FMRPedagògica (@FMRPc)

El que va passar ahir no es pot tornar a repetir. Les notícies parlen del possible brot psicòtic que podria haver patit l’agressor, que aquest és inimputable perquè és menor de 13 anys. És una criatura. La primera pregunta que m’ha vingut al cap ha estat: com pot ser que arribés una ballesta a mans d’un nen?
Diuen  que feia temps que parlava d’una “llista negra” de persones a qui volia fer mal. Per què ningú va donar importància a aquests comentaris o va poder detectar que podia passar una cosa així?

L’evidencia es que la societat esta malalta. Mira videojocs, series televisio, exercit al salo ensenyament… https://t.co/PM6JRk15xI

— Moises Moll Messegué (@moisesmoll) 20 d’abril de 2015

Si ha estat un brot psicotic, aleshores el professor ha estat victima de les retallades. https://t.co/4KWDsWRDkM
— Moises Moll Messegué (@moisesmoll) April 20, 2015

Aquests fets em dolen i em fan ràbia. Hem vist arribar a casa nostra l’horror que pensàvem que ens quedava molt lluny quan a les notícies sortien casos similars, als Estats Units. Ha mort un professor. Un nen ha marcat la seva vida en el moment que ha agafat una ballesta. Per molt inimputable que sigui, portarà aquest pes per sempre i, segurament, serà assenyalat. I, si realment ha patit un brot psicòtic, aquest cas també farà mal al col·lectiu de persones que en pateixen. Encara que mai hagin presentat conductes agressives, alimentarà l’estigma.

És un drama per tots i totes perquè, com bé ha dit R, “tots hem fallat quan passa una cosa d’aquesta magnitud”. Cadascú ha de posar el seu granet de sorra per contribuir a fer que no torni a succeir.

Allunyem les armes dels nens i nenes (si pot ser de tothom, millor).
Eliminem els missatges tòxics i violents que arriben a través dels mitjans.
Eduquem per la pau, resolguem els conflictes pacíficament i portem els nostres infants a fer-ho.
Observem, escoltem-los, acompanyem-los.

La tragèdia de l’institut Joan Fuster, a la recerca de respostes (Diari de l’Educació)