Anem enrere...

Fa dies que m'aixeco de mala lluna gràcies a les notícies que escolto a la ràdio quan em desperto. Si no n'hi havia prou amb el que teníem -retallades per tot arreu, escàndols de la família reial que ens imposen, etc.- ara, a més, tornen a retallar en educació i sanitat. I per acabar-ho d'adobar, retallen la mateixa quantitat (que no han retallat) que es dóna anualment a l'Església d'aquest estat, suposadament laic. És a dir, que la qualitat de l'educació baixarà però tindrem hòsties de sobres. 

Segons la notícia publicada avui al diari ARA, les mesures que volen prendre són aquestes:

1.- Augmentar un 20% els alumnes per aula.

2.- Augmenar les hores lectives dels professors.

3.- Nou sistema de cobertura de les substitucions dels professors: ho assumirà el centre els primers deu dies, després l'administració.

4.- Deixar que cada  centre pugui oferir només batxillerat de ciències o lletres.

5.- Suspendre l'obligació de fer els nous mòduls d'FP de 2000 hores.

6.- Congelar o reduir els complements retributius als professors.

Wert diu que són mesures que "no suposen un perjudici directe a l'ensenyament". Això, em porta a pensar que aquest senyor no ha trepitjat una classe i que no té ni idea de la diferència en qualitat que hi ha de tenir una classe massificada o no. 
Perdoneu, he de rectificar. Sembla ser que sí que ha trepitjat una aula. Segons la seva biografia, als anys 70 i 80 va ser professor de Teoria de la Comunicació i Sociologia Política a la Universidad Autónoma de Madrid.  Ha plogut molt des de llavors i no té res a verure l'ensenyament universitari amb l'educació infantil, primària i secundària.

Amb les aules massificades, menys oferta d'estudis i pitjors condicions laborals per mestres i professors, anem enrera. 
Em fa por pensar que les nostres escoles tornin a ser com les que van patir els meus pares. 
Em fa por pensar que sigui veritat el que diuen, que serem la generació que viurà més malament que els seus pares. 
Em fa por no poder deixar res millor als que vindran, ni tan sols deixar-ho igual, perquè anem a pitjor.

#tenimpressa #marxem 

*****Actualització****

12/01/14
A dia d'avui ja s'ha aprovat l'anomenada Llei Wert (LOMCE). Una desgracia que ens fa tornar 40 anys enrera. A l'entrada Sistema Educatiu i Finlàndia, dins el treball, es fa una reflexió sobre el que provocarà i el que es considera que s'hauria de millorar i com. 
Segueixo escoltant la ràdio de bon matí, ja no em poso de mala lluna perquè ja s'ha convertit en un estat d'ànim constant però latent dins nostre (no podem exterioritzar-lo contínuament perquè acabaríem bojos), i que canalitzem en forma de lluita pacífica per intentar evitar mals majors i aconseguir canvis cap al bon camí. És complicat i cansat però també ens ajuda a mantenir la il·lusió.
Sobre una afirmació que faig... "no té res a verure l'ensenyament universitari amb l'educació infantil, primària i secundària". Avui em diria a mi mateixa que tot i ser diferents per l'evident diferència d'edat, maduresa i per tant continguts i competències, l'ensenyament universitari i l'educació infantil, primària i secundària no haurien de ser tant distants en formes. Calen docents amb vocació, relacions humanes docent-alumne de qualitat, implicació per transmetre, no només coneixements, sinó també passió per allò que s'ensenya i una metodologia activa, que faci vibrar l'alumne i fer que aquest desitgi aprendre, participar a classe o al campus online, que visqui el seu procés d'aprenentatge. Tant a infantil, primària o secundària com a la universitat cal que l'alumnat sigui el protagonista.