dimarts, 21 d’agost de 2018

Educació emocional i família. El viatge comença a casa.

Alabart Saludes, M.,; Martínez Pardo, E. (2017). Educació emocional i família. El viatge comença a casa (3a ed.). Barcelona: Graó.


"Aquest llibre ofereix reflexions i propostes per conèixer millor les dinàmiques emocionals en el sistema familiar i actuar de manera respectuosa i assertiva per tal d'enfortir la vida emocional dels nostres fills i filles i també la nostra. En definitiva, en aquest llibre hi trobareu una bona col·lecció de perles per educar."

El llibre consta de tres capítols i l'epíleg, a través dels quals els autors toquen temes concrets relacionats amb la criança i l'educació dels fills i filles des de la vessant emocional. Els títols de cadascun dels capítols segueixen el fil de la metàfora de la ma/paternitat com un viatge que els pares i mares comencen amb el naixement d'una criatura.

Malgrat la meva postura escèptica vers la Pedagogia Sistèmica (com explicaré en properes entrades), en aquest cas, penso que l'enfocament dels diferents temes i situacions, en general, és encertat. 

Fent un repàs més acurat dels fragments que m'he marcat en els diferents punts de l'índex, destacaria:

El mapa
Què necessita? I jo, què necessito? 
Reconèixer i acceptar les necessitats dels infants, alhora que som conscients i busquem l'equilibri amb les pròpies. La piràmide de les necessitats de Maslow. El vincle (Bowlby) i l'amor incondicional. Mirar l'infant més enllà de la conducta (què hi ha darrera?). La frustració: acompanyar-los en l'aprenentatge de la seva gestió sense evitar-la ni tampoc provocar-la expressament.

Abans de res, som cos
El respecte pel propi cos i pel dels altres. Els petons i abraçades han de ser accions voluntàries, sense xantatges ni suborns. El descobriment dels propis genitals i el desenvolupament afectiu i sexual. 
Alimentació: respecte per la sensació de gana i els gustos (i això  no vol dir convertir la casa en un restaurant a la carta). 
Esfínters: l'assoliment del seu control des del respecte, amb naturalitat i sense pressió. 
El moviment com a necessitat bàsica de l'infant.

Pas a pas
Desenvolupament de l'infant: primer any (0-3 mesos, 3-6 mesos, 7-9 mesos, 10-12 mesos); 1 any, 2-3 anys, 4-7 anys. Tolerància a la frustració. Fabulacions i "mentides". Confiança, presència tranquil·la i atenta, acompanyar.

La família és un ésser viu
Marcat enfocament sistèmic. Destaca el concepte de la família com un sistema viu i la importància de no carregar la motxilla dels infants amb assumptes que corresponen als adults.

Una comunicació que enforteixi
La importància de la comunicació sana, no violenta i, amb ella, l'escolta, en el desenvolupament emocional dels infants.

Fer-se càrrec d'un mateix
L'autoestima no es guanya, s'ha de mantenir. Acceptació més que tenir un bon concepte d'un mateix. El paper de l'amor incondicional dels pares i el paper de les valoracions externes. Autonomia: més que facilitar-la, no entorpir-la. És una conquesta. L'ajuda: no anticipar-la abans que ens la demanin. Responsabilitats: confiança i paciència en la seva capacitat per respondre, posant en pràctica "observació a distància" i "intervenció en cas d'emergència".

On acabo jo i comença l'altre
Límits (!!) naturals i la consciència de la llibertat. 
Conflictes: oportunitats per aprendre. Rebequeries: què hi ha darrera; de la rebequeria espontània al seu ús per obtenir una resposta de l'adult; acompanyament.

Fer de cada dia un bocí del viatge
Una vida equilibrada
Espai, temps, compartir estones. Normes i autoritat. Veu i vot, quan i com. L'autoritat es guanya.

Un joc
Activitat imprescindible: les emocions infantils es canalitzen a través del joc lliure. "Fantasmes" inconscientes d'Aucoutourier. Joc agressiu i joguines.

M'expliques un conte?
Els contes i el desenvolupament emocional. Els clàssics: cal matar el llop?
Aquest punt en concret em crea un debat intern. Tinc pendent llegir Sota la pell del llop, de la mateixa Eva Martínez Pardo, per aclarir-me (o no) una mica més.

L'art és emoció
Infants creadors d'art, molt en la línia del que vam sentir a la jornada de Rosa Sensat Art,Creativitat i Conflicte. Camins per Educar. Infants espectadors: contemplar, experimentar, escoltar... evitant el "didactisme". Qualitat i diversitat però no en gran quantitat (evitar la saturació).

Meditació per viure en present
Aquest punt no ha estat dels que més m'ha aportat. Pot ser perquè, personalment, no sóc gaire aficionada a la meditació. Si bé es pot considerar que abans d'adormir-me faig quelcom semblant a la meditació i la visualització, la meva tècnica no és gens purista. 

No sempre és fàcil
Per què jo? I, ella, què? (gelosia entre germans)
Destaquen la naturalitat de la gelosia entre germans i la seva gestió des de la vessant sistèmica. És interessant el plantejament que fan d'igualtat i justícia: no consisteix en rebre-ho tot igual, sinó d'una forma adequada per a cadascú.

Quan algú se'n va.
La mort i el dol, la necessitat d'acompanyar-los i parlar-ne. Evitar el tema no fa que desaparegui el dol i no ajuda a avançar-hi.

Començar de nou
La separació dels pares: no confondre els interessos propis amb els dels infants; consens; el dol i l'adaptació a la nova situació; la família reconstituïda.


Per acabar, penso que és un llibre força recomanable tan per trobar respostes com per reafirmar maneres de fer parentals. 

2 comentaris:

  1. Bones,
    Em sembla molt interessant, sobretot aquests dos aspectes que destaques com el fer-se càrrec d'un mateix i la família com a ésser viu els trobo essencials pel bé dels infants.
    Així que, quan torni a casa et demanaré el llibre sinó et fa res.
    Gràcies per l'entrada
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari!
      Encantada de deixar-te'l.

      Petons

      Elimina