diumenge, 16 de març de 2014

Mon petit frère...de la lune (Mi hermanito de la luna)

Frédéric Philibert és pare d'una nena i d'un nen. El petit Noé té TEA. La família forma part de l'associació Autistes dans la cité, creada el 2007 per iniciativa de diferents  famílies en aquesta situació. L'entitat és membre d' Autisme France.  El mateix anys 2007, Frédéric Philibert va fer aquest fantàstic curt d'animació i va guanyar el Gran Premi i Premi Públic del Festival Handica-Apicil 2007.

Noé tenia 4 anys quan el seu pare va fer el curt. No pretén ser un documental sobre l'autisme (de fet, la paraula no apareix en cap moment) però sí que és una bona introducció per conèixer aquest trastorn. És especialment interessant que el punt de vista que s'hi dóna és el de la seva germana, una nena de no gaires més anys que Noé que veu que el seu germà no és com els altres nens.



Pensant-hi, tinc la sensació que no s'acostuma a donar veu als germans de persones amb TEA, si més no, sembla que sovint ens preocupem de la vivència i punt de vista dels pares i mares i oblidem una mica la dels germans, que també ho pateixen i d'una manera diferent. Potser és només això, una sensació.
Tanmateix, aprofitant que el curt de Frédéric Philibert ens aporta la mirada del germà, no està de més aprofundir-hi.
Cercant sobre el tema,  la majoria d'entrades on es relacionen les paraules "germans" i "autisme" tracten de les probabilitats de que el segon fill tingui autisme si el primer en té. No sorprèn perquè és una de les preocupacions principals de les parelles que tenen un fill amb TEA i volen tenir més descendència.
Més endavant, he trobat un parell de cosetes que m'han semblat interessants. Per una banda, el testimoni d'una dona que té una germana amb TEA: Autisme la Garriga, l'obstinada esperança. Explica com va ser l'arribada de la petita, com va viure la infància i en quina situació es troba actualment.
Per altra banda, he arribat al vídeo penjat per un noi de 20 anys que viu amb el seu germà amb TEA i explica com és tenir un germà amb autisme. Val la pena.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada