dilluns, 11 de novembre de 2013

Miquel Martí i Pol #10MMP

Avui fa 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol, un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits.

Estic segura d'haver vist a casa obres seves i recordo imatges a la televisió dels reconeixements a la seva trajectòria, però es pot dir que vaig ser conscient de la seva existència quan Brams va treure el disc Tot és possible (1999), en el que posaven música al seu poema Aquesta remor que se sent.

I és per això, que avui que piulem i compartim a la xarxa versos d'aquest autor per fer-li un homenatge, he escollit aquest poema. I és que avui, encara, la remor persisteix.

Aquesta remor que se sent


Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci 
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui -diuen- irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol                               


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada