Tancat per exàmens

I mentrestant, us deixo un article publicat a Noticias Galicia.com:

El profesor Swartz dice que los exámenes prueban  la memoria y no la inteligencia
Sábado, 09 Mayo 2015 10:36
por NoticiasGalicia.com

El profesor emérito de la Universidad de Massachusetts (EEUU) Robert Swartz considera en una entrevista con Efe que el sistema de evaluaciones escolares puede probar puntualmente la memoria del alumnado, pero no muestra su inteligencia y creatividad y tampoco contribuye a su desarrollo.
Swartz, que participa en un seminario en el colegio Peleteiro de Santiago de Compostela sobre "Creatividad, pensamiento crítico e innovación en el currículum", opina que ese tipo de pruebas "suelen poner a prueba la memoria" de los alumnos, pero no sus capacidades, habilidades y conocimientos.
Advierte además de que a menudo se da la circunstancia de que el profesorado llega, incluso, a "preparar a los alumnos para las pruebas", mediante un método que consiste en repetir una serie de conocimientos aprendidos, para lo que es necesario que tengan que "repasar", y eso puede conllevar que olviden luego lo interiorizado para ese fin examinador y que, por ende, "el aprendizaje se vuelva un aburrimiento".
Filósofo y director del Centro Nacional para la Enseñanza del Pensamiento (NCTT, siglas en inglés), una especie de 'think-tank' o laboratorio de ideas para fomentar un aprendizaje más participativo y creativo de los alumnos, Swartz apunta que en Estados Unidos "los exámenes se han convertido en un negocio" para algunas empresas que son vendedoras de ese tipo de productos.
Indica así, con añoranza, que la iniciativa primigenia del programa internacional de evaluación de estudiantes, conocido como "PISA", estaba inicialmente diseñada por la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) para contrastar los resultados en unos y otros países, y para mostrar "algo más que memoria".
Confiesa ser consciente de que eso ha suscitado muchas críticas en diversos países de los que ven que esos exámenes obvian, precisamente, muchas de las potencialidades de los alumnos. Sin embargo, estima que PISA es una herramienta indicativa para ver la evolución y los progresos, aunque considera conveniente un debate profundo sobre ese tipo de pruebas para "poder mejorarlas".
En cuanto al hecho de que los resultados en España figuren en algunos indicadores por debajo de la media de países de la OCDE, que incluye a los estados más desarrollados del planeta, señala que "hay que tomarse seriamente la manera en que se educa" a las generaciones futuras.
Swartz explica que hace medio siglo que visitó España como estudiante y tuvo la oportunidad de viajar a diversos puntos de la Península Ibérica, aunque nunca a Galicia, pero observa que en los últimos años, en los que ha regresado para impartir programas de formación dirigidos a profesores a cargo del NCTT, ha constatado que los educadores aseguran que el modelo actual "no está funcionando".
"Algunos me dicen incluso que es un fracaso completo", comenta el profesor estadounidense, que trata de persuadir de que el papel del docente sea más de "guía de aprendizaje" para "abrir la mente" a los alumnos e invitarlos a tener "capacidad crítica" y a descubrir por sí mismos.
Afirma este especialista que las tecnologías han permitido abrir nuevas ventanas al conocimiento y constituyen una "verdadera revolución", por lo que el papel del profesorado está cambiando y debe adecuarse también a proporcionar "referencias" para que los alumnos puedan distinguir por sí mismos, porque "deben ser conscientes de que en internet cualquiera puede poner lo que quiera".
"No se trata de censurar" sino de facilitar que esas nuevas tecnologías, que entrañan también "riesgos", puedan ser "herramientas útiles" que susciten el interés por el conocimiento, enfatiza. Swartz asegura que sus propuestas de aprendizaje, que impartirá en un taller junto a la profesora Carol McGuinness de la norirlandesa Queen's University, llevan a los alumnos a estar "más felices, más comprometidos y más interesados en sus tareas" y, asimismo, a tener "mejores resultados en los exámenes".

Quatre pensaments sobre els fets d'ahir

FMRPedagògica (@FMRPc)

El que va passar ahir no es pot tornar a repetir. Les notícies parlen del possible brot psicòtic que podria haver patit l'agressor, de que aquest és inimputable perquè és menor de 13 anys. És una criatura. La primera pregunta que m'ha vingut al cap ha estat: com pot ser que arribés una ballesta a mans d'un nen?
Diuen  que feia temps que parlava d'una "llista negra" de persones a qui volia fer mal. Per què ningú va donar importància a aquests comentaris o va poder detectar que podia passar una cosa així?

L'evidencia es que la societat esta malalta. Mira videojocs, series televisio, exercit al salo ensenyament... https://t.co/PM6JRk15xI
— Moises Moll Messegué (@moisesmoll) April 20, 2015

Si ha estat un brot psicotic, aleshores el professor ha estat victima de les retallades. https://t.co/4KWDsWRDkM
— Moises Moll Messegué (@moisesmoll) April 20, 2015

Aquests fets em dolen i em fan ràbia. Hem vist arribar a casa nostra l'horror que pensàvem que ens quedava molt lluny quan a les notícies sortien casos similars, als Estats Units. Ha mort un professor. Un nen ha marcat la seva vida en el moment en que ha agafat una ballesta. Per molt inimputable que sigui, portarà aquest pes per sempre i, segurament, serà assenyalat. I, si realment ha patit un brot psicòtic, aquest cas també farà mal al col·lectiu de persones que en pateixen. Encara que mai hagin presentat conductes agressives, alimentarà l'estigma.

És un drama per tots i totes perquè, com bé ha dit R, "tots hem fallat quan passa una cosa d'aquesta magnitut". Cadascú ha de posar el seu granet de sorra per contribuir a que no torni a succeir.

Allunyem les armes dels nens i nenes (si pot ser de tothom, millor).
Eliminem els missatges tòxics i violents que arriben a través dels mitjans.
Eduquem per la pau, resolguem els conflictes pacíficament i portem els nostres infants a fer-ho.
Observem, escoltem-los, acompanyem-los.



La tragedia de l’institut Joan Fuster, a la recerca de respostes (Diari de l'Educació)

Estudio amb el mòbil: aplicacions útils

Fa unes setmanes llegíem al diari que el proper curs els centres educatius hauran de regular l'ús del mòbil i que el departament aconsella que aquest sigui aprofitat com a eina educativa. Tot i que molts ja han optat per seguir amb la bena als ulls i amb l'opció de la prohibició, hi ha centres que han preferit buscar solucions. Com he dit força vegades...

@elsmatins #elsmatinsTV3 el mòbil com qualsevol altra eina s'ha d'aprendre a fer servir.Prohibir-ho és aparcar el problema, no solucionar-lo
— Laia  (@neska84) October 24, 2014

El mòbil és una eina i, com a tal, es pot fer servir molt o poc, millor o pitjor i treure'n més o menys profit. Tenint el compte el que costa econòmicament i tot el que podem fer amb ell, jo intento que em sigui una eina útil en la major quantitat possible de situacions i em meravello cada vegada que descobreixo una nova aplicació que em fa servei.
I ara sí, un recull d'aplicacions que em són útils com estudiant i a la feina. Suposo que les coneixereu totes perquè considero que són molt bàsiques i que em queda moltíssim per descobrir. De fet, espero poder ampliar la llista en posteriors entrades.

• CamScanner -Phone PDF Creator: gratuïta amb opció premium per 1.47 €. Magnífica per no haver d'anar a l'escàner cada vegada que hem d'enviar un document signat. Per altra banda, l'he fet servir per emmagatzemar en pdf articles interessants que he trobat en paper o material de cursos presencials que no ens han facilitat en format digital. De moment, no m'ha fet falta la opció premium.

• DIEC2: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans en línia. Com us podeu imaginar, pesa molt menys que la opció en paper, constantment actualitzat i no ocupa lloc a la prestatgeria. Disponible en qualsevol moment. Això sí que és un diccionari de butxaca.

• WordReference: Diccionari anglès-castellà, castellà-anglès i moltíssimes llengües més. No només ofereix la definició i la traducció del diccionari oficial, també aporta resultats de fòrums de discussió i, per tant, inclou expressions col·loquials o informals que generalment no surten als diccionaris.

• DRAE: Diccionario de la Real Academia Española. Diccionari de castellà. Útil com el DIEC2.

• Dropbox: servei gratuït per emmagatzemar arxius des de qualsevol lloc. En els dispositius en els que l'instal·lis s'hi desaran els arxius automàticament quan els pugis. Des de qualsevol ordinador o dispositiu hi podràs accedir. I, a més, pots compartir carpetes i arxius amb qui vulguis. En aquest sentit, ens ha anat molt bé per a treballs en grup. Millor que Google Drive ja que hi havia documents amb taules que es desquadraven en exportar-los a Word.

• Box: com Dropbox, però dóna 10 GB gratuïtament d'entrada.

• Multiplication: joc per treballar les taules de multiplicar. La faig servir amb nens de primària a qui faig classe. Hi ha uns micos atrapats en sacs, cadascun correspon a una taula. Per alliberar-lo cal contestar correctament a les multiplicacions que van apareixent i fer un mínim de punts. El temps enrere per aconseguir-ho corre. Per contestar, cal tocar la bombolla que conté la resposta correcta.

• Hangouts: en la línia d'Skype però, per algun motiu, em resulta més fàcil de fer servir. Per exemple, en l'últim treball en grup a la facultat, ens ha permès reunir-nos per videoconferència a l'hora que treballàvem en el document del treball i sense sortir de casa! És de Google, només cal un compte de Gmail per fer-lo servir. Us imagineu intercanvis entre alumnes de diferents llocs? Doncs no cal que ho imagineu. Vaig començar a escriure aquesta entrada fa deu dies. Avui que m'hi torno a posar, allò que imaginava ja existeix (més o menys). Mireu aquest vídeo d'Skype:

 

• Docs To Go: la millor aplicació que he trobat per veure, editar i crear arxius de Microsoft Office des de dispositiu mòbil. Cal dir que per crear-ne de nous cal la versió de pagament però, si l'heu de fer servir, val la pena. 

• OpenDocumentReader: la versió per a Open Office. 

• Anatomy 4D:  útil per treballar l'anatomia humana i el funcionament del cor. Tant per primària com per secundària i molt més atractiu i interactiu que una imatge en un llibre de text. Podeu saber-ne més a Bocinets del món.

• Elements 4D:  Com l'Anatomy 4D però per treballar amb els elements de la taula periòdica. També podeu saber-ne més a Bocinets del món.

Diari ARA i el Dia Mundial de la Infància

ARA 20 de novembre de 2014

Ja tornem a ser a 20 de novembre. Un any més commemorem l'aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Enguany ja en fa 25 i, tot i que si mirem enrere s'ha fet feina, crec que no sóc l'única que té la sensació d'anar massa lents. 
El diari ARA ha publicat un diari especial en el dia d'avui il·lustrat per nens i nenes, com ja va fer l'any passat. Per una banda, expressen amb els seus dibuixos el món que no volen i, per una altra, reclamen el món que desitgen.
Ja fa dies que el diari demanava la participació d'escoles i entitats relacionades amb la infància per fer arribar dibuixos d'aquestes temàtiques i, alhora, havia impulsat activitats per la reflexió sobre el món que els envolta. Em sembla una iniciativa fantàstica donar veu als infants en un diari i fer-ho de la manera en que ells sovint expressen més i millor: dibuixant. Alhora, em sembla simpàtica la disposició de les persones que escriuen al diari per canviar per un dia la seva fotografia per un retrat fet per una criatura. Sense vergonya ni complexes, acceptant com són segons la mirada de l'infant.

ARA 20 de novembre de 2013

Des de l'inici, ja abans de que arribés al quiosc el diari en paper, l'ARA m'ha semblat molt compromès amb la infància i l'educació, així com amb temes que d'una manera o altra se'n deriven o se n'alimenten (emprenedoria, cultura, ciència, tecnologia...). Aquesta no és la primera vegada que ens desperten -o ens diuen bona nit- amb una edició especial o dossiers específics, com el del passat 16 de novembre dedicat a la filosofia, o el del  diumenge 5 d'octubre que destacava la nova col·lecció d'art modern de l'MNAC, entre moltes altres.

Per tot això, aquesta entrada pretén recordar el dia d'avui i reconèixer la feina d'un mitjà de comunicació que posa el seu granet de sorra pel respecte dels Drets dels Infants, en aquest cas, escoltant-los i oferint-los la possibilitat d'expressar la seva opinió i visió del món.

Robòtica a l'aula

La robòtica i la programació estan presents en la nostra vida quotidiana, en siguem conscients o no. Des de la batedora i la rentadora que fa temps que ens acompanyen, fins als robots aspiradors com la Roomba (iRobot) o les persianes automàtiques. Si mirem al nostre voltant, veiem que la robòtica forma part del nostre present i sembla que la seva presència encara serà més gran en el nostre futur. És per això que convé, no només saber fer servir aquests aparells, sinó també saber com funcionen i entendre el seu llenguatge.

"El campo de la robótica se desboradará cuando los robots sean de dominio público, esta revolución exigirá que la gente de la era de la información no sea "analfabeta robótica"." (pàg. 12)
 

Diferents veus reclamen que la robòtica i la programació entrin a l'aula. D'altres no n'estan convençudes però crec que la diferència entre elles rau més en la manera de fer-ho que no en la matèria en sí.
Així, crear una assignatura nova  de robòtica i programació no em sembla la millor opció, més quan hauríem de tendir cap a un procés d'ensenyament-aprenentatge globalitzat i no per matèries. Tampoc penso que la solució sigui relegar-ho a l'activitat extra-escolar, que no arriba a tothom i que no connecta amb els aprenentatges a l'aula. Tanmateix, crec que és important que hi sigui present, alhora com a eina i matèria d'aprenentatge.

Every kid should experience robotics, starting in elementary school. Options: Lego Mindstorms, FIRST Robotics, humanoid robots competitions.
— Marc Prensky (@marcprensky) May 23, 2013

A més d'aquestes opcions que ens proposa Marc Prensky, també hi ha Arduino. Concretament us presentaré The Arduino Starter Kit, que ha arribat fa poc a casa meva. No és que mai m'hagi interessat especialment aquest món, però la meva parella, un manetes que sap de tot una mica i que no deixa mai les ganes d'aprendre, va arribar un dia a casa amb el kit sota el braç. En poc temps em tenia fascinada i impacient per provar de fer algun petit projecte que, a més, fos aplicable a l'aula. Encara no m'hi he posat però espero poder compartir-ne algun aviat.
De moment, us puc dir que el kit conté el necessari per dur a terme 15 projectes senzills. Les instruccions per realitzar-los es troben en el llibre de projectes que ve inclòs.  Es recomana el seu ús a partir dels 8 anys. Alguns dels projectes que proposen són un teclat (instrument musical), un rellotge digital o un termòmetre. El kit es pot anar ampliant amb més peces que són força econòmiques, així que a mesura que es va dominant el llenguatge, es poden anar fent cosetes més complexes.

I si voleu tafanejar tota l'oferta que hi ha de kits de robòtica educatius, us deixo la pàgina d'ANDORobots. La botiga física és a Andorra. Hi vam anar fa uns dies i en Jordi ens va atendre molt bé.

Finalment, en relació amb tot aquest tema, us deixo un article d'El Periódico del 20 de juny de 2014: Pares i mestres fan que l'escola ensenyi a programar

Us pot interessar: 18 de setembre: Introducció a la robòtica educativa

El que tenim entre mans

Avui hem llegit la notícia de la condemna de l'educadora i la directora del centre de Castelldefels en el que va morir un infant en ennuegar-se amb un tros de pera.
No escric aquesta entrada per jutjar ningú, només faltaria. Escric aquesta entrada perquè aquesta notícia i aquest accident, com altres que hi ha hagut, em fan pensar en la importància del "que tenim entre mans" els professionals de l'educació a les escoles, bressol i no bressol.
El que tenim entre mans són persones, vulnerables per la seva condició d'infants, i són el més valuós de cada casa. Les famílies responsables d'aquests nens i nenes, deleguen en nosaltres aquesta responsabilitat unes hores al dia, amb més o menys recança i amb més o menys confiança, esperant que donem el millor de nosaltres mateixos alhora de tenir-ne cura i de col·laborar en la tasca compartida d'educar-los.
Com a professionals, cal estar a l'alçada i això inclou ser capaços de vetllar per la seguretat de l'infant.
Quan vaig començar la formació de TEI, ja s'incloïa el mòdul de Primers Auxilis (abans, no!). Posteriorment, en una de les escoles en que vaig treballar, l'empresa ens va formar també en aquest camp. Potser perquè tinc un pare molt patidor que crec que m'ha transmès el respecte (més que la por) a les situacions de risc, mai m'ha fet mandra formar-me, ja sigui a través d'un mòdul, un curs o preguntant a professionals de la sanitat (gràcies Helena, Toni, Yolanda, Marta, Isa. Gràcies Amalia de Diario de una mamá pediatra). Això sí, el pensament sempre ha estat: "va bé saber-ho, però toquem fusta perquè mai no ho hagi de fer servir".  I de moment, ha estat així. Tinc la teoria, pràctica poca.
El més greu al que m'he hagut d'enfrontar és un trau al cap d'un nen de P3. Des de la distància que dóna el temps, crec que vaig reaccionar força bé. Malgrat estar tremolant, vaig mantenir la calma i crec que vaig assolir l'objectiu de no transmetre angoixa o por a l'infant. Vam avisar la mare, vam anar al metge on ens vam trobar amb ella, li van posar uns puntets i cap a casa.
Tanmateix, ni amb tota la formació del món no puc estar segura de saber reaccionar davant de casos més seriosos. No sóc infermera, ni metge. No m'hi trobo cada dia, ni sovint, ni de tant en tant, per sort.

I hi ha situacions que em fa força por que es puguin produir: convulsions per febre, atacs epilèptics, també els ennuegaments... però no sempre es poden preveure o evitar, així que no puc tenir por permanentment.  El que sí intento és reduir al màxim les situacions de risc que sí es poden evitar. I, en aquest sentit, a nivell d'organització dels espais i el mobiliari, la normativa és molt clara (endolls, prestatgeries...). En relació a les titulacions, també (després cadascú ha de ser prou responsable per reciclar-se el que calgui).
Penso que el personal educatiu dels centres té la responsabilitat de vetllar per la seguretat dels infants mentre són al centre, i reclamar amb la insistència que faci falta que les normes de seguretat es compleixin. La direcció dels centres tenen el deure de procurar que el personal que contracten estigui format, si cal oferir formació periòdica (igual que es fa de prevenció de riscos laborals!!!) i assegurar el compliment de la normativa en aquest i altres aspectes, així com respondre de manera positiva a les demandes del personal en matèria de seguretat. Tothom s'hi juga molt.

20 de novembre: Dia Universal dels Drets de l'Infant

El 20 de novembre és un dia assenyalat per diferents raons. Entre elles, la commemoració de la Declaració dels Drets de l'Infant i de l'adopció de la Convenció dels Drets de l'Infant.

Al llarg de la història, el tracte a la infància ha estat injust. Amb el temps, aquest tema ha fet reflexionar a persones de diversos organismes públics i privats amb l'objectiu d'aconseguir que es respectin els drets dels infants, que puguin gaudir dels beneficis de la seva edat i siguin protegits de la seva vulnerabilitat natural.

Després de deu anys d'elaboració, el 20 de novembre de  l'any 1959,  l'Assemblea General de l'ONU va aprovar  la Declaració de Drets de l'Infant, que recollia deu principis bàsics i necessaris per garantir els drets i el benestar dels menors. Va ser aprovada per unanimitat.

Trenta anys més tard, el 20 de novembre de 1989, es va adoptar la Convenció dels Drets de l'Infant a l'Assemblea de les Nacions Unides, així com els dos protocols facultatius que la desenvolupen:

• Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets dels Infants relatiu a la venda de menors, la prostitució infantil i la utilització de menors en pornografia (Resolució A/RES/54/263 del 25 de maig de 2000, entrada en vigor el 12 de febrer de 2002).
• Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets dels Infants relatiu a la participació del nens i nenes en conflictes armats (Resolució A/RES/54/263 dels 25 de maig de 2000, entrada en vigor el 12 de febrer de 2002).

Una dècada més tard, es va fer balanç dels resultats obtinguts i, tot i que va tenir un gran impacte en la sensibilització de la comunitat internacional, no es pot dir que la feina estigui feta. A més dels problemes i amenaces tradicionals, n'apareixen de noves i, per tant, cal seguir-hi treballant.

Actualment, s'està treballant per aconseguir que entri en vigor un tercer protocol, el Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets dels Infants relatiu a procediments de comunicacions.


Save the Children és una ONG en funcionament des de 1919 que té per objectiu la defensa activa dels interessos dels infants, especialment els més desafavorits. En la seva pàgina web, informen sobre el tercer protocol.



Albert Gómez, Ma José; La educación en derechos humanos a través ddel ciberespacio. Ed. Cera; 2011; Madrid.

Núria i Marta, les nenes siameses

Ahir, el TN va començar amb una bona notícia. L'Hospital Vall d'Hebron ha separat amb èxit dues siameses de vuit mesos que estaven unides per l'abdomen. 

Cada vegada que en veig imatges o llegeixo els titulars o veig la cara de la mare, se'm posa la pell de gallina. Veient el vídeo, en el moment que la mare s'acomiada de les nenes quan aquestes entren a quiròfan, no puc evitar sorprendre'm i admirar la serenitat amb que ho fa. Tant petites i una situació tant complexa! 

Enhorabona Núria, Marta, família i equip mèdic que les veu operar!

Deixo l'enllaç de la notícia i del reportatge que ha fet el 3/24 seguint les nenes des d'abans de l'operació.

**** 8/2/14

El l'Ara Criatures parla de com continua la vida de les nenes: Mig any unides, dos de separades