dijous, 30 de juliol de 2015

La famille Bélier (La família Bélier)

Aquest mes de juliol he tingut la sort de poder gaudir de quatre sessions de Taller de LSC (Llengua de Signes Catalana) amb l'Anna com a formadora. A banda d'aprendre signes bàsics i nocions de gramàtica, ens vam endur una bona llista de llibres per llegir i documentals, vídeos i pel·lícules per veure. Una de les pel·lícules recomanades van ser Miracle Worker (El miracle d'Anna Sullivan). Pensava que n'havia parlat en alguna entrada anterior però veig que no, així que ho apunto com a tasca pendent. L'altra pel·lícula proposada, més recent, és La famille Bélier (La família Bélier).


Es tracta d'una pel·lícula francesa del 2014, dirigida per Eric Lartigau. Tots els membres de la família Bélier són sords excepte la filla gran, Paula (16 anys). [Compte! Sords, no sordmuts com diu la sinopsi de Filmaffinity. Com veureu, cap dels membres de la família té cap problema a les cordes vocals que l'impedeixi emetre sons.] Cada família és un món i, en aquest cas, això es compleix al 100%. La Paula és la intèrpret dels seus pares sempre que cal, com al metge o al mercat, on venen formatges. La situació es complica quan el mestre de cant de la Paula li ofereix la possibilitat de fer un examen que li pot obrir les portes per anar a estudiar cant a París, fet que l'allunyaria de la seva família.

En veure la pel·lícula, he pogut identificar alguns trets de la comunitat Sorda dels quals vam parlar en el Taller d'LSC.
Un exemple són els diàlegs entre el pare i la mare Bélier, lliures de tabús, ja sigui davant del metge o de l'alcalde. El fet que la seva pròpia filla, en plena adolescència i oïdora, en sigui la intèrpret, fa que ens alguns moments s'alarmi davant les sortides dels seus pares i, d'altres, censuri el missatge dient una cosa diferent de la que realment estan dient (cosa que una intèrpret professional crec que no hauria de fer).
Les persones Sordes tenen un gran sentiment identitari, semblant potser una comunitat una mica tancada als nostres ulls. [Compte! SPOILER!] En la pel·lícula, d'aquest tret se'n fa una caricatura: l'opinió que tenen d'un veí sord que fa servir la llengua oral o la confessió de la mare sobre  la "decepció" que va patir en saber que la seva filla hi podia sentir, en són dos exemples.

Pel que fa el paper de la Paula, és interessant veure com viu ella que la seva família sigui Sorda. A l'institut no ho amaga però tampoc ho diu. Xoca amb els seus pares com qualsevol noi o noia de la seva edat però té un lligam amb ells que li fa més difícil aixecar el vol.

Molt recomanable! Aquí us deixo el tràiler:




2 comentaris:

  1. Genial Laia! M'agraden molt els ulls amb que has vist aquesta pel·lícula i l'anàlisis que n'extreus ;) És fantàstic veure com t'endinses en els diferents aprenentatges que vas adquirint!

    Una forta abraçada companya!

    ResponElimina