Joc heurístic

El joc heurístic és una activitat per a infants d'entre 12 i 24 mesos, proposada per Elinor Goldschmied com a continuació de La Panera del Tresors.  

Crec que el nom que li va donar abraça dos aspectes fonamentals en la infància: joc i descobriment.

Comencem per aquí, la pregunta que tothom es fa el primer cop que en sent a parlar: què vol dir heurístic? Segons la definició de l'Iinstitut d'Estudis Catalans, heurístic-a és "relatiu o pertanyent a un mètode exploratori de plantejament i de resolució de problemes en què es descobreix la solució per mitjà de l’avaluació dels progressos fets. Que serveix per a descobrir o inventar".

Amb això clar, no us sorprendrà que us digui que aquesta activitat està inclosa dins de les propostes per treballar el que anomenem "matemàtiques intuïtives i informals", de les que vam parlar en l'entrada que porta aquest mateix títol. Com ja vam dir, aquestes matemàtiques són les que aprenen i utilitzen els infants de 0-3 anys, és a dir, les que se centren en les qualitats sensorials, les quantitats, les posicions, formes i atributs mesurables.

Així doncs, es tracta d'una activitat d'exploració i descobriment a través de la manipulació de diferents objectes i materials seleccionats.

Material

Es necessiten tres tipus de material (tot i que us explicaré una variant en la que només calen dos): els objectes, els contenidors i les bosses (o capses). Aquest tipus de material és el que anomenem material inespecífic, és a dir, no són joguines.

Insignificant mostra d'objectes. Hi ha infinites possibilitats!!!

Els objectes cal que siguin pensats i seleccionats curosament, no val qualsevol tipus d'objecte escollit perquè sí. Per una banda, ens fixarem en les textures, mides, formes, colors, pesos que ens poden oferir els diferents tipus de materials. Per una altra, caldrà tenir en compte com es poden combinar entre sí els objectes triats, és a dir, què poden fer els infants amb ells.

Alerta! En aquest punt, he de dir-vos que tot i que sí, que cal preveure què podran fer els infants amb els objectes i com podran combinar-los (per exemple, amb cordons i anelles de fusta poden enfilar),  és molt interessant i, fins i tot, necessari, incloure algun "impossible" (objecte que, combinat amb la resta, a nosaltres no ens sembla que aporti gaire al joc). Us sorprendrà veure com ells el transformen en un "possible" i ens ensenyen i demostren que tenim la creativitat sota mínims. Deixeu-vos ensenyar pels infants del vostre entorn, és meravellós.

Com en el cas de la panera, els objectes poden ser comprats, recuperats, quotidians, de la natura, industrials, confeccionats... 15 varietats diferents d'objectes seria el nombre mínim. Cada tipus d'objecte es desa en una bossa de roba o en una capsa (l'ideal però no imprescindible és que totes les bosses o capses siguin iguals). El nombre d'objectes per tipus de material depèn del nombre de nens i nenes que hi jugaran. Per uns 10-13 infants, pot ser suficient amb 25-30 objectes de cada tipus. En cada sessió es faran servir quatre o cinc varietats d'objectes.

Com fem la proposta?

L'activitat consta de tres fases (després explicaré una variant):

En la primera fase, se seleccionen i preparen els objectes necessaris per dur a terme el joc heurístic. Com hem dit, cal escollir varietats d'objectes que siguin combinables, que "donin joc". És imprescindible que estiguin en bones condicions i nets (penseu que és segur que aniran a parar en algun moment a la boca de la criatura). 

Un cop estan els objectes preparats, es presenten en l'espai de joc, en diferents focus on hi siguin presents objectes dels quatre o cinc tipus escollits, i contenidors (pots, llaunes de llet de fórmula...).

La segona fase consisteix en l'exploració dels objectes. Lliurement, els infants manipulen, exploren, combinen, descobreixen els objectes i les seves propietats i possibilitats. Mentrestant, l'adult observa i no interfereix en l'activitat de l'infant des d'un punt de l'espai de joc que el permeti veure tots els infants i, alhora, sigui vist per ells. És important ser-hi present sense interferir.

La tercera fase cal que comenci abans de que els infants estiguin massa cansats i decaigui l'interès per l'activitat. És important aquest punt ja que aquesta fase consisteix en recollir el material classificant-lo. Inicialment, es retiren  els contenidors que els nens i nenes ja no fan servir i es convida als infants a recollir el material. Poc a poc, uns seguiran els altres i s'afegiran a dur a terme aquesta tasca.

El paper de l'adult, com hem dit, consisteix a seleccionar i tenir cura del material i presentar-lo; observar i documentar l'activitat dels nens i nenes, amb presència però sense interferència; i convidar i acompanyar els infants en la recollida del material.

Variant

Després de tot el que us he explicat, us he de dir que el primer cop que vaig veure posar en pràctica el joc heurístic, va ser d'una manera bastant diferent pel que fa al procediment.

La diferència és senzilla. En aquella aula, en un dels racons, hi havia una petita prestatgeria a l'abast dels infants amb quatre contenidors. Dins de cadascun hi havia un tipus de material que anava canviant cada cert temps. En comptes de fer la proposta un dia i hora concrets, igual i alhora per a tots els nens i nenes de l'aula, el material de joc heurístic estava disponible. L'educadora l'havia seleccionat i escollit curosament, igual que hem explicat abans. Tanmateix, eren els infants els que decidien quan acostar-se a descobrir-lo. 

En aquest cas, el paper de l'adult és el mateix tot i que es complica pel fet que no necessàriament tots els nens i nenes estaran duent a terme la mateixa activitat en un moment determinat. Per altra banda, caldrà parar atenció especial a escollir el moment de convidar els infants a recollir el material i classificar-lo, moment clau de la proposta.

Totes les opcions tenen els seus pros i contres. Independentment de quina escollim, el que cal saber és que, quan proposem aquesta activitat als menuts, afavorim l'assoliment de diferents objectius (La Llar d'Infants La Miraculosa en fa una relació força completa):

• Exercitar la capacitat de concentració.
• Potenciar la capacitat espontània de l'infant, llibertat i autonomia.
• Permetre l'exploració, manipulació, experimentació i recerca.
• Estimular el raonament i l'estructuració del pensament.
• Treballar la coordinació simultània de les dues mans (sostenir, picar, enfilar, apilar, posar i treure...)
• Treballar la motricitat fina.
• Identificar i diferenciar qualitats dels objectes i dels diferents materials de que estan fets.
• Plantejar i resoldre problemes (combinar objectes per assolir una finalitat: fer soroll, que estigui ple, que sigui més llarg o més alt...)
• Classificar.
• Adquirir en l'hàbit d'endreçar el material un cop s'acaba una activitat.
• Progressar en la comunicació oral i enriquir el llenguatge verbal i no verbal.
• Adquirir i millorar les habilitats socials relacionades amb el respecte envers els altres i els objectes.

Com veieu, es tracta d'una activitat molt completa que treballa de manera global les tres àrees d'experiència i desenvolupament que planteja el currículum d'educació infantil.

Referències
 
ALSINA, A. Matemáticas intuitivas e informales de 0 a 3 años. Ed. Narcea. Madrid. 2015
GOLDSCHMIED, Elinor; Educar l'infant a l'escola bressol. Edita A.M. Rosa Sensat. Barcelona. 2005.
Llar d'Infants la Miraculosa

Formació permanent, pediatria i nutrició

L'educació és un procés inacabat i permanent, és a dir, dura tota la vida des de que naixem fins que morim. Això és així vulguem o no vulguem perquè, si alguna cosa bona i inevitable té aquest món, és que cada dia s'aprèn quelcom nou. Feu la prova, estigueu alerta i us en adonareu que la dita "nunca te acostarás sin saber una cosa más" és certa.

Per una banda, com a professionals en qualsevol sector, hem de formar-nos contínuament per no quedar enrere, per dur a terme la nostra tasca amb la mateixa qualitat, o més, dia a dia. No necessàriament es tracta de fer cursos o assistir a seminaris. La lectura de publicacions científiques del nostre sector, notícies, estar al dia dels avenços, l'intercanvi amb altres professionals, etc. també són una manera de de formar-se. Avui dia, la xarxa ens ho posa una mica més fàcil.
Cal tenir en compte que, en la societat del coneixement, tota persona mínimament alfabetitzada digitalment pot accedir i gestionar  infinita quantitat d'informació. Això pot comportar una major exigència de la persona usuària vers la professional (el pensament de: "si jo ho sé, ella ho hauria de saber, i més fins i tot").
Per altra banda, s'hi afegeix la necessitat d'interdisciplinarietat en els equips. Les professionals solen especialitzar-se cada cop més fent-se imprescindible el treball en equip entre especialistes de diferents camps. A l'escola, ja sigui al mateix centre o treballant en xarxa, cal que sigui així entre mestres, professores, pedagogues, psicopedagogues, educadores socials, logopedes, etc.
En l'àmbit sanitari també, referint-nos, en aquest cas, a l'atenció a la infància: pediatres, metges de família, infermeres, nutricionistes, etc.
Tanmateix, sembla que això no es compleixi del tot en el cas de l'alimentació infantil. Massa sovint les famílies es troben davant de pediatres desactualitzades en matèria de nutrició i lactància. És habitual que desconeguin (o ignorin) les recomanacions sobre la lactància (materna o de fórmula) i l'inici de l'alimentació complementària que va publicar l'Agència de Salut Pública de Catalunya, ja fa un any. Continuen donant informació i pautes a les famílies que són obsoletes. N'he vist, fins i tot, amb data de l'última revisió de juny de 2009. Em sembla vergonyós.
Com confiaran les famílies en una professional que detecten que està desactualitzada a l'hora de dur a terme part de la seva tasca? Com poden estar segures de que no ho estarà també en la resta d'activitats que li pertoquen? No és estrany en aquests casos que les famílies amaguin informació a les professionals sanitàries, sobretot, en referència a l'alimentació.
(Per cert, aquest any, l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat també la resposta a les preguntes més freqüents formulades sobre el document de recomanacions. En aquest enllaç  i en aquest altre podeu trobar ambdós documents.)
És a dir, tornant a la qüestió inicial: no estar al dia i, per tant, la manca d'interès per la formació permanent, comporta el qüestionament de la professionalitat de la persona.

En qualsevol feina és un aspecte fonamental però en aquelles feines en que les persones confien aspectes vitals com són la salut o l'educació (pròpia o de les nostres criatures), la formació permanent és imprescindible.

*en femení perquè parlem de persones ;)

150 activitats per jugar sense pantalles (Asia Citro)

Les vacances han fet retardar una mica aquesta entrada però finalment ha arribat. Fa uns mesos, una companya va compartir via Facebook activitats que feia amb la seva filla inspirades en el llibre d'Asia Citro, 150 actividades para jugar sin pantallas  (Editorial Juventud). Em va semblar interessant cercar-lo i parlar-ne.

Asia Citro té un màster en Educació Científica i ha exercit com a professora de ciències en un institut. En ser mare, va decidir quedar-se a casa i dedicar-se plenament a la maternitat. Sembla ser que aquesta decisió també la va portar a engegar el seu bloc Fun al Home with Kids el febrer de 2013. És en aquest espai de la xarxa on podeu veure d'on neixen les idees que proposa i és en el seu llibre on podeu trobar-ne un recull.

A banda de les activitats que planteja, m'agradaria destacar alguna de les coses que diu en la introducció. És ben sabut que sóc una persona que intenta aprofitar els avenços tecnològics tan com puc i que reconec i defenso els seus beneficis, així com també alerto de que el seu ús requereix d'aprenentatge, com totes les eines, per garantir que es facin servir bé. Tanmateix, és ben cert que les pantalles sovint prenen als infants massa temps del que dedicarien a descobrir el món. Asia Citro diu:

 "Avui és més freqüent veure un nen clavant el dit en la pantalla d'un iPad que clavant un pal en un bassal de fang". 

 L'excessiva preocupació perquè els nens i nenes no s'embrutin i la "comoditat" que suposa tenir la criatura quieta i entretinguda amb la pantalla, fan pensar que té tota la raó en les seves paraules.

"Moltes vegades els pares em demanen consells per a despertar l'interès dels seus fills per la ciència. Jo només en tinc un: surt del mig. Els infants neixen curiosos. Punt. M'és igual el teu origen socioeconòmic. M'és igual on vas néixer, en quina ciutat i en qui país. Només aparta't i posa al seu abast coses que als infants els interessi explorar".

Com a biòloga i química que, a més, està casada amb un doctor en matemàtiques, la ciència és molt present a les seves vides. Diu que la base de la ciència és formular preguntes i treballar amb inventiva per trobar les respostes. És precisament això el que va decidir fer quan volia oferir als seus fills alguna cosa més que les joguines comercials. 

Un altre aspecte a destacar és la seva voluntat per fer que les seves propostes siguin aptes per a tots els nens i nenes, incloent els infants amb necessitats especials, infants que pateixin al·lèrgies o famílies amb pressupost ajustat.  Prioritza l'ús de materials reciclables i econòmics.

Ja tinc ganes de provar alguna de les activitats!

 

El conillet que vol adormir-se

Aquesta setmana us presento un conte que té certes particularitats. No és un conte qualsevol: ha estat creat expressament per ajudar als nens i nenes a relaxar-se i adormir-se.
El seu autor és Carl-Johan Forssén Ehrlin, psicòleg i científic conductual, coach personal i instructor en lideratge de grup. Fa classes de comunicació en una universitat sueca. Carl-Johan ha aprofitat els seus coneixements i experiències per escriure un conte que afavoreix la relaxació i la son. Les il·lustracions són d'Irina Maununen.

El llibre comença amb una pàgina d'instruccions per al lector. Ens adverteix de la poca conveniència de llegir-lo a algú que condueix, ja que "podria provocar somnolència". Recomana que l'infant que l'hagi d'escoltar estigui prou cansat  i preparat per anar a dormir. Destaca que el contingut està basat en tècniques psicològiques i que, per tant, cal llegir-lo sencer encara que la criatura s'adormi abans del final. Seguidament, ens detalla com l'hem de llegir: com ha de ser l'entonació de la lectura segons si la lletra està en negreta o en cursiva i quines accions s'han de fer en alguns moments  de la història.
A la contraportada veiem que el conte està "recomanat i elogiat per psicòlegs i terapeutes com la millor manera que els nens agafin el son", però funciona?

L'hem deixat durant deu dies a una família amb una nena de 25 mesos (M). El primer dia que van llegir el conte, M es va adormir en arribar a la cinquena pàgina (en té deu). Només un dia van haver de començar la lectura del llibre una segona vegada per aconseguir-ne l'efecte desitjat. Tanmateix, un dels dies, la història del conillet no va ser suficient perquè M s'adormís. La mare ens va explicar, però, que aquell dia M no estava prou cansada ni preparada per anar al llit. És a dir, la rutina prèvia a ficar-se al llit sembla tenir certa importància per l'efectivitat del conte, tal com explica l'autor en les instruccions.
Tot feia pensar que funcionava però, després d'aquests deu dies, la família d'M va pensar que potser la "màgia" del llibre es trobava en el fet que era una història llarga. Així doncs, van provar de llegir-li a M contes que fossin llargs. L'alternativa no va funcionar.
 
Si us interessa i el voleu aconseguir, us diré que està traduït a diverses llengües, entre elles català i castellà  per Editorial Beascoa. La primera edició en català és de novembre de 2015, per tant, acaba de sortir del forn! També el podeu trobar com a e-book (epub).
El boca-orella ha estat decisiu en l'èxit del conte: ja es considera un best-seller mundial!

El teniu a casa? Us ha funcionat?

La panera dels tresors

Tot i que és molt possible que ja la conegueu, no podia faltar una entrada sobre la panera. Per una banda, perquè és una proposta que m'encanta i, per una altra, perquè estem treballant amb ella a l'Espai Nadó.

La panera dels tresors és una proposta educativa adreçada inicialment als infants d'entre 6 i 12 mesos aproximadament, ideada per Elinor Goldschmied.
En aquesta edat ja poden estar-se asseguts tot i que encara no es desplacen gaire. Es tracta d'una activitat d'exploració amb la finalitat de descobrir els materials amb els que estan fets els objectes i les seves característiques sensorials principals. A més, permet un primer contacte amb nocions matemàtiques informals, de les que vam parlar en l'anterior entrada.

Els objectes que composen la panera són veritables eines d'aprenentatge i, per tant, se n'ha de tenir cura com a tal. La selecció dels material s'ha de fer amb objectius creatius i renovadors, pensant en quin estímul sensorial oferirà l'objecte a l'infant. Tots els objectes escollits s'han de poder rentar periòdicament i cal tenir cura de mantenir-los en bon estat, així com retirar els que es facin malbé.

Com ha de ser la panera?

Es recomana que el cistell sigui d'unes mides determinades per assegurar-ne l'estabilitat quan l'infant s'hi recolzi. Així, caldria escollir un cistell de vímet d'uns 35 cm de diàmetre i d'uns 8-12 cm d'alçada. Al final de l'entrada us deixaré adreces de botigues on-line i físiques on podeu trobar els cistells i alguns objectes per la panera. 

Quins materials es recomanen?

Objectes de fusta, vímet, metall, palla, elements de la natura, utensilis domèstics...

Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes, pedra tosca, taps grossos de suro, pinyols grossos de fruita com l'alvocat, nous grosses, esponja natural, llimona, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d'arbre...

Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, estoreta de ràfia, raspall de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d'olor...

Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs, daus, cilindres, anelles de cortina de fusta, mà de morter, pinça d'estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sorgir, argolla de tovalló, raspalls, plats, culleres...

Objectes metàl·lics: culleres, batedor d'ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d'infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites...

Objectes de pell, roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic...: moneder de pell, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d'ulleres, tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d'espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, llimes d'ungles, cintes de ras...

El nombre d'objectes que hi posem també variarà en funció del nombre d'infants que en facin ús alhora. Cinquanta objectes seria un bon nombre, per tres o quatre infants.

Desenvolupament de la proposta

 S'ofereix la panera a un grup reduït d'infants que seuran al voltant i  ben a prop d'ella per tal que hi puguin accedir còmodament i sense risc de desequilibrar-se. La sessió acostuma a durar uns 15-20 min aproximadament.
És important observar les seves preferències, processos, activitats i actituds de cada infant amb cada objecte. Aquesta informació ens ajudarà a l'hora de renovar el material. En aquest sentit, es renovaran només uns quants objectes periòdicament: els d'abans, seran punts de referència per l'infant i els nous seran l'estímul que els farà mantenir-se actius, creatius i divertits. La presència massa perllongada d'un mateix objecte no estimula l'interès del nen ni satisfà la seva necessitat d'exploració.

El paper de l'adult

L'adult seurà a prop d'on juga l'infant de manera que li permeti mantenir-se a una distància òptima per observar el joc, sense interferir en la seva acció i donant-li seguretat amb la seva mirada i la seva presència, atenta i interessada, receptiva i disponible a l'infant. Cal afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció.

Paneres temàtiques

Durant aquestes primeres sessions d'octubre i novembre, hem proposat a les famílies de l'Espai construir una panera de tardor entre tots i totes. Es tracta, senzillament, de seleccionar materials relacionats amb l'època de l'any en la que estem. De moment, la nostra Panera de Tardor té una magrana ben grossa, elements de fusta de la panera general (punts de referència), pinyes, uns peücs d'hivern...

Botigues

Cistelleria Siscart (Barcelona, on-line via mail) 
Milanta
Jugar i Jugar

ALSINA, A. Matemáticas intuitivas e informales de 0 a 3 años. Ed. Narcea. Madrid. 2015
CLAVERIA, P.; ORTIZ, A.; VILARÓ, M.(2005). La panera dels tresors; In-fàn-cia; No 145

Matemàtiques intuïtives i informals

Matemáticas intuitivas e informales de 0 a 3 años (Narcea) és un llibre d'Ángel Alsina, professor de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Girona. L'autor centra les seves investigacions en l'aprenentatge de les matemàtiques en edats primerenques i en la formació del professorat. En l'enllaç de la seva plana personal a la Universitat de Girona, hi podreu trobar referències de les seves publicacions.

El llibre que us proposo ens aporta coneixements útils per l'observació, documentació i interpretació de les primeres mates, que anomena informals i intuïtives. Aquestes matemàtiques informals són les que aprenen i utilitzen els infants de 0-3 anys, és a dir, les que se centren en les qualitats sensorials, les quantitats, les posicions, les formes i els atributs mesurables. A més, ens presenta deu propostes d'activitats que potencien la comprensió i ús dels coneixements matemàtics intuïtius i informals.
Malgrat que, si no totes, la majoria de les propostes les coneixereu i potser ja les haureu posat en pràctica, la lectura o la consulta del llibre és interessant per recordar tot el "suc matemàtic" que podem extreure'n. És una bona manera de pensar i repensar el per què de cada proposta que fem als infants, evitant caure en l'actuació per inèrcia.

Per altra banda, us deixo un vídeo de la Xarxa 0-6 de Terrassa sobre les Matemàtiques a l'etapa d'infantil 0-6 que m'ha semblat interessant per il·lustrar aquest camp.