dimecres, 25 de juny de 2014

La alegría de enseñar


"Enseñar es un ejercicio de immortalidad. De alguna forma seguimos viviendo en aquellos cuyos ojos aprendieron a ver el mundo a través de la magia de nuestra palabra. Así, el profesor no muere nunca…" RUBEM ALVES

 Així comença el llibre de Rubem Alves,  La alegría de enseñar.  Com els  millors llibres que he llegit últimament, ha arribat a mi de la mà de mestres; mestres savis  i poetes. En P li va recomanar a R i R me'n va dir meravelles. Quina raó té quan diu que hauria de ser lectura obligatòria  per aquelles persones que ens estem formant per ensenyar!  (Idea que també planteja Irene de Puig en el pròleg).

 Em recorda una mica a l'obra de Thomas Nagel, ¿Qué significa todo esto? No pas perquè tractin el mateix, sinó perquè tots dos són llibres curts, que  no arriben al centenar de pàgines, però que diuen molt.

Per altra banda, tot i que la primera edició és de 1996, podria haver estat escrit aquest matí. I això em sembla una mica preocupant perquè potser vol dir que no estem avançant gaire… continua vigent la Llei de  Charlie Brown (pàg. 26), per exemple.  I segueixen existint prínceps i princeses encantats per bruixes i bruixots que els han tornat gripaus (pàg. 38). Per sort, també hi ha qui els desperta de l'encanteri. Per no parlar de les vaques, les orugues, en Leonardo… no hi ha capítol que em sembli desfasat en el moment que vivim, motiu per el qual crec que n'hauríem de prendre nota.

Mentrestant, us recomano que el llegiu i que ho feu amb calma, com qui menja un bombó i sap que estarà molt de temps sense tastar-ne un altre. 

 "Las escuelas existen, no para enseñar las respuestas, sino para hacer las preguntas. Las respuestas nos permiten andar sobre la tierra firme. Pero sólo las preguntas nos permiten entrar en el mar de lo desconocido." (pàg.81)

Imatge: octaedro.com 

Gràcies P i R per aquest bombó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada