diumenge, 4 de març de 2012

Summerhill

  
            El curs passat, una companya de l'escola em va regalar Summerhill,  d’A.S. Neill. Em va fer especial il·lusió perquè Neill havia aparegut en diverses ocasions durant els estudis de TEI però no havíem aprofundit gaire en la seva teoria i la seva obra. Amb aquell llibre, la Maria, em regalava l'oportunitat de conèixer més sobre aquest autor i educador.
     Cal dir que el volum del llibre, la feina i altres obligacions m'han fet trigar força a llegir-lo. De fet, he de sincera, encara em queda una mica. Tanmateix, com la idea és fer diverses entrades sobre el tema, vaig fent...

Qui era A.S. Neill?

     Alexander Sutherland Neill era fill d'un mestre rural i d'una dona "orgullosa i ambiciosa" -segons el biògraf de Neill- dedicada als seus tretze fills -dels que només van sobreviure nou-. Sembla ser que Neill no tenia gaire interès pels estudis i als catorze anys el seu pare el va col·locar de mosso en una empresa de comptadors de gas d'Edinburgh. En poc temp,s va perdre la feina i va anar d'aprenent a una casa de robes prop de Kingsmuir, on vivien. Tampoc hi va estar gaire temps. El seu pare, desesperat, el va posar d'ajudant de mestre a la seva escola. El 2 de maig del 1899, als 15 anys, va començar a fer de monitor d'escola i començava així la seva trajectòria professional en el món de l’educació.
     Durant la primera dècada del segle XX, va obtenir el certificat per ser mestre assistent, va fer de mestre suplent en diferents escoles i va superar l’examen d’ingrés a la universitat per la branca de Llatí i Física.
      A  Edinburgh, va treballar com a periodista i es va llicenciar d’anglès. Durant el temps que va ser-hi, es va fer adepte a les idees socialistes. A partir de 1913, va ser director interí de l’escola de Gretna, a Escòcia, on va poder instaurar un sistema  pedagògic més lliure a través de l’abolició de les tasques a casa i el seu esperit crític amb els llibres de text en ús.
A principis de 1919, arribà a King Alfred School, una escola en règim d'"autogovern" conduïda per John Russell. A Neill no el va convèncer l'escola -aparentment lliure però puritana en el fons- i al juliol va tornar cap a Escòcia. Neill criticava un tipus d'ensenyament que imposa ideals adults als infants oblidant que "l'objectiu de l'educació és permetre l'infant d'expressar tota la seva ànima" i que "Charlie Chaplin és exactament tant necessari en aquest planteig com Shakespeare". No era afí a totes les idees de Montessori, sobretot per la manca d'espontaneïtat emocional. "El sistema Montessori és massa científic per mi, massa ordenat, massa didàctic: el nom d'aparell didàctic, m'espanta", deia. Després de l'experiència de King Alfred School, va decidir que engegaria el seu propi centre d’ensenyament. Creia necessari que l'equip es compenetrés en una línia i que el règim escolar fos d'internat.
L'any 1920, Neill va esdevenir coeditor de la revista d'educació Education for a New Era. A l'agost de 1921, va anar a treballar a l'escola Dalcroze de Hellerau, content de poder aplicar el mètode dalcrozià, que li agradava més que el de Montessori.
Neill va marxar a Àustria, a l'escola Sonntagsberg el 1924, començant una nova etapa pedagògica amb Lilina Neustatter com a col·laboradora i on es va veure molt influenciat pels cercles psicoanalistes de Viena. Per Pasqua d’aquell any van començar els problemes perquè el veïnat catòlic no estava d’acord amb la llibertat de costums de l’escola. La policia també hi va intervenir. I és que la llei austríaca obligava a l’ensenyament a l’escola de la religió, la ensenyança domèstica  per a les noies i la instrucció física per els nois i en Neill no complia cap d’aquestes condicions. Tanmateix, al final van ser els problemes econòmics els que van portar a la fi de l’escola.
     L’octubre de 1924, a Lyme Regis (costa sud d’Anglaterra), instal·là una “comunitat terapèutica lliure”, Summerhill. El 1927, traslladà la seva escola a Leiston, a uns cent quilòmetres al nord-est de Londres i es va casar amb Mrs. Lins, coodirectora del centre. La segona meitat dels anys trenta, sembla ser que van ser anys difícils per l’autogovern de Summerhill. En començar la guerra mundial, Summerhill -infants inclosos- es  va traslladar a Festiniog, al nord de Gales.
        El 20 d’abril de 1944 morí la seva dona. El mateix any, va entrar en vigor la Llei d’Educació a Anglaterra i Gales que contemplava l’escolarització fins els quinze anys, segona educació universal i l’absorció de les escoles de l’Esglèsia per l’Estat. Dos mesos després del final de la guerra, Summerhill  va tornar a Leiston i es va casar amb Ena Wood, antiga cuinera de Summerhill. A finals de 1946, nasqué la seva filla Zöe, actual directora de Summerhill.
     Durant els anys 70, l’escola va tenir seriosos problemes econòmics però resistí.
    El maig de 1973 es va publicar la seva autobiografia a Anglaterra i, poc després, la seva condició física va començar a deteriorar-se. El dia 22 de setembre de 1973, morí. Segons el seu biògraf, el dia després de la seva incineració, els infants de Summerhill tornaven a l’escola després d’una estada a casa.

Els seus llibres
  
  •  A Dominie’s Log, Herbert Jenkins, 1916; Hart, 1975 
  •  A Dominie Dismissed, Herbert Jenkins, 1917; Hart, 1975 
  •  The Booming of Bunkie, Herbert Jenkins, 1919. 
  •  A Dominie in Doubt, Herbert Jenkins, 1921; Hart, 1975 
  •  Carroty Broon, Herbert Jenkins, 1921. 
  •  A Dominie’s Abroad, Herbert Jenkins, 1923. 
  •  A Dominie’s Five, Herbert Jenkins, 1924. 
  •  The Problem Child, Herbert Jenkins, 1926; McBride, 1928 
  •  The Problem Parent, Herbert Jenkins, 1932. 
  •  Is Scotland Educated?, Routledge, 1936. 
  •  That Dreadful School, Herbert Jenkins, 1937. 
  •  The Last Man Alive; A Story for Children from the Age of Seven to Seventy, Herbert, Jenkins, 1938; Gollancz, 1970. 
  • The Problem Teacher, Herbert Jenkins, 1939; International Universities Press, 1946. 
  •  Hearts not Heads in the School, Herbert Jenkins, 1945. 
  •  The Problem Family, Herbert Jenkins, 1949; Hermitage Press, 1949 
  •  The Free Child, Herbert Jenkins, 1953 [Hijos en libertad, Granica Editor, Barcelona 1976, amb pròleg de Marta Mata i Garriga. Reed. Gedisa, B., 1980] 
  •  Summerhill, Gollancz, 1962; Penguin, 1968, Hert, 1960. 
  •  Freedon not License!, Hart, 1966. 
  •  Talking of Summerhill, Gollancz, 1966. 
  •  Neill! Neill! Orange Peel!: A personal view of Ninety Years, Weidenfeld & Nicolson, 1973; Quartet 1977.
 Font: Neill, A.S; Summerhill; Textos Pedagògics, 6; Eumo Editorial, Universitat de Vic; 2009


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada