La panera dels tresors

Tot i que és molt possible que ja la conegueu, no podia faltar una entrada sobre la panera. Per una banda, perquè és una proposta que m'encanta i, per una altra, perquè estem treballant amb ella a l'Espai Nadó.

La panera dels tresors és una proposta educativa adreçada inicialment als infants d'entre 6 i 12 mesos aproximadament, ideada per Elinor Goldschmied.
En aquesta edat ja poden estar-se asseguts tot i que encara no es desplacen gaire. Es tracta d'una activitat d'exploració amb la finalitat de descobrir els materials amb els que estan fets els objectes i les seves característiques sensorials principals. A més, permet un primer contacte amb nocions matemàtiques informals, de les que vam parlar en l'anterior entrada.

Els objectes que composen la panera són veritables eines d'aprenentatge i, per tant, se n'ha de tenir cura com a tal. La selecció dels material s'ha de fer amb objectius creatius i renovadors, pensant en quin estímul sensorial oferirà l'objecte a l'infant. Tots els objectes escollits s'han de poder rentar periòdicament i cal tenir cura de mantenir-los en bon estat, així com retirar els que es facin malbé.

Com ha de ser la panera?

Es recomana que el cistell sigui d'unes mides determinades per assegurar-ne l'estabilitat quan l'infant s'hi recolzi. Així, caldria escollir un cistell de vímet d'uns 35 cm de diàmetre i d'uns 8-12 cm d'alçada. Al final de l'entrada us deixaré adreces de botigues on-line i físiques on podeu trobar els cistells i alguns objectes per la panera. 

Quins materials es recomanen?

Objectes de fusta, vímet, metall, palla, elements de la natura, utensilis domèstics...

Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes, pedra tosca, taps grossos de suro, pinyols grossos de fruita com l'alvocat, nous grosses, esponja natural, llimona, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d'arbre...

Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, estoreta de ràfia, raspall de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d'olor...

Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs, daus, cilindres, anelles de cortina de fusta, mà de morter, pinça d'estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sorgir, argolla de tovalló, raspalls, plats, culleres...

Objectes metàl·lics: culleres, batedor d'ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d'infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites...

Objectes de pell, roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic...: moneder de pell, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d'ulleres, tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d'espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, llimes d'ungles, cintes de ras...

El nombre d'objectes que hi posem també variarà en funció del nombre d'infants que en facin ús alhora. Cinquanta objectes seria un bon nombre, per tres o quatre infants.

Desenvolupament de la proposta

 S'ofereix la panera a un grup reduït d'infants que seuran al voltant i  ben a prop d'ella per tal que hi puguin accedir còmodament i sense risc de desequilibrar-se. La sessió acostuma a durar uns 15-20 min aproximadament.
És important observar les seves preferències, processos, activitats i actituds de cada infant amb cada objecte. Aquesta informació ens ajudarà a l'hora de renovar el material. En aquest sentit, es renovaran només uns quants objectes periòdicament: els d'abans, seran punts de referència per l'infant i els nous seran l'estímul que els farà mantenir-se actius, creatius i divertits. La presència massa perllongada d'un mateix objecte no estimula l'interès del nen ni satisfà la seva necessitat d'exploració.

El paper de l'adult

L'adult seurà a prop d'on juga l'infant de manera que li permeti mantenir-se a una distància òptima per observar el joc, sense interferir en la seva acció i donant-li seguretat amb la seva mirada i la seva presència, atenta i interessada, receptiva i disponible a l'infant. Cal afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció.

Paneres temàtiques

Durant aquestes primeres sessions d'octubre i novembre, hem proposat a les famílies de l'Espai construir una panera de tardor entre tots i totes. Es tracta, senzillament, de seleccionar materials relacionats amb l'època de l'any en la que estem. De moment, la nostra Panera de Tardor té una magrana ben grossa, elements de fusta de la panera general (punts de referència), pinyes, uns peücs d'hivern...

Botigues

Cistelleria Siscart (Barcelona, on-line via mail) 
Milanta
Jugar i Jugar

ALSINA, A. Matemáticas intuitivas e informales de 0 a 3 años. Ed. Narcea. Madrid. 2015
CLAVERIA, P.; ORTIZ, A.; VILARÓ, M.(2005). La panera dels tresors; In-fàn-cia; No 145

Matemàtiques intuïtives i informals

Matemáticas intuitivas e informales de 0 a 3 años (Narcea) és un llibre d'Ángel Alsina, professor de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Girona. L'autor centra les seves investigacions en l'aprenentatge de les matemàtiques en edats primerenques i en la formació del professorat. En l'enllaç de la seva plana personal a la Universitat de Girona, hi podreu trobar referències de les seves publicacions.

El llibre que us proposo ens aporta coneixements útils per l'observació, documentació i interpretació de les primeres mates, que anomena informals i intuïtives. Aquestes matemàtiques informals són les que aprenen i utilitzen els infants de 0-3 anys, és a dir, les que se centren en les qualitats sensorials, les quantitats, les posicions, les formes i els atributs mesurables. A més, ens presenta deu propostes d'activitats que potencien la comprensió i ús dels coneixements matemàtics intuïtius i informals.
Malgrat que, si no totes, la majoria de les propostes les coneixereu i potser ja les haureu posat en pràctica, la lectura o la consulta del llibre és interessant per recordar tot el "suc matemàtic" que podem extreure'n. És una bona manera de pensar i repensar el per què de cada proposta que fem als infants, evitant caure en l'actuació per inèrcia.

Per altra banda, us deixo un vídeo de la Xarxa 0-6 de Terrassa sobre les Matemàtiques a l'etapa d'infantil 0-6 que m'ha semblat interessant per il·lustrar aquest camp.

Espais Familiars

Nova etapa! Aquest curs entro a l'equip d'un Espai Familiar, Espai Nadó i Espai Obert. Si bé ja havia treballat amb famílies anteriorment, aquell projecte era més similar a l'Espai Obert que a un Espai Familiar o Espai Nadó clàssics. Així doncs, em calia recordar una mica l'essència d'aquest tipus de serveis de suport a les famílies i, per fer-ho, vaig recórrer a un parell de documents i un llibre sobre el tema que vull compartir amb vosaltres.

Bassedas, M.; Jubete, M.; Majem, T.; Espais Familiars. Editorial Associació de Mestres Rosa Sensat. Temes d'in-fàn-ci-a, 50. 2005

Prexarxa d'Espais Familiars de Petita Infància. Els Espais Familiars de Petita Infància (0-3 anys). Document marc. Diputació de Barcelona. Novembre 2006

Tarrés Cansado, Ma Rosa; Els Espais Familiars. Un projecte d'atenció a les famílies amb infants petits. Desenvolupa. La Revista d'Atenció Precoç. No 28, 57-71.

Per altra banda, les companyes d'altres Espais de la comarca em van parlar de l'APEFAC (Associació de Professionals d'Espais Familiars a Catalunya) i de la jornada de formació que organitzen el proper 23 d'octubre.

A la web d'APEFAC hi trobareu més bibliografia, informació i recursos.

Espais de Vida i Aprenentatges

Ja no hi ha més excuses! S'han acabat els exàmens, les vacances i ja hem fet a casa totes les tasques de renovació i bricolatge per encarar el nou curs com cal. Ara toca tornar a agafar el ritme i tornar a la rutina.

El passat 3 de setembre vaig assistir a la IV Jornada de Treball de la Xarxa 0-6 de Sant Just Desvern, dedicada aquest any a Espais de Vida i Aprenentatges. Per parlar d'aquest tema, van convidar la Montserrat Monturiol i la Judit Sardà (@JuditLizaran), mestres de l'Escola El Puig d'Esparreguera. En aquest centre treballen per projectes transversals i han iniciat el treball per ambients unes hores al dia.
El treball per ambients és una metodologia que porta a una manera diferent d'aprendre i ensenyar. El seu objectiu és fomentar l'aprenentatge lliure i espontani a partir de la motivació dels infants. Així, els nens i nenes esdevenen els vertaders protagonistes del seu procés d'aprenentatge amb una participació activa, constructiva i creativa. El joc, l'experimentació, l'exploració, la interpretació, el treball cooperatiu, la construcció i la socioconstrucció són presents en aquesta metodologia.

A l'Escola El Puig treballen per ambients una estona cada dia, de 9 a 10 del matí, quan arriben els infants al centre. P4 i P5 ja coneixen la dinàmica de l'activitat des de l'inici de curs. En canvi, P3 s'hi va introduint a partir de gener. Tanmateix, fins llavors, juntament amb els infants de P2, gaudeixen dels diferents espais dos cops per setmana.

Quins i com són els ambients? 
 
Entre els ambients dels que ens han parlat hi ha el Poble (joc simbòlic; metge, restaurant, caseta, perruqueria...), el Gimnàs, el Teatrí, el Taller, Construccions i el Pati (espai d'aventura).

Restaurant: l'han creat entre tots els nens i nenes. Entre el menjar que s'hi serveix n'hi ha de real com la pasta i l'arròs, i n'hi ha que l'han fet amb massa de sal o altres materials. El restaurant disposa d'una carta que els infants mateixos han escrit. Els cambrers i les cambreres anoten la comanda dels clients i també fan el compte. Les famílies també hi han col·laborat i, fins i tot, tenen uniformes pel personal de cuina i de sala.

Metge: a més de materials de cura (tiretes, benes...) i estris d'exploració com el fonendoscopi, tenen una bàscula per mesurar pes i alçada dels "pacients". Per altra banda, també tenen bloc de receptes, encara que de vegades el fan servir per deixar per escrit el motiu de la consulta.

Teatrí: en aquest espai hi poden trobar maquillatge i robes per disfressar-se; instruments musicals; un raconet fosc amb taula de llum, llum negra i llanternes; i un espai tranquil amb una catifa i coixins on poden sentir música amb auriculars o llegir contes. Els infants mateixos escullen la música que volen sentir.

Gimnàs: hi troben propostes toves i dures que van canviant al llarg del curs. Altres són fixes. Al gimnàs hi ha lloc pel joc motriu, per les construccions amb els mòduls d'escuma, pel joc simbòlic...

Taller: en aquest ambient tots els materials estan a l'abast dels infants. Poden escollir el suport en el que volen pintar i el material que faran servir, o poden triar fer fang ja sigui per modelar o per experimentar amb la seva textura i propietats. Abans de deixar l'espai, però, ha de quedar tot net i preparat per l'endemà. Els infants mateixos en són els encarregats. Hi ha també una zona tranquil·la amb llibres de pintors i escultors que esdevé un espai de reflexió. Si troben una làmina que els agrada, la poden portar a la classe a les 10 per parlar-ne a la rotllana.

Construccions: hi troben material de fusta, peces i retalls de fuster, animals de joguina, vehicles, vies... i miralls per poder veure la projecció de les obres fetes.

Funcionament

Cada dia, quan els nens i nenes de P3 (a partir del segon trimestre), P4 i P5 arriben a l'escola escullen a quin espai volen anar. Tenen a l'abast medalles representatives de cada espai amb la finalitat de controlar la quantitat de nens i nenes que hi ha en cada ambient. Hi ha espais en els que hi poden haver més infants (com el Gimnàs) i altres en el que convé que el grup sigui més reduït. Infants de P3, P4 i P5 comparteixen espais, experiències i aprenentatges. En cada ambient hi ha un adult que n'és responsable al llarg del curs.

Quan s'acosten les 10, cal recollir-ho tot i anar cadascú a la seva aula. És el moment de la rotllana.

Preguntes i comentaris freqüents

-I si hi ha algun nen o nena que no va mai a un espai determinat?

Conviden a tots els nens i nenes a visitar tots els ambients al llarg del curs, però no els forcen a que així sigui.
En principi, si escullen un espai, no poden canviar a mitja sessió. Tanmateix, si l'adult observa que l'infant no hi està a gust, li pot proposar que canviï.

-L'escola deu tenir més personal del normal...

Hi ha el mateix personal que en altres escoles. Una diferència que sí que hi pot haver és que hi ha TEI a P3. Especialistes i equip directiu de l'escola, ja siguin d'infantil o primària, també participen en els ambients si és necessari.

-Cal molt d'espai per posar-ho en pràctica...

En aquesta escola s'han recuperat espais que no s'aprofitaven del tot. Així, per exemple, els infants dinen a les aules. D'aquesta manera s'ha alliberat el menjador que abans només es feia servir al migdia, per convertir-lo en un dels ambients.
Un altre exemple és el racó de sota l'escala, on abans s'hi guardaven cadires i que ara és l'espai on experimenten amb la taula de llum i la llum negra.


Segur que poden sorgir moltes preguntes i comentaris més (que us convido a compartir).
Al final de la jornada, la Montserrat i la Judit ens van mostrar un dia a l'Escola El Puig a través d'un vídeo, perfecte per entendre molt més el valor d'aquesta manera de treballar.

Per saber-ne més...

Cifre-Mas, J., & Alcover, J. M. A. (2012). Aprender a través de los ambientes: una propuesta para una escuela activa y competencial. Aula de innovación educativa, (217), 16-19.

Batle, M. (2010). A la recerca d'una educació de qualitat: els ambients. Guix d'infantil, (56), 32-35.

 

Ambients d'aprenentatge