dimecres, 26 de febrer de 2014

El curiós incident del gos a mitjanit

Aquesta setmana, el B (B crack!) m'ha deixat un llibre que no m'ha deixat gens indiferent. És El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, publicat el 2003 i traduït al català el 2004 (La Magrana).
El narrador és un noi de quinze anys que pateix TEA. No és capaç d'anar sol més enllà de la cantonada però pot resoldre equacions de segon grau amb nombres de quatre xifres mentalment.

Més enllà de la trama de misteri que inspira el títol de la novel•la, explica en primera persona la manera d'entendre la vida, les relacions personals i, en general el món, d'una persona que pateix aquest trastorn.
Una història i un estil que enganxa, que fa somriure i riure però, en algun moment, també patir una mica. Emocionant i emotiu.
Amb alguns llibres em passa que sento una mena de buidor en acabar de llegir-los. Sembla que marquin un abans i un després en la meva vida perquè em trenquen esquemes, pel que em fan aprendre, perquè em fan viure sensacions desconegudes o perquè m'obren els ulls i la ment. Aquest és un d'aquests llibres. I sempre mantinc el seu record associat a la persona o la situació que me'l va fer conèixer. Gràcies B.
Us el recomano 100%. Gaudiu-ne!
**** ACTUALITZACIÓ 2/07/2015****

El 19 de maig vaig tenir el plaer d'anar a veure l'adaptació teatral d'El curiós incident del gos  a mitjanit, dirigida per Julio Manrique, al Teatre Lliure. Totalment recomanable. Ens va costar molt aconseguir entrades però va valer la pena. I si torna l'any que ve, com està previst, m'agradaria tornar-la a veure.

4 comentaris:

  1. Ja fa temps que tinc la meva biblioteca plena i sovint em desfaig de llibres que per mi són prescindibles; gairebé mai he rellegit cap, però els que guardo els tinc perque m'agrada trobar algú a qui deixar-li. Per mi hi ha persones a qui li escau un llibre, altres una canço i a moltes una pel·lícula.
    Diumenge passat, buscant per casa, va caure a les meves mans "El curiós incident..." i enseguida vaig pensar en la Laia, sabria que ella el disfrutaria. Me n'alegro que hagi estat així, Laia, ets molt "especial"
    B

    ResponElimina
  2. Avui ha de ser un "Súper Bon Dia" si comença llegint un comentari com aquest! Moltes gràcies, m'afalaga! Tot i que no sóc més especial que les persones que m'envolteu! Una abraçada i fins ara!

    ResponElimina
  3. S, ens queda pendent aquest llibre...jo dilluns l'agafo i ens el passem!
    Sou molt grans tots dos!!!

    ResponElimina