divendres, 22 d’octubre de 2010

Castanyada i Halloween, són tan diferents com pensem?

Fa molts anys que, en arribar la tardor, apareix el debat sobre la celebració de la vigíla de Tots Sants. Unes persones diuen que aquí (Catalunya) sempre s'ha fet la Castanyada i que Halloween és un invent "ianqui". Altres ho fusionen en un ocurrent "Castaween" i unes terceres passen de tot i se'n van de pont, si el calendari ho permet.

Doncs bé, ja que penso que tots i totes tenim un origen comú en alguna banda i en alguna època, vaig decidir investigar les concordàncies entre les dues celebracions. Alguna anècdota que em va explicar el meu avi em va ajudar.


L'arribada de la tardor correspon a un canvi de cicle vital. El cicle natural de la vida implica que la natura mori quan arriba el fred: les fulles són seques i cauen, petits éssers que fan honor a la dita "a l'estiu tot cuca viu" desapareixen de la nostra vista... La tardor és l'inici d'un nou cicle en el que cal tornar a la rutina per estar preparats i preparades per l'hivern. 


Per tot el món hi ha festivitats per celebrar l'inici d'aquest nou cicle. A Europa, els celtes celebraven el Samhain (fi de l'estiu en gaèlic): aquesta festa durava diversos dies i, un d'ells, es dedicava als esperits dels éssers estimats que ja no hi eren.  Diuen que, aquests dies, els esperits tenien permís per deixar el seu món i venir al nostre, reunint-se així amb els seus familiars i amics vius. Tots es reunien per menjar i decoraven les cases per espantar els mals esperits. Us va sonant? Es considera el Samhain com l'origen tant de Tots Sants i la Castanyada com de Halloween.


Amb l'arribada del cristianisme, es van destruir la majoria de símbols i tradicions d'altres cultures però algunes es van aprofitar i adaptar. El Samhain va passar a ser la commemoració dels màrtirs del cristianisme. L'any 610, el papa Bonifaci IV va dedicar el panteó de Roma als màrtirs justament a la tardor i, al segle IX, el papa Gregori IV va fixar l'1 de novembre com a dia de Tots Sants. Les tradicions relacionades amb la veneració dels morts es van haver d'adaptar tant a nivell de calendari com de celebració: s'havia d'anar a missa i beneir els cementiris.


La Castanyada és el costum en la vigília de Tots Sants de menjar castanyes cuites, panellets dolços, fruita confitada i moniatos, acompanyat amb moscatell o mistela. La raó de ser d'aquesta tradició és que les campanes tocaven a morts durant tota la nit, i tothom del poble havia de participar en el repic de les campanes, motiu per el qual necessitaven enèrgia i aquest tipus d'aliments eren ideals per obtenir-ne. De fet, ja des de la Prehistòria, aquests aliments eren fonamentals en aquesta època de l'any. En altres punts de la península també trobem festivitats en aquest sentit: el magosto a Galícia, el gaztainerre a Euskadi o el calbote a Castella.


Halloween és l'abreviació de All Hallow's Eve (vígila de Tots Sants). Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag. La festivitat arriba a EEUU l'any 1840. Els immigrants irlandesos van transmetre diferents versions de la tradició durant la Gran Fam irlandesa (An Gorta Mór o An Drochshaol, en irlandès). Van ser ells els que van portar el costum de buidar les carabasses: els "Jack-o'-lantern", basats en la llegenda de "Jack el garrepa"


Trick or treat (Truco o trato)

Llegenda d'origen celta que diu que, la vígila del dia 1 de novembre, no només els esperits podien passar al nostre món sinó que ho podien fer tota classe d'éssers procedents dels regnes espirituals. Entre ells, un molt malvat, Jack O'Lantern, que anava casa per casa demanant als habitants si preferien "truc o pacte". La llegenda assegura que era preferible fer el pacte, fos el que fos, ja que en cas de no pactar, el malèvol Jack O'Lantern faria el seu truc: maleïr la casa i tots els seus habitants.
Com a protecció, va sorgir la idea de crear carabasses amb formes horribles per evitar que Jack O'Lantern s'hi acostés.
La traducció "truco o trato", "truc o pacte", és una traducció literal. Una traducció més exacte seria "dolços o susto", per exemple, ja que s'acosta més a la realitat de la tradició.
Els nens i nenes es disfressen i van casa per casa demanant dolços amb aquesta expressió. Si els adults de la casa no donen la recompensa, els nens i nenes fan una broma com llençar ous o espuma d'afeitar contra la porta de la casa.
Es creu que el recorregut infantil demanant dolços té a veure amb la tradició neerlandesa de la Festa de Sant Martí.


En relació amb tot això, recordo que el meu avi em va explicar que, quan era petit, també anava per les cases del poble demanant, en aquest cas, castanyes, fruits secs, moniato... i deien alguna cosa semblant a "doneu alguna cosa pels vius o pels morts". No recordo la frase textual. Li preguntaré. Confio que, malgrat els seus 90 anys, encara ho recordi.


I tot això, per què?

És curiós que la gent discuteixi sobre què és més autèntic i més nostre, si la Castanyada o Halloween, quan realment les dues tradicions han perdut el seu sentit més original. Ningú menja castanyes per poder tocar les campanes tota la nit i ningú té por que un esperit maligne el posseeixi o maleixi casa seva.

Ja que la majoria ens prenem aquesta data com una excusa per retrobar-nos i celebrar alguna cosa amb amistats i familiars, mentre ens permetem el capritx dels panallets (que són caríssims!) i el moscatell, cadascú que ho faci com més li plagui: disfressat o no, amb carabassa i espelma o amb moniato a la vora del foc, tant se val. Al final, només és una rebuda a la tardor, una manera de fer més alegre la que sembla l'estació més trista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada