dimecres, 9 de juliol de 2014

TEA i visita al dentista

Feia temps que tenia aquesta entrada pendent. La idea va sorgir a la consulta de la meva dentista, Anna Crespo (Clínica Dental Vayreda), mentre em feia la revisió anual. Per sort (com a mínim per mi), només l'he de veure un cop l'any. No em malinterpreteu! És que no tinc necessitat (dental) de veure-la més perquè no tinc cap problema, ni una trista càries. Aquesta és una de les raons per les quals la visita al dentista no és cap suplici. Les altres raons perquè sigui un plaer són el tracte que rebo com a pacient i les converses que tenim.
És inevitable que parlem de com va la feina, de què faig... Suposo que el fet que ella sigui especialista en odontopediatria i que jo sigui educadora influeix en que acabem parlant de criatures.
L'última vegada, arrel de parlar de l'atenció a la diversitat va sortir el tema de la dificultat que ha de suposar la visita amb pacients amb trastorns com l'autisme i com de traumàtic pot ser per ells i elles. Així és com em va parlar de la Dra. Paloma Planells (Clínica Salmerón & Planells, Madrid). Aquesta odontopediatra (també editora d'Odontologia Pediàtrica a la Sociedad Española de Odontopediatría) s'ha especialitzat en el tracte amb pacients amb necessitats especials, principalment infants amb autisme. En aquest sentit, també em va fer arribar l'article que comparteixo, Intervención odontológica actual en niños con autismo. La desensibilización sistemática, (Gómez, B., Badillo, V., Martínez, E.M, Planells, P., 2009).




Deixant de banda les diferències d'opinió que puguem tenir en relació al tipus de centre en el que cal escolaritzar els nens i nenes amb autisme (d'això ja en parlarem un altre dia), em sembla encertat que consideri important el treball en equip amb les persones que conviuen i treballen amb el/la pacient (família, escola, psicòleg/a) per assolir els objectius del tractament. A través del seguiment dels protocols de dessensibilització sistemàtica s'aconsegueix que el professional pugui treballar millor, que el/la pacient ho visqui d'una manera més positiva i que es puguin evitar mètodes com la sedació, que no són desitjables per ningú.
Abans de la posada en pràctica del protocol de dessensibilització sistemàtica, cal que el/la professional reuneixi informació clínica i sobre les característiques individuals del pacient (medicació que pugui prendre, hàbits de raspallat,  experiències prèvies en altres consultes, sistema de comunicació, reforçadors...). Pel que fa la dessensibilització, consisteix en familiaritzar el nen o la nena amb l'espai, els estris, les persones i els procediments de la consulta per tal de reduir el malestar i l'angoixa. Per aconseguir-ho, es fan servir imatges, vídeos, pictogrames, instrumental bàsic, etc. També caldran diverses visites a la consulta i la coneixença dels diferents espais de que disposa. En definitiva, presentar-li i anticipar-li on anirà, què farà, què li faran, qui li farà i amb què.
Gómez, B., Badillo, V., Martínez, E.M., Planells, P. Intervención odontológica actual en niños con autismo. La desensibilización sistemática. Cient Dent 2009;6;3:207-215.




2 comentaris:

  1. Tots els llocs són bons per aprendre! Jo ara de camí al dentista, jeje.
    -R-

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!! Jeje espero que no et facin gaire mal ;)

      Salut!

      Elimina