dimarts, 22 d’octubre de 2013

Temps de castanyes!

Falta poc per la Castanyada!
Aviat començarem a veure castanyes i moniatos per tot arreu, malgrat que ja fa bastants anys que fa tanta calor que ens vindrien més de gust en forma de gelat.
Sigui com sigui, el conte de la Maria Castanyera és un clàssic. Per si de cas no el coneixeu, aquí us el deixo.

LA CASTANYERA

Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa al  bosc. Portava sempre una faldilla molt llarga, un mocador al cap i un cistell a la mà. Sabeu qui era, oi? Era la Castanyera!!
Quan arribava el temps de menjar castanyes, a la tardor, la Castanyera anava pel bosc a collir castanyes.

 Sabeu què li va passar un dia? Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
-Oh! Quantes castanyes! Què contenta estic!
I es va posar a collir castanyes, i vinga a collir castanyes...
-Castanya... al cistell! Castanya... al cistell!
Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble, on tenia la seva paradeta.
Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes. Va anar a agafar les castanyes del cistell i...
-Ah! El cistell és buit!!! On són les castanyes? 
El cistell era ben buit. Totes, totes havien fugit. La castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu, i cridava:
-Castanyes, on sou? Castanyes, on sou?

 Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren. Es va posar a ploure i, entre les gotes que rebotaven a terra, la castanyera va veure, tot d'una, una castanya que caminava.
-Com pot ser? Les castanyes no caminen pas! Oh! I una altra castanya que també camina! Però si tenen banyes i tot... Què he fet? He collit cargols i no pas castanyes!
Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora, a la teulada...
-Hauré d'anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri...

Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
-Per no equivocar-me, cantaré la cançó del "Cargol treu banya", i si són castanyes, no trauran les banyes. 
Cargol treu banya, 
puja la muntanya;
cargol treu vi, 
puja el muntanyí.

Quan va acabar de cantar la cançó, va mirar les castanyes i va dir:
-No treieu les banyes? Doncs sou castanyes! Aquesta vegada l'he encertada!
I se'n va tornar cap a la seva paradeta.

Les va començar a torrar i molt contenta cridava:
-Castanyes! Castanyes ben torrades, calentes i fumades!
Tota la mainada, quan la van sentir cridar, corrent hi van anar. I així acaba la història de la castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant que eren castanyes.

En aquesta època de l'any "La Castanyera" encapçala la llista d'èxits musicals infantils a les escoles. Crec que no hi ha infant a Catalunya que no l'hagi cantat i ballat alguna vegada.

LA CASTANYERA

Quan ve el temps de collir castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

La camisa li ve petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc,
i al ballar sempre gira així!

 Si es vol fer una titella de la castanyera, es pot fer servir aquest patró:
Però si hi ha una cançó que m'ha robat el cor quan arriba el temps de les castanyes, aquesta és "Les castanyes peten, peten", de la Dàmaris Gelabert. La vaig sentir per primer cop al Pi de l'Snoopy i em va captivar. Quan l'escolto m'imagino la vora d'una llar de foc, la vigília de Tots Sants, el fred, les castanyes...

LES CASTANYES PETEN, PETEN
Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!
Ara ve la castanyera i n'hi haurà per tots els nens!

L'u de novembre és Tots Sants, 
de castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec,
calententes, fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!
Faig boletes amb les mans, ja sé fer bons panellets!

L'u de novembre és Tots Sants, 
de castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec,
calententes, fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes, catacrec!
Una història que fa por, ens expliquen vora el foc!

L'u de novembre és Tots Sants, 
de castanyes m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec,
calententes, fan passar el fred.


Gaudiu!!!

"A LA TARDOR, CASTANYES I CARGOLS AMB BANYES!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada