dilluns, 30 d’agost de 2010

Maltracte infantil

1. INTRODUCCIÓ
   El maltracte infantil és un dels problemes més greus de la societat. Malgrat el que es pugui pensar, és un fenomen que ha existit des de l'antiguitat sent, segons les cultures, condemnat, acceptat, afavorit i fins i tot legitimat. Ha estat durant els últims 150 anys quan més ha saltat a la llum pública i s'ha considerat un problema social.
   A. Tardieu va servir per primer cop el concepte de Síndrome de l'infant colpejat l'any 1860 però no va ser escoltat fins un segle després. Charles Dickens, Balestrini (1888) i Caffey (1946), entre d'altres, van denunciar el maltractament, la negligència, l'explotació i la mort dels infants.     Per contra, A. Johnson (1868, metge de l'hospital de nens de Londres) pretenia minimitzar el problema explicant les fractures òssies repetitives com a conseqüència de la fragilitat òssia provocada pel raquitisme.
     L'any 1875, després del cas de Mary Ellen Wilson, es va formar la Societat per la Prevenció de Crueltat vers els Infants a Estats Units i l'any 1883 es va crear al Regne Unit. Va ser el primer reconeixement oficial de l'existència del maltracte infantil.
    El món de la medicina va trigar encara a reconèixer el maltracte infantil com a possibilitat diagnòstica: l'any 1962 (fa quatre dies!) el treball de Kempe sobre el Síndrome de l'infant colpejat va fer que aquest es considerés condició clínica causada per els cops físics i intencionals del pare, mare o cuidador/a.
         Així, s'identifiquen cinc etapes de desenvolupament per les que passa la societat abans de reconèixer les diferents manifestacions del maltracte infantil:
             -Primera etapa: negació del problema i creença de que el fenomen és escàs i causat per una quantitat reduïda d'individus mentalment pertorbats.
             -Segona etapa: només es reconeixen els casos extrems amb risc vital per el menor.
             -Tercera etapa: l'abús físic és tractat de manera eficaç i es posa especial atenció en les conseqüències que té en el desenvolupament infantil.
             -Quarta etapa: es reconeix el maltracte psicològic i la negligència com a factors de risc per la desenvolupament de l'infant.
             -Cinquena etapa: S'accepta l'existència de l'abús sexual a menors.

2. DEFINICIÓ DE MALTRACTE

    Segons Kempe, és “l'ús de la força física no accidental, dirigida a ferir o lesionar un infant per part dels seus pares o parents”.
     Per Wolfe és “la presència d'una lesió no accidental, resultat dels actes de perpetració (agressió física) o d'omissió (falta d'atenció per part dels qui estan a càrrec de l'infant i que requereix atenció mèdica o intervenció legal)”.
     La Comissió Nacional de Drets Humans ho defineix com “tot acte o omissió encaminat a fer mal, tot i no tenir aquesta intenció, però que perjudica el desenvolupament normal del menor”.
     Les tres definicions semblen estar una mica coixes. El 20 de novembre de 1989 es va establir la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides. En ella es va definir el maltracte com “tota violència, perjudici o abús físic o mental, descuit o tracte negligent, mals tractes o explotació, mentre l'infant es troba sota la custodia dels seus pares, tutor o qualsevol altra persona o institució que el tingui al seu càrrec”.
 
3. TIPUS DE MALTRACTE INFANTIL


-->


ACCIÓ OMISSIÓ
FÍSIC Maltracte físic (lesions físiques) Abandó o negligència:
-deficiències en l'alimentació, el vestit, la higiene, atenció mèdica, supervisió, condicions de l'habitatge
-Absentisme injustificat i repetit a l'escola
SEXUAL -Amb contacte físic: incest, violació, vexació i explotació sexual (pornografia, prostitució)
-Sense contacte físic: exhibicionisme, llenguatge sexual, voyerisme...
Consentiment passiu de les accions anteriors.
EMOCIONAL/PSÍQUIC Maltracte emocional actiu: insult, menyspreu, amenaça d'abandó... Abandó o negligència: ignorar, rebuig o retard en l'atenció psicològica que l'infant pugui necessitar i que hagi estat recomanat per professionals competents
INSTITUCIONAL Actuacions innecessàries, vexatòries o inadequades (ex. ablació) Negligència en la presa de mesures de protecció.
ALTRES: Explotació laboral, maltracte prenatal, Síndrome de Münchausen per poders.




 REFLEXIÓ...

Com veieu, el maltracte infantil no només es veu en forma de blaus o altres marques físiques. Tenim clar que no hem de tolerar que ningú ens falti el respecte de cap manera però tothom té tan clar que els infants tenen el mateix dret al respecte que nosaltres i de la mateixa manera que nosaltres l'exigim?


Infància Respon 900 300 777. Telèfon per a la prevenció i la detecció del maltractament infantil

 Font: material curs de prevenció del maltracte infantil

















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada