dissabte, 11 d’abril de 2015

Escola inclusiva (II)

És un semestre intens, sobretot per la quantitat de treballs a fer. Si més no, els temes a treballar són molt interessants i això fa la feina un xic més lleugera i que se'n pugui gaudir.
Un dels treballs m'ha tornat a portar a la reflexió sobre l'escola inclusiva.

Svet Ivantchev
(via Flickr)
La LEC (Llei d'Educació de Catalunya, 2010) presenta com un dels principis rectors del sistema educatiu (Article 2) la inclusió escolar i la cohesió social. Però en canvi, els nens i nenes amb necessitats educatives especials poden estar escolaritzats en centres ordinaris, en l'USEE de centres ordinaris, en centres d'educació especial o amb escolaritat compartida entre centres d'educació especial i centres ordinaris (constant com escolaritzats en el centre on l'alumn@ passi més temps). És a dir que, segons el grau de les seves necessitats, l'infant pot anar a l'escola del seu barri  o no i, en aquest cas, haurà d'anar a un centre específic que molt probablement no serà proper al seu entorn (el seu barri, el seu poble...). Si bé és cert que es pretén avançar cap a un model inclusiu, la realitat ens diu que el camí s'està fent massa llarg i està ple d'obstacles (digues "obstacles", digues "retallades").

Per què cal defensar el model d'escola inclusiva?

Cal parlar primer del concepte d'educar. L'educació és un procés permanent de desenvolupament i perfeccionament de les facultats físiques, morals i intel·lectuals de la persona. Segons el diccionari, educar consisteix en la transmissió de coneixements, actituds, valors o formes de cultura. La UNESCO ho defineix com "els processos per els quals les societats transmeten deliberadament els seus coneixements, informació, comprensió, actituds, valors, habilitats, competències y comportaments acumulats a través de generacions". Tanmateix, educar també és acompanyar i guiar la persona en el seu desenvolupament, permetent-li ser, comprenent-la i compartint el descobriment de la vida, tot això amb l'objectiu d'arribar a ser una persona autònoma, independent i capaç de viure en societat.
Vet aquí un altre element important: la societat; una agrupació de persones que conviuen i mantenen una relació entre elles i amb l'entorn. Els individus d'una mateixa societat duen a terme activitats en comú i això els atorga una identitat pròpia. Sent així, en la nostra societat convivim homes i dones, persones de diferents cultures i religions, cadascú amb les seves capacitats i dificultats, totes elles diferents. És la diferència un motiu per la segregació? Evidentment, no ho ha de ser. De moment, però, centrant-nos en l'educació i l'escolarització dels nens i nenes amb NEE, ho és.

L'escola inclusiva ha de ser aquella que sàpiga respondre a les necessitats educatives de qualsevol nen o nena. Com ens ensenya el conte Quatre petits coins de rein du tout (Quatre petites cantonades de no res), en el que el Quadradet no pot entrar a la classe dels Rodonets perquè la porta és rodona, "no és el Quadradet qui ha de canviar, és la porta!".
Cal que l'alumnat amb NEE pugui anar a l'escola del seu barri, en el seu entorn, compartint aula amb la resta de companys i companyes amb els que viu en societat. Si convivim tots junts, per què ens hem de separar per anar a l'escola?
Davant d'aquesta pregunta, sovint hi ha qui respon que l'escola ordinaria no està preparada per atendre les necessitats dels nens i nenes amb discapacitats més greus. És moment, doncs, de recordar les paraules del Dr. Gordon Porter (pedagog canadenc, director de Inclusive Education Canada i uns dels ponents de la Declaració de Salamanca de 1994): "Agafeu els recursos de l'educació especial i poseu-los al servei de la inclusió".

També et pot interessar l'entrada Escola Inclusiva.

6 comentaris:

  1. Laia, estic d'acord, es la porta la que s'ha de canviar... I on diem porta, diem ments molt quadrades! L'escola ha de ser un reflex del que els nens viuen a diari! Un nen amb NEE no es pot amagar. Però falla la base, i així és molt difícil construir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanmateix, no deixarem de treballar per aconseguir-ho!! :)
      Una abraçada i gràcies per la visita!!

      Laia

      Elimina
  2. Completament d'acord Laia! Hem de continuar lluitant per molt dificil que sigui..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sandra!! Junts el camí es fa menys dur. Una abraçada

      Laia

      Elimina
  3. Molt cert tot el que exposes Laia! És hora de començar a fer evident que la diferència es la morma, tots ho som de diferents, tots som especials. S'ha de mostrar als infants, tant als que tenen NEE com als que no (o aquestes són menys visibles) que les diferències són positives, ens enriqueixen, que no s'han d'amagar ni ens han d'avergonyir. Tot i que el primer pas per a poder transmetre això, és que els professionals de l'educació i també les famílies així ho sentin. Tots som diferents i per tant hem de saber acceptar la diferèncial. L'escola, per suposat, ha d'estar preparada per abordar-la, per acompanyar-la i sobretot, l'ha de respectar. Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! :D una abraçada!!

      Laia

      Elimina