Mirall de pau

La primavera de 2014 el CdA Pau Casals (El Vendrell) convidava a tots els centres educatius de Catalunya a unir-se al projecte que estaven realitzant:  Dóna la nota. El projecte sorgeix com a resposta a la LOMCE,  que porta a que la música pràcticament desaparegui de l'educació.  En aquest enllaç podeu veure el manifest.

Així doncs, per fer manifestar-se en contra d'aquestes mesures, van proposar als centres educatius catalans sortir a cantar el dia 6 de juny una cançó creada per a l'ocasió: Mirall de Pau.

A finals d'aquest curs, vaig conèixer la cançó a la classe de P5B, amb la N.  Em va agradar molt i sembla que al M també. Fa temps que no penjo cap cançó i penso que aquesta, mereix ser compartida.

 MIRALL DE PAU

Música:  t’escolto entre els estels,

dolça i somrient vora el cel...

La vida s’il·lumina al teu costat:

tu fas que els amors s’envolin,

que les il·lusions es tornin

realitat...

Viatges amb els núvols i amb els vents...

tot fent de l’harmonia sentiments...

El teu llenguatge és el de l’amistat,

perquè no hi trobem mentides,

i les teves melodies són veritat...

I volem que ens facis lliures:

només tu pots fer-nos viure

emocions

amb els teus sons...

Reprenem cançons i danses,

refem somnis i esperances:

ets la clau

d’un món de pau...

Música: m’escalfes com el sol...

Ets màgica i em mostres tants colors...

... vermell, daurat, blau, verd, i el blanc més pur...

Però l’oïda està glaçada

i la veu roman callada,

sense tu...

Si, quan és fosc, és molt dur

i tot ho trobo perdut...

... sé que, demà,

un to farà

que pugui tornar a riure

els teus acords

em duran plors,

silencis o somriures...

I volem que ens facis lliures:

només tu pots fer-nos viure

emocions

amb els teus sons

Reprenem cançons i danses,

refem somnis  i esperances:

ets la clau

d’un món de pau...

I volem que ens facis lliures:

només tu pots fer-nos viure

emocions

amb els teus sons...

Reprenem cançons i danses,

refem somnis i esperances:

ets la clau

d’un món de pau...

Tu m’acarones el cor

Música: David Melgar

Lletra: Gibertd’Artze

L'avi mariner

Els exàmens (quin remei) m'han apartat una mica del bloc aquest últim mes. A una setmana de les dates clau, però, necessito trobar un moment per tornar.

Dimecres passat, 3r i 4t vam fer una sortida a la platja on els mestres d'Educació Física de diverses escoles havien organitzat activitats esportives. 

Tornant, a l'autocar, els nens i nenes de 3rB em van ensenyar la cançó que estan aprenent a classe i que avui comparteixo.
Em va agradar tant com la cantaven que els vaig proposar de gravar-los cantant per penjar-ho al bloc. De seguida hi van estar d'acord, així que aquí la teniu!

L'AVI MARINER

Jo tinc un avi

amb la barba blanca 

i una pipa encesa 

que tan sols fa fum.

Que m'explica contes 

de naus perdudes

al mig de les ones

que estima sols als peixos

aigües

doncs ha viscut sempre entre

barques, platges

encara és ara un brau mariner.

Quan ell deixa el port

inflades les veles per llançar-se a la mar.

Diu Adéu als peixos, no temeu

ja sabeu que jo no us podré

fer mai cap mal.

I si em seguiu podreu cantar

tot seguint el ritme de les ones del mar.

Jo tinc un avi,

amb la barba blanca

i una pipa encesa

que tan sols fa fum.

Que m'explica contes

de naus perdudes

al mig de les ones

que estima sols als peixos

aigües

doncs ha viscut sempre entre

barques, platges

encara és ara un brau mariner.

Quan la barca s'estura

surant per les aigües

per les que ha lliscat,

l'avi es tomba a proa

cara el cel

pensant llarga estona

amb les coses que ha viscut.

És feliç somiant

que està en un món

on tot és senzill com les coses de la mar.

A. Pàmies/Jordi Bové

Font: Viasona.cat
Imatge: Escola Vall de Lord

Surt Sol, solet

Avui pensava que em costa trobar cançons "de primavera" que m'agradin... fins que m'ha vingut al cap aquesta! No recordo ben bé on la vaig conèixer o sentir per primer cop, però sí que la vaig fer servir força a la classe dels Estels.

Fent recerca sobre l'origen de la cançó o altres versions, m'he topat amb el bloc MANAT DE CANÇONS. Sembla ser que aquesta cançó és popular hongaresa. Tanamateix, no n'he trobat la versió original.

SURT SOL, SOLET

Surt Sol, solet

Tots tenim fred,

vine per Sant Jordi, 

vine Sol, solet.

Si tu no véns,

no puc sortir.

Vine per Sant Jordi,

vine al meu jardí.

Tradicional hongaresa
Béla Bartók (1881-1945)
Adaptació: M. T. Giménez

 

 

 

 

Som els cavallers

Dijous passat, el BB (2-3 anys) ens va voler cantar a l'Espai de Joc "la cançó dels cavallers" que jo tenia molt oblidada.
Hi ha diverses versions de la lletra de la cançó i sembla que varia en funció de la zona.

Cavaller

Manat de cançons (Mallorca) comparteix aquesta versió:

Som, som, som els cavallers llers, llers

i el qui digui que sí, 

ja té dret a l'armadura, 

i el qui digui que no 

no tindrà ja cap guardó.

Cavallers! Atenció!

La mà dreta* entra en acció!

(*es van dient diferents parts del cos)

Un pequeño mundo, del País Valencià, penja una versió diferent en que canvia "no tindrà ja cap guardó" per "no te dret a l'armaçó". "Armaçó" no apareix al DIEC però sí al Diccionari General de la Llengua Valenciana, tot i que hi apareix com armassó. A Somnis de prínceps i princeses apareix armassó i alguna variació més en la lletra.

 I aquesta és la versió que canta en BB (2-3 anys), la que m'era més familiar:

Som, som, som els cavallers, llers, llers

i el que no digui res

no té dret a carmanyola, 

i el que no digui res, 

no té dret a alçar el porró.

Atenció, cavallers! la mà dreta* entra en acció!

(De fons se sent el BM, 2-3 anys, que representava el cavaller mentre cantava, amb la seva espasa de mà de morter. Genials)
Gràcies nois!!

El meu coet

Fa temps que no penjo cap cançó. Dies enrera vaig pensar en penjar El meu coet. És la cançó de la classe de P4B, els Astronautes, i quan la vaig sentir em va agradar moltíssim. Com tantes altres coses, ho vaig deixar en un racó del meu cap destinat al "ja ho faré", i així han anat passant els dies.
Avui, a l'Espai de Joc, l'A dibuixava. De vegades, canta mentre dibuixa i pinta i avui, justament, cantava la cançó del coet! Li he preguntat com és que la sabia i m'ha explicat que li han ensenyat a música. Una casualitat genial que, a més m'ha servit d'excusa per estrenar-me en l'aventura de penjar podcasts. He demanat els permisos pertinents per gravar l'A cantant la cançó i aquí està!



EL MEU COET

Jo vull ser astronauta per poder viatjar
i conèixer tot l'univers.
Sóc petit però eixerit i un coet construiré
i aviat a l'espai aniré.
Als estels arribaré i als planetes dormiré,
perquè arreu em durà el meu coet.
Amb quatre llaunes, un martell, tres ampolles i un cabdell,
el meu coet construiré.
Jo vull ser astronauta per poder viatjar
i conéixer tot l'univers.

Josep Piris

Miquel Martí i Pol #10MMP

Avui fa 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol, un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits.

Estic segura d'haver vist a casa obres seves i recordo imatges a la televisió dels reconeixements a la seva trajectòria, però es pot dir que vaig ser conscient de la seva existència quan Brams va treure el disc Tot és possible (1999), en el que posaven música al seu poema Aquesta remor que se sent.

I és per això, que avui que piulem i compartim a la xarxa versos d'aquest autor per fer-li un homenatge, he escollit aquest poema. I és que avui, encara, la remor persisteix.

Aquesta remor que se sent

Aquesta remor que se sent no és de pluja.

Ja fa molt temps que no plou.

S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula

pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.

Han prohibit el vent perquè no s'alci 

la pols que hi ha pertot

i l'aire no esdevingui -diuen- irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.

Han prohibit les paraules perquè

no posin en perill

la fràgil immobilitat de l'aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.

Han estat prohibits perquè no engendrin

la necessitat de parlar

i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol                               

Temps de castanyes!

Falta poc per la Castanyada!
Aviat començarem a veure castanyes i moniatos per tot arreu, malgrat que ja fa bastants anys que fa tanta calor que ens vindrien més de gust en forma de gelat.
Sigui com sigui, el conte de la Maria Castanyera és un clàssic. Per si de cas no el coneixeu, aquí us el deixo.

LA CASTANYERA

Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa al  bosc. Portava sempre una faldilla molt llarga, un mocador al cap i un cistell a la mà. Sabeu qui era, oi? Era la Castanyera!!
Quan arribava el temps de menjar castanyes, a la tardor, la Castanyera anava pel bosc a collir castanyes.

 Sabeu què li va passar un dia? Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
-Oh! Quantes castanyes! Què contenta estic!
I es va posar a collir castanyes, i vinga a collir castanyes...
-Castanya... al cistell! Castanya... al cistell!
Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble, on tenia la seva paradeta.
Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Va anar a agafar les castanyes del cistell i...
-Ah! El cistell és buit!!! On són les castanyes? 
El cistell era ben buit. Totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu, i cridava:
-Castanyes, on sou? Castanyes, on sou?

 Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren. Es va posar a ploure i, entre les gotes que rebotaven a terra, la castanyera va veure, tot d'una, una castanya que caminava.
-Com pot ser? Les castanyes no caminen pas! Oh! I una altra castanya que també camina! Però si tenen banyes i tot... Què he fet? He collit cargols i no pas castanyes!
Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora, a la teulada...
-Hauré d'anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri...

Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
-Per no equivocar-me, cantaré la cançó del "Cargol treu banya", i si són castanyes, no trauran les banyes. 

Cargol treu banya, 

puja la muntanya;

cargol treu vi, 

puja el muntanyí.

Quan va acabar de cantar la cançó, va mirar les castanyes i va dir:

-No treieu les banyes? Doncs sou castanyes! Aquesta vegada l'he encertada!

I se'n va tornar cap a la seva paradeta.

Les va començar a torrar i molt contenta cridava:
-Castanyes! Castanyes ben torrades, calentes i fumades!
Tota la mainada, quan la van sentir cridar, corrent hi van anar. I així acaba la història de la castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant que eren castanyes.

En aquesta època de l'any "La Castanyera" encapçala la llista d'èxits musicals infantils a les escoles. Crec que no hi ha infant a Catalunya que no l'hagi cantat i ballat alguna vegada.

LA CASTANYERA

Quan ve el temps de collir castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

La camisa li ve petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc,
i al ballar sempre gira així!

 Si es vol fer una titella de la castanyera, es pot fer servir aquest patró:

 

Però si hi ha una cançó que m'ha robat el cor quan arriba el temps de les castanyes, aquesta és "Les castanyes peten, peten", de la Dàmaris Gelabert. La vaig sentir per primer cop al Pi de l'Snoopy i em va captivar. Quan l'escolto m'imagino la vora d'una llar de foc, la vigília de Tots Sants, el fred, les castanyes...

LES CASTANYES PETEN, PETEN

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!

Ara ve la castanyera i n'hi haurà per tots els nens!

L'u de novembre és Tots Sants, 

de castanyes m'omplo les mans.

Peten, peten, crec, catacrec,

calententes, fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!

Faig boletes amb les mans, ja sé fer bons panellets!

L'u de novembre és Tots Sants, 

de castanyes m'omplo les mans.

Peten, peten, crec, catacrec,

calententes, fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!

Una història que fa por, ens expliquen vora el foc!

L'u de novembre és Tots Sants, 

de castanyes m'omplo les mans.

Peten, peten, crec, catacrec,

calententes, fan passar el fred.

Gaudiu!!!

"A LA TARDOR, CASTANYES I CARGOLS AMB BANYES!"

El bolet petitó

Una cançó més per la tardor!!
En aquest cas, m'han agradat dos vídeos que hem passat a l'aula de P3, tot treballant l'arribada d'aquesta estació. El primer és una animació de plastilina i l'altre està fet amb imatges de bolets reals.

EL BOLET PETITÓ

Sóc un bolet 

molt petitó, 

ensenyo el barret

quan ve la tardor.

Xim xirivibom

m'agrada la pluja, 

Xim xirivibom

m'agrada el sol.

Sóc un bolet 

molt petitó,

creixo sota els pins

i enmig la verdor.

Xim, xim, xim

Una cançó ideal per moments de relaxació en aquests dies plujosos!

XIM, XIM, XIM

Xim, xim, xim cau la pluja.

Xim, xim, xim en el carrer.

Xim, xim, xim tot es mulla.

Xim, xim, xim i jo també.

Cargol treu banya

Sembla que avui sí que ha arribat la tardor de veritat!!! Tot i portar jaqueta, n'hem trobat a faltar una de més gruixuda. És un dia plujós i fa una mica de fred. Ja comencem a notar l'encostipat...

I en un dia tan preciós de tardor no hi poden faltar els cargols!

CARGOL TREU BANYA

Cargol treu banya
puja la muntanya,
cargol treu vi
puja el muntanyí.

Cargol treu banya
puja la muntanya,
cargol bover
jo també vindré.

Vet aquí un vídeo d'animació sobre la cançó. Combina l'animació amb imatges reals. Als petits els agrada molt però només hi tinc una cosa a dir. Es tendeix a dibuixar o representar els cargols amb els ulls a banda i banda quan, en realitat, els cargols tenen els ulls a les banyes. Potser sembla una tonteria, però no costa res respectar aquesta característica tan graciosa d'aquests animals i dibuixar-los tal com són.

La tardor que jo conec

Ha començat l'escola, fa un dia plujós i a la nit ja ve de gust tapar-se una mica. Aviat arribarà la tardor!
Aquesta cançó de la Dàmaris Gelabert la vaig descobrir gràcies a la Laia, que la va aprendre a l'escola i, després, la vaig re-descubrir al Pi de l'Snoopy.

M'agrada molt, en part perquè en escoltar-la em transporta a la tardor, crec que la descriu molt bé.

Aquesta és la lletra: 

LA TARDOR QUE JO CONEC

La tardor que jo conec

té gust de raïm i cep, 

d'olivera, pluja fina, 

de bolets amb julivert.

La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec, 

les petjades fan crec-crec, 

botes d'aigua i un paraigua, 

i el vent que s'endú barrets.

La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec

porta figues i fruits secs,

mandarines i magranes,

i el primer dia de fred.

La tardor que jo conec.

A Tot Sona, hi podreu trobar la partitura.

Carnestoltes 2013, fem de cuiners i cuineres

Han estat unes setmanes mogudetes i el bloc n'ha patit les conseqüències. La setmana de Carnestoltes ha estat l'última amb el grup i a l'escola on he estat des de setembre cobrint una baixa maternal. La setmana abans, em van confirmar que comptaven amb mi per cobrir una excedència fins a final de curs en una altra escola bressol i, entre això i la inminència dels exàmens, no he trobat el moment d'escriure. Un dels dos exàmens ja està fet i l'altre el tinc demà però s'acumulen els temes que vull compartir així que m'he obligat a fer un parell d'entrades.

Aquest Carnestoltes ens hem disfressat de cuiners i cuineres. En relació amb la disfressa, i a banda de les cançons de Carnestoltes que tots i totes coneixem, vam aprendre la cançó "Sóc un cuiner":

Sóc un cuiner

que remena les cassoles

Faig bon menjar

i tothom es llepa els dits.

Les cassoles en el foc, 

van bullint a poc a poc, 

i fregeixo les verdures, 

les patates i els pebrots*

Hi ha versions per tots els gustos: pebrots, fesols, arròs...

Mirant vídeos de Youtube d'aquesta cançó, vam trobar aquest parell:

Per altra banda, els nens i nenes van exercir de cuiners i cuineres fent unes delicioses piruletes de xocolata amb les que, com diu la cançó, es deurien llepar els dits.

Les petites formiguetes

Aquesta cançó me la cantava la meva àvia quan jo era petita. Durant molt de temps la vaig tenir oblidada i un dia em va venir al cap. En aquell moment, la meva àvia ja patia Alzheimer i no la recordava o, més aviat, jo no li sabia fer recordar.

Sovint, la meva mare li mostra vídeos de cançons que li agradaven i, de vegades, les recorda en sentir-les i en canta algun tros.

Vam tenir la idea de posar-li un vídeo de la cançó Les petites formiguetes esperant que li provoqués la mateixa reacció que Negrete. Va funcionar! En sentir-la la va recordar i va cantar algun trosset!!

  

Les petites formiguetes a l'estiu,
quan el blat està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
i van ben endreçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

 

Marieta vola, vola

Introducció a la història d'una marieta de plastilina. De moment, en aquest vídeo només veiem com passa el dia sencer volant de flor en flor. Esperem que hi hagi més capítols!

Gràcies San!

Sant Jordi

Dilluns és Sant Jordi! Comparteixo una cançó que em va ensenyar el Martí.

Sant Jordi arriba com un cavaller

amb la seva llança travessa el carrer.

Ja veu la princesa que el drac vol menjar,

si no es dóna pressa, ella morirà.

Li clava la llança i cau escalabrat!

Pobra princesa... visca s'ha salvat!

La rosa creixia, Sant Jordi l'ha agafat,

i a la princesa jo li he regalat!

                                

Cançó: La barca

Aquesta cançó enganxa molt els nens i nenes perquè van sortint com a protagonistes de la cançó. La part que més agrada és el moment en que un o una cau a l'aigua.

Una barca puja i baixa, 

sense rems no pot nedar.

Amb ...... per bandera

i ..... de capità.

..... cau a l'aigua i

.... el/la va a salvar!

Dos petons i una abraçada

i tornem tots a la mar!

Imatge per les caixetes musicals o el cançoner