hora, ens expliquen què han fet el dia abans, què faran durant la jornada, ens demanen ajuda amb alguna tasca que ha quedat pendent, llegeixen... o bé, juguem a alguna cosa. El tema dels jocs acostuma a anar per modes. Vam tenir un parell de setmanes que ens vam enganxar a jugar al Cluedo. Va arribar "Batalla naval" (o "Hundir la flota", com havíem dit sempre) i va deixar enrere el joc de detectius. A banda de les cartes, que són un clàssic del que sembla que no se'n cansen, la resta de jocs tenen i perden el seu moment de glòria.
El cas és que, un matí, l'O de sisè s'avorria i no sabia a què jugar. Jo ja feia dies que tenia el cuquet de buscar algun MOOC de cara a l'estiu per aprendre a jugar a escacs. Em semblava un joc interessant, llegia a tot arreu sobre els múltiples beneficis que té a nivell pedagògic i em feia una mica de ràbia no saber-hi jugar.
A la sala hi teníem el tauler i les peces d'escacs i, una mica per dir, li vaig preguntar a l'O si en sabia de jugar. En sabia! I li vaig demanar que me'n ensenyés. Tanmateix, quan encara no m'havia acabat d'explicar com es mou cada peça, Big Hero 6 em va prendre el meu mestre... a la classe del fons del passadís havien posat la pel·lícula i l'O la volia veure.
En aquell moment, va arribar el X de tercer. Va veure els escacs, va sentir la conversa que tenia amb l'O i es va engrescar a fer de mestre substitut. Quin crack! En sap molt! Aviat ens van envoltar altres nens de diversos cursos de primària que també en saben. Quan juguem,  segueixen amb atenció la partida. Recomanen moviments, discuteixen estratègies, anticipen les nostres jugades... un espectacle brillant.
Ja fa tres dies que, tan aviat com arriba, el X es disposa a jugar. M'ensenya estratègies i jugades noves que aprèn del seu pare i el seu tiet i em dóna consells. Un d'ells me'l repeteixo sovint abans de moure peça: "S'ha de pensar en tot!". Aquest matí, m'ha felicitat dient-me que havia millorat el meu joc en aquells dies i, quan han tocat les nou, m'ha posat deures: "Practica durant el cap de setmana", ha dit. No sé si m'agrada més estar millorant el meu joc o la motivació i convenciment amb que el veig fer el paper de mestre. Espero poder guanyar alguna partida perquè, de moment, no he progressat prou com per aconseguir-ho.

Si voleu saber una mica més sobre els escacs a l'escola i els beneficis dels escacs...


María Kovacic, D. (2012); Ajedrez en las escuelas. Una buena movida. PSICIENCIA Revista Latinoamericana de Ciencia Psicológica 4(1) 29-41 Recuperat en línia de http://www.psiencia.org/index.php/psiencia/article/viewArticle/87

Fernández Amigo, J.; Utilización de material didáctico con recursos de ajedrez para la enseñanza de las matemáticas: estudio de sus efectos en una muestra de alumnos de 2º de primaria. Tesi doctoral. Bellaterra; Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperada de http://ddd.uab.cat/record/36549/

Tedó, Xavier (2014, 11 de gener). Escac i mat. Els escacs entren a l'aula. Diari Ara. Recuperat de http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/Escac-mat-escacs-entren-laula_0_1064293567.html

Descobrint l'escola rural (II)

(Continua des de Descobrint l'escola rural I )

Racó a l'aula dels grans

Us explicaré una anècdota que em sembla molt divertida. Durant l'hora que vaig estar a l'aula dels grans, vaig viure una situació que em va fer topar amb un altre tret diferencial entre l’escola coneguda i la que coneixia aquell dia. En aquest cas, més enllà de qüestions de mida, era una qüestió més aviat lingüística. L’O de sisè no tenia les seves ulleres i havia d’escriure a l’ordinador un text sobre el dia de la seva Primera Comunió pel llibre electrònic que escriuen. L’Andreu em va demanar si li podia donar un cop de mà, dictant-li el text perquè forcés menys la vista. Encantada, vaig seure al costat i li vaig començar a dictar. Explicava que havien menjat patates fregides. Vaig mirar la pantalla i vaig veure que havia escrit “patatas”. El vaig alertar. La seva resposta va ser molt divertida: “Tu m’has dit ‘patatas’, a veure si ara em sortirà el text en barceloní!”. No m’havia trobat mai en la situació de dictar a algú que parla un dialecte diferent del meu. Curiosament, després em va costar més dictar-li, suposo que per la falta de costum de no fer les neutres.

L’hora del pati va ser un altre moment de contrast amb el que havia conegut fins llavors. Acostumada a patis que són compartits per un centenar –o més – de nens alhora, el pati de l’escola Sol Naixent m'inspirava, si més no, tranquil·litat. Érem tretze criatures, quatre adults i la calma habitual de Cubells. Això sí, com a tots els patis d’escola, s'hi jugava un partit de futbol.

En tornar a l’aula, ara a la dels petits, va ser el moment de canviar els càrrecs  i fer les rutines diàries. Amb cinc criatures a infantil... tothom té càrrec! Passar llista (es fa molt ràpid), l'ordre, el temps, la data... Va ser fantàstica la sortida que va tenir un nen de P4 quan el van informar del seu càrrec: “Una altra vegada?”.  La Ma Àngels li va explicar que tan pocs com eren no quedava més remei que anar repetint! 

L’última hora del matí la vaig passar amb els grans a Educació Física. Vam parlar força amb la Carme de la complexitat que suposa ser pocs al grup i, a més,  d’edats diferents.  A l’hora de treballar esports i, per tant, fer equips, el reduït nombre de nens i nenes fa que les possibilitats de combinació siguin limitades. Convé pensar-hi força per fer equips que vagin variant i, alhora, siguin equilibrats.

Tanmateix, el que en un principi sembla un problema, esdevé una oportunitat. I és que ser pocs, d’edats diferents  i estar barrejats fa que uns aprenguin dels altres, que els grans facin de model dels més petits  i que aquests es plantegin reptes que veuen assolir als que van davant.

Cubells (Calvari)

Va arribar la una i, per tant, l’hora de marxar. Una de les últimes preguntes que vaig fer va ser quants nens es quedaven a dinar aquell dilluns. Tres. El dia següent jo tornaria a l’escola, al menjador, amb els més de cent nens que es queden a dinar –en el primer torn-, amb el xivarri, el dringar dels coberts i les safates, les monitores amunt i avall amb el menjar... una altra realitat però, com totes, amb els seus pros i els seus contres.

Moltes gràcies a l'equip de l'Escola Sol Naixent per haver-me deixat entrar a les aules, permetre'm participar d'un dia a l'escola de Cubells i haver contestat totes les preguntes que vaig fer. El calendari i la distància no ens deixarà trobar-nos però a través del bloc de l'escola us aniré seguint.

Descobrint l'escola rural (I)

Imagino que no sóc l’única que el fet de treballar amb infants la fa més conscient de la pròpia infància. Sent així, sovint tinc molt presents records de l’escola o de la percepció que tenia llavors de fets i situacions que passaven en el meu entorn. De vegades, aquesta memòria esdevé una eina ja que m’ajuda a posar-me en el lloc de l’infant que tinc davant i reflexionar abans d’actuar segons el rol que em pertoca. Altres vegades, els records són interrogants, preguntes que em vaig fer fa molts anys que no van tenir resposta i que ara em puc replantejar.

Aquest és el cas de la pregunta que em feia quan anava a Cubells, passava per davant de l’escola –sempre buida- i pensava en com seria ser-ne alumna.  Aquesta qüestió em venia al cap tant a Cubells, on veia un centre molt més petit que el meu i en un entorn molt diferent; com a Barcelona, on vaig descobrir que hi havia col·legis amb portes d’entrada pràcticament iguals que les d’un edifici d'habitatges i amb patis interiors.

Com deia abans, ara tinc l’oportunitat de replantejar-me preguntes com aquesta. Aprofitant que s’acostava un dia de festa local en dilluns, vaig trucar a l’escola de Cubells per demanar permís per fer-hi una visita. No hi van tenir inconvenient. 

Érem al vespre de diumenge i ja estava neguitosa. Se’m feia estrany haver de matinar per anar a l’escola allà, encara que fos com a visitant...

A Cubells, les classes comencen a dos quarts de nou (fan sisena hora). Quan vaig arribar, uns minuts abans de l’hora, els menuts ja eren a la porta amb les seves famílies. Una mestra va obrir i van anar entrant. No va sonar cap timbre ni música. Anaven entrant tranquil·lament i, certament, va durar poc. Aviat ja eren tots dins.

La primera hora la vaig passar a l’aula dels menuts. Visualment, l’aula es dividia en dos espais:  un format per taules en forma d’U on seien els nens i nenes de P4 i P5 (tres i dos alumnes, respectivament) i un altre format per dues taules individuals, una al costat de l’altra però capiculades, on seien les dues alumnes de primer. La jornada començava amb una estona de lectura. P4 i P5 miraven i llegien contes lliurement, mentre que la mestra llegia amb les dues nenes de primer.  En acabat, van fer diferents tasques, segons el curs. Tanmateix, les parets m’explicaven que també feien activitats conjuntes.

Cal dir que era un dia diferent del que és habitual ja que la tutora del grup arribaria més tard. Així, les rutines com el canvi de càrrecs, passar llista, el temps, etc. es van fer després del pati.

Cap a les deu vaig anar a l'aula dels grans. Cinc cursos en un únic espai; sis alumnes en total: dos nens de segon, una nena de tercer, un nen de quart, un de cinquè i un de sisè. Com en el cas dels petits, treballen individualment continguts del seu curs però també realitzen activitats tots junts, per cicles... L'heterogeneïtat del grup demandava atenció individual. L'Andreu anava amunt i avall, atenent a uns i altres, reforçant aquí i animant allà... 

(continuarà...) 

Dia Mundial dels Docents

L'any 1994, la Unesco va declarar el 5 d'octubre Dia Mundial dels Docents. Aquest any, el missatge ha estat: Invertir en el futur, invertir en els docents.
Ja sabem que els "Dies Mundials de" no solucionen res, però sí que permeten que, com a mínim un cop l'any, es faci visible la reivindicació, la necessitat o la condició del col·lectiu en qüestió.

Tanmateix, el Dia Mundial dels Docents hauria de servir també per fer autocrítica i reflexionar sobre la pròpia evolució en l'exercici de la docència.
Així, de la mateixa manera que en la data d'avui apareixen vídeos a Youtube que donen gràcies als mestres per la gran feina que fan, també cal ser humil i veure tot el camí que queda per recórrer, per millorar i per seguir aprenent. 
Acabeu de gaudir d'aquest dia  i, demà que és dilluns, encareu la jornada amb energia renovada i amb l'alegria de qui fa una feina meravellosa i apassionant.

La alegría de enseñar

"Enseñar es un ejercicio de immortalidad. De alguna forma seguimos viviendo en aquellos cuyos ojos aprendieron a ver el mundo a través de la magia de nuestra palabra. Así, el profesor no muere nunca…" RUBEM ALVES

 Així comença el llibre de Rubem Alves,  La alegría de enseñar.  Com els  millors llibres que he llegit últimament, ha arribat a mi de la mà de mestres; mestres savis  i poetes. En P li va recomanar a R i R me'n va dir meravelles. Quina raó té quan diu que hauria de ser lectura obligatòria  per aquelles persones que ens estem formant per ensenyar!  (Idea que també planteja Irene de Puig en el pròleg).

 Em recorda una mica a l'obra de Thomas Nagel, ¿Qué significa todo esto? No pas perquè tractin el mateix, sinó perquè tots dos són llibres curts, que  no arriben al centenar de pàgines, però que diuen molt.

Per altra banda, tot i que la primera edició és de 1996, podria haver estat escrit aquest matí. I això em sembla una mica preocupant perquè potser vol dir que no estem avançant gaire… continua vigent la Llei de  Charlie Brown (pàg. 26), per exemple.  I segueixen existint prínceps i princeses encantats per bruixes i bruixots que els han tornat gripaus (pàg. 38). Per sort, també hi ha qui els desperta de l'encanteri. Per no parlar de les vaques, les orugues, en Leonardo… no hi ha capítol que em sembli desfasat en el moment que vivim, motiu per el qual crec que n'hauríem de prendre nota.

Mentrestant, us recomano que el llegiu i que ho feu amb calma, com qui menja un bombó i sap que estarà molt de temps sense tastar-ne un altre. 

 "Las escuelas existen, no para enseñar las respuestas, sino para hacer las preguntas. Las respuestas nos permiten andar sobre la tierra firme. Pero sólo las preguntas nos permiten entrar en el mar de lo desconocido." (pàg.81)

Imatge: octaedro.com 

Gràcies P i R per aquest bombó.

Educar Empoderando

Després d'haver vist el documental Entre Maestros, vaig trobar una conferència de Carlos González, sobre la seva visió de l'educació i per què  i com ho va traslladar a l'aula:

Educar Empoderando.
A aquells i aquelles que les referències al cor i l'ànima us fan fugir, us diré que val la pena que feu un esforç perquè les reflexions personals a les que porta són interessants. Tant si hi esteu més d'acord com si no, no crec que us deixi indiferents.
Mentre l'escoltava no podia evitar pensar "ostres, és veritat" diverses vegades i recordar situacions del meu pas per l'escola i l'institut que il·lustraven el que deia.  En altres moments, em costava compartir la seva visió. Potser perquè encara estic verda o potser perquè la meva essència és així...
De totes les coses que diu, n'hi ha  una que m'ha quedat molt marcada, potser perquè m'ha aportat la manera de justificar o argumentar l'actuació davant de certes situacions a l'aula. Permet explicar que hi ha alternatives serenes, lluny de perdre els papers i enfurismar-se. Fa referència a  l'insult (entre l'alumnat o de l'alumnat a l'educador/a) partint de la intervenció d'una assistent. Carlos González diu: "Cuando alguien te insulta, tiene poder porque tú se lo has dado. (...) Si yo tengo un regalo para ti, (...) y yo te lo doy y tu no lo quieres, ¿de quién es ese regalo?..." (26'40" de la primera part) Us recomano que veieu el fragment sencer.





Per cert, en un moment de la conferència parla del seu llibre. Concretament diu que el podem trobar de forma gratuïta a la xarxa. Per exemple, en aquest enllaç: 23 maestros de corazón. Un salto cuántico en la seneñanza. Tot un detall que sigui un llibre lliure!

Entre Maestros

Primera setmana de juny. El dilluns va ser un dia de retrobament. Aprofitant que ja no havia d'anar a l'Espai de Joc, vaig anar a visitar l'escola on havia estat mesos enrere (i gran part de la meva vida).
De tornada a Sant Climent amb l'A, em va parlar d'un documental: Entre Maestros. Una experiència educativa duta a terme a partir del llibre de Carlos González 23 Maestros de corazón. Un salto cuántico en la enseñanza.

Per no explicar més del que cal, ho resumiré amb frases pròpies de la pel·lícula-documental:

"El fracaso sería no hacerlo, no intentarlo."

 "El principio socrático de 'conócete a tí mismo' que en nuestra educación, en clase de filosofía, en bachillerato, se explica. Pero no se da a los alumnos herramientas para conocerse a sí mismos."

"Cada alumno lleva una sabiduría interior dentro."

"...precisamente esa es la apuesta de Entre Maestros, que el educador sepa ver al alumno o al hijo más allá del personaje y de lo que te molesta de aquel personaje."

Si en voleu saber més, a La danza de la vida hi trobareu més informació sobre aquesta experiència, com es va dur a terme, reflexions, etc. publicades per el mateix Carlos González.

També us convido a veure el documental:

Aprenent...

Arriba divendres, però no és un divendres qualsevol. Marxem de vacances (mitges vacances en el meu cas) i ho fem carregats i carregades de coses positives (com a mínim jo).
Feia molts dies que esperava que es publiqués l'entrada d'avui a Arrenca a córrer, principalment perquè crec que el que veig a l'escola és digne de ser compartit (agraeixo mil a la Laura que tingués la idea de publicar-ho i al R que accedís a ser entrevistat -R crack-).

Per altra banda, durant dues setmanes i fins avui, a 3r s'ha fet El Mestre o la Mestra de la setmana. Amb els nens i nenes de 3r B he après alguna paraula en coreà i una clau de hapkido, a fer música amb un got, a cantar una cançó i entendre un mica els moviments de la directora de la coral. També m'han ensenyat a fer ampolletes de sal de colors, a cuinar magdalenes, moltes coses sobre l'escalada i com fer un nus de vuit. Hem construït una guitarra amb una capsa de sabates i ens hem introduït en el món de la reflexologia podal. I més que podria haver après! Per coses de l'horari, em vaig perdre les classes de tennis, futbol, com fer un arbre genealògic, roses de filferro, un pastís boníssim, papiroflèxia... Els nens i nenes de 3r s'han fet detallets per agrair-se les classes compartides. Des d'aquí, jo també vull agrair-los tot el que m'han ensenyat.
I també mereixen ser felicitats per la gran feina que han fet! Tant per la preparació de la classe com per l'interès, l'exposició en públic, la paciència i el respecte mostrat vers els companys i companyes.
Crec que és una activitat molt engrescadora i amb molt valor educatiu, tant per el que fa de mestr@ com per el que fa d'alumn@.
Gaudiu molt d'aquestes merescudes vacances, grans i petits!!

Entre les murs (La clase)

François Bégaudeau, escriptor, periodista i actor, va escriure la novel•la Entre les murs l'any 2006. Amb ella mostra la realitat d'una aula de l'institut François Dolto del districte número 20 de París.
L'any 2008 es va rodar la pel•lícula basada en aquest llibre, dirigida per Laurent Cantet. François Bégaudeau en va ser el guionista i també un dels actors. Interpreta el paper del professor de literatura i tutor del grup-classe en el que se centra la història. 

No crec que sigui una pel•lícula per passar l'estona però la recomano força, sobretot a educadors (i amb més insistència si són de secundària). Veient-la em sentia una mica com si estigués mirant pel forat del pany d'una sala de professors. Es destapen els diferents rols i models de professor, les seves debilitats i frustracions,  i la seva impotència davant allò que no saben o no poden controlar. I, amb tot això, és magnífica per reflexionar sobre les mesures de disciplina que es posen en pràctica (principalment als instituts) com l'expulsió.

*****SPOILER*****
Generalment, no explico els finals, però en aquest cas vull fer-ne un comentari. El final arriba de tal manera que queda la sensació que falta mitja pel•lícula. El primer que ve al cap en aquest moment és "I ara què? Què se'n fa d'aquest noi?". Penso que és la gràcia del final i una mica la lliçó de tot plegat. Els seus educadors han decidit expulsar-lo malgrat saber que podia ser que el retornessin al seu país d'origen. Un cop deixa enrera la porta del centre, ja cap d'ells en tornarà a saber res més. Quedaran en la seva consciència les conseqüències de la seva decisió i el dubte d'haver fet o no el correcte.

Las Maestras de la República

Avui és 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Com cada any, apareixen notícies sobre la situació en la que ens trobem i, la veritat, sembla que no avancem per més reivindicacions, manifestos i manifestacions que es facin. De fet, anem enrera, molt enrera, i una mostra és la reforma de la llei de l'avortament.
Som majoria a les universitats però cobrem el 20% menys que els homes, principalment perquè ens quedem feines més precàries. Només el 3% de les empreses europees estan dirigides per dones, és a dir, que continua existint el sostre de vidre que impedeix a les dones arribar a càrrecs de responsabilitat. Per altra banda, la maternitat encara condiciona la nostra carrera professional. Poques empreses prenen mesures reals i efectives de conciliació i la dedicació a la cura dels fills continua sent asimètrica, de manera que és principalment la mare la que redueix la seva jornada o adapta el seu horari laboral per poder dedicar-se als fills. Empreses, teniu la responsabilitat i deure de canviar!! Pares, espavileu (més)!!! Dones, seguim lluitant!!

Dit això... què millor que recordar unes dones valentes i lliutadores com les mestres de la República, en un dia com avui? Van ser dones compromeses amb la lluita pels drets de les dones i per la modernització de l'educació basada en els principis de l'escola pública i democràtica.
El documental Las Maestras de la República (Pilar Pérez Solano, 2013) explica la feina de les mestres de l'època i l'herència que ens han deixat a partir de la recreació de la vida d'una d'elles, imatges d'arxiu i testimonis d'investigadors i familiars.
Va guanyar el Goya a la millor pel·lícula documental 2014. S'estrena el 14 de març en cinemes però podeu veure'l a Filmin.

Mentrestant, podeu veure el tràiler:


També et pot agradar... Els mestres de la República

Un mestre particular

És divendres (faves tendres). Ha estat un matí agredolç,  tot i que ha estat més dolç que agre.
Un dels moments dolços de la jornada ha estat durant el Racó de Llengua, amb el P, quan hem visionat el conte Un mestre particular, d'Una mà de contes. 

Accepto que avui estic més sensible que de costum (que ja és dir) i potser per això el conte m'ha arribat més. Sigui com sigui, l'he trobat preciós i digne de ser compartit.

"-I com és que tu en saps tant? -va tornar a preguntar el fill del ministre, més animat.
-Perquè un mestre és com un nen, que mai no perd la curiositat- va contestar. "

El que no surt als llibres

La llibertat funciona. Diuen que A. Neill ho va provar i comprovar. A l'escola: cors, no caps. També ho va dir Neill. "Jo vull que els meus alumnes siguin feliços". No sé si algun cop ho va dir Neill això -segurament sí- però avui ho ha dit R i, malgrat que no surt als llibres, em sembla molt important.
Tinc la sort d'estar unes quantes hores a la setmana en una aula de 3r de primària i tinc el privilegi de poder observar què hi passa i què s'hi cou, de vegades de manera més distant i d'altres menys. No puc evitar analitzar, relacionar, fer-me preguntes i fer comparacions sobre el que havia vist fins ara i el que veig. Suposo que és el mal de l'aprenent. I el que veig m'agrada, com també m'agrada no veure-hi altres coses.
Una de les coses que no hi veig és por, tensió. L'ambient és relaxat. Fan el que han de fer quan ho han de fer (generalment...ei, que són nens!). La relació que veig entre els mestres i l'alumnat és sempre respectuosa. No hi ha crits, ni retrets. És diu el que cal dir quan cal dir-ho, però sempre es diu bé.  No hi ha etiquetes i, en canvi, sempre hi ha una porta oberta a la millora, a la superació al ritme de cadascú. Tampoc hi he vist càstigs, però sí reforç positiu. No hi he trobat cap rastre d'humiliacions i ridiculitzacions però sí de suport, sempre que ha calgut.
I una altra cosa que he vist i que m'ha encantat: he vist creure en la capacitat dels nens i nenes per fer les coses segons el seu criteri. I això, crec, és fonamental perquè aprenguin a tenir sentit crític i a decidir per ells mateixos. Ara seran coses petites, demà podran decidir el seu futur.

(Detall de conversa sobre activitat a la llibreta, un cop comentada entre tots)
A: Com ho fem?
R: Com creguis que ho has de fer.
A: Quin títol posem?
R: Posa el que creguis que has de posar.

Res de deixar "x" quadrets de marge sí o sí. Res de marcar amb quin color va el títol o si va centrat o a un costat. Res de marcar un títol com a únic vàlid. Hi pot haver moltes maneres vàlides de fer les coses i cadascú ha de trobar (i trobarà) la seva, si ningú ho impedeix.

Relacions interpersonals i educació

Rita Pierson és una mestra, filla i néta de mestres, amb 40 anys d'experiència. Diu que ha passat la major part de la seva vida a l'escola, de camí a l'escola o parlant de l'escola. En aquest cas, parla de les connexions humanes i la seva importància en l'aprenentatge a l'aula.

Una xerrada que provoca somriures, assentir constantment amb el cap i un xic d'emoció.

La Educación Prohibida

Avui vull compartir una pel•lícula  que m'ha arribat a través del fòrum de Comunicació i Educació, gràcies a una companya que l'ha penjat. Vaig anar a dormir força tard per veure-la, però també per tot el garbuix d'idees, records i reflexions que em va provocar i que no em van deixar aclucar els ulls fàcilment. Si aconsegueixo posar ordre en tot el que em va venir al cap de cop -i si tinc temps- ja en faré cinc cèntims. De moment, aquí hi ha la pel•lícula.

El laberinto autista

Fa uns dies a La 2, es va emetre un documental sobre l'autisme: El laberinto autista. A l'asignatura de Psicologia del Desenvolupament a la UNED ens l'han recomanat per treballar un dels capítols del programa que parla sobre diferents transtorns, entre ells l'autisme.
Ens alerten que pot ser que no estigui disponible gaires dies. Mentrestant, aquí el teniu:

El laberinto autista

Enllaços web de jocs online, tallers...

Aquest Nadal, l'Espai Internet dels informatius de TV3 ha estat dedicat a les pàgines web amb continguts per nens i nenes. Hi ha tant continguts d'entreteniment com educatius per a nens i nenes de totes les edats, així com recursos per educadors i educadores. Us deixo les que més m'han agradat o més útils m'han semblat:

Childtopia

Genmagic

Vedoque

Maestroteca

Jocs web

El racó del joc de pensar 

El web de la Teresa. Recursos educatius

Entreteniments matemàtics

Diversos

La formiga matemàtica